20190519

Aquesta setmana…

…has somrigut. I puc afirmar que el teu somriure no estava relacionat amb el funcionament del teu tub digestiu.

Quan planificava això que faig descriure cada setmana allò més significatiu o nou que t’ha passat o has fet, creia que una setmana podria dir sense vacil·lar: “has somrigut per primer cop”. Però ara he après que hi ha coses que són progressives, com ara les expressions facials (a vegades relacionades amb el plaer de tirar-se un pet); fet que m’impedeix marcar al calendari el primer dia que vas riure ni determinar-ne la intensitat. Tot i així, somriure és prou important per a dedicar-li una setmana.

He escollit aquesta setmana perquè clarament somrius quan escoltes la meva veu, quan jugo amb tu, quan t’acaricio les galtes i quan et faig pessigolles. A més a més, no només somrius al papa i a mi, sinó que ara ja ho fas quan interactues amb altres persones. El meu moment preferit és quan aixeco la persiana al matí per despertar-te i em mires amb un somriure de felicitat extrema, com si fos el millor que haguessis vist mai.

Moltes gràcies filla per fer-me sentir així. És un sentiment que em fa sentir mare (és molt millor que quan m’estires els mugrons).