20190512

Aquesta setmana…

… has celebrat el trentè aniversari de la mama (perdona ser tan egocèntrica). La veritat és que no he fet l’entrada a la nova dècada en la millor forma possible, gràcies a una mastitis de la qual n’ets causant i solució, però deixem la lactància per un altre moment. Avui centrem-nos en l’edat. Soc una mare jove?

Comencem per la part fàcil: biològicament està clar que no soc una mare jove. Estrictament, el cos de les dones està completament llest per a assumir la reproducció molt abans i, de fet, no se m’oblidarà mai que en els llibres de socials s’explicava que l’esperança de vida femenina en la prehistòria era de 28 anys. Ras i curt, fa milers d’anys, no hauries ni pogut néixer.

Però la societat ha canviat molt, i tu tens una mare amb una edat per sota de la mitjana de l’edat de les altres mares (actualment està als 32 anys). Aquest criteri numèric és el que indica ser o no ser jove? No ho tinc clar; això només vol dir ser més jove que les altres. També hi ha la versió de qui defensa que ser jove és poder ser amiga dels propis fills i filles, però no ho comparteixo. Potser des del meu punt de vista, ser jove implica tenir ganes de fer coses amb tu i no esbufegar quan hagi d’anar darrere teu quan caminis.

El temps dirà i potser tu mateixa respondràs la pregunta quan puguis entendre aquestes línies. Jo tinc moltes ganes de fer coses amb tu i per si un cas, seguiré entrenant, que no vull esbufegar!