Arxiu mensual: maig de 2019

Aquesta setmana t’han posat les primeres vacunes

Publicat el per
Respon

20190526

Aquesta setmana….

…. t’han posat les primeres vacunes. Respecte el tema vacunes hi ha dues coses que cal mencionar. En primer lloc, la necessitat de posar-ne o no (que des del nostre punt de vista és clarament un sí); i en segon lloc la teva reacció durant i després de posar-te-les.

Avui en dia hi ha un fort corrent “antivacunes” que argumenta que, a part de no tenir cap fonament científic, les vacunes només són una manera que tenen les farmacèutiques d’enriquir-se. La veritat és que econòmicament sí he compartit aquest darrer argument quan, una vegada decidits que a part de les vacunes subvencionades et posaríem també les que no ho estan, vam encarregar-les a la farmàcia. Uns 600€ en total per dues vacunes. Però sí, la vacunació té una base científica i estaríem disposats econòmicament a tot per protegir-te.

El segon tema, la teva plorera extrema quan t’han punxat i els efectes secundaris. Una de les reaccions més comuns després de ser vacunat és tenir febre. És per això que al papa i a mi ens aterrava que això passés: t’haurem de medicar i potser no serem capaços de consolar-te. Per sort, no vas tenir ni una dècima de febre. Ets una nena forta!

Aquesta setmana has somrigut

Publicat el per
Respon

20190519

Aquesta setmana…

…has somrigut. I puc afirmar que el teu somriure no estava relacionat amb el funcionament del teu tub digestiu.

Quan planificava això que faig descriure cada setmana allò més significatiu o nou que t’ha passat o has fet, creia que una setmana podria dir sense vacil·lar: “has somrigut per primer cop”. Però ara he après que hi ha coses que són progressives, com ara les expressions facials (a vegades relacionades amb el plaer de tirar-se un pet); fet que m’impedeix marcar al calendari el primer dia que vas riure ni determinar-ne la intensitat. Tot i així, somriure és prou important per a dedicar-li una setmana.

He escollit aquesta setmana perquè clarament somrius quan escoltes la meva veu, quan jugo amb tu, quan t’acaricio les galtes i quan et faig pessigolles. A més a més, no només somrius al papa i a mi, sinó que ara ja ho fas quan interactues amb altres persones. El meu moment preferit és quan aixeco la persiana al matí per despertar-te i em mires amb un somriure de felicitat extrema, com si fos el millor que haguessis vist mai.

Moltes gràcies filla per fer-me sentir així. És un sentiment que em fa sentir mare (és molt millor que quan m’estires els mugrons).

Aquesta setmana has celebrat el trentè aniversari de la mama (perdona ser tan egocèntrica)

Publicat el per
Respon

20190512

Aquesta setmana…

… has celebrat el trentè aniversari de la mama (perdona ser tan egocèntrica). La veritat és que no he fet l’entrada a la nova dècada en la millor forma possible, gràcies a una mastitis de la qual n’ets causant i solució, però deixem la lactància per un altre moment. Avui centrem-nos en l’edat. Soc una mare jove?

Comencem per la part fàcil: biològicament està clar que no soc una mare jove. Estrictament, el cos de les dones està completament llest per a assumir la reproducció molt abans i, de fet, no se m’oblidarà mai que en els llibres de socials s’explicava que l’esperança de vida femenina en la prehistòria era de 28 anys. Ras i curt, fa milers d’anys, no hauries ni pogut néixer.

Però la societat ha canviat molt, i tu tens una mare amb una edat per sota de la mitjana de l’edat de les altres mares (actualment està als 32 anys). Aquest criteri numèric és el que indica ser o no ser jove? No ho tinc clar; això només vol dir ser més jove que les altres. També hi ha la versió de qui defensa que ser jove és poder ser amiga dels propis fills i filles, però no ho comparteixo. Potser des del meu punt de vista, ser jove implica tenir ganes de fer coses amb tu i no esbufegar quan hagi d’anar darrere teu quan caminis.

El temps dirà i potser tu mateixa respondràs la pregunta quan puguis entendre aquestes línies. Jo tinc moltes ganes de fer coses amb tu i per si un cas, seguiré entrenant, que no vull esbufegar!

Aquesta setmana el papa ha començat a treballar

Publicat el per
Respon

20190505

Aquesta setmana…

…el papa ha començat a treballar. Què vol dir això? Això vol dir que has hagut de passar moltes hores a soles amb mi, una situació temuda des del primer dia que et vaig tenir en braços: I si faig una cosa malament? I si no arribo a tot? I si no soc capaç de saber què et passa quan plores? I si em sento molt sola?

La veritat és que puc dir que no ha estat tan terrible com em pensava (sobretot perquè hem rebut companyia i ajuda de la tieta). Sí, ho reconec, les coses van més lentes i a vegades no es pot fer tot el que una vol (l’evidència és el retard amb el que surt l’escrit d’aquesta setmana), però ens hem organitzat, i fins i tot hem agafat per primer cop el tren per anar a Barcelona! Aquests dies també m’han servit per a fer una reflexió i valorar encara més les cinc setmanes que hem compartit inicialment tots tres (sobretot les dues primeres durant les quals jo encara em trobava tant malament i dèbil).