Un tsunami és una onada lliure transoceànica molt potent, de gran període (de 5 a més de 60 min), de gran velocitat de propagació (més de 950 km/h) i de gran longitud d’ona (> 100 km), imperceptible a la mar oberta (Diccionari de geologia, 1997).

Aquesta onada pot ser desencadenada per diversos fenòmens. Normalment, els tsunamis més devastadors són desencadenats per un terratrèmol, però hi ha altres causes. En el tsunami del 22 de desembre del 2018 que ha afectat la costa d’Indonèsia, concretament les illes de Sumatra i Java, tot apunta que l’origen de la onada ha estat una esllavissada submarina en un dels vessants del volcà Krakatoa.

Una esllavissada és un tipus de moviment de massa. Els moviments de massa tenen lloc quan la gravetat és major a les forces de fregament o de cohesió entre roques o sediments. Un dels paràmetres que es té en compte és el pendent del vessant, ja que com més gran sigui aquest, més gran és el component de la gravetat a favor del vessant.

Els volcans tenen associats pendents molt importants. Això, sumat a una desestabilització per culpa de petits moviments sísmics associats a l’erupció del volcà Krakatoa o a les explosions que hi tenen lloc, ha facilitat l’esllavissada.