Parcs Nacionals EUA (juliol 2013)

18/07/2013: Arribada a San Francisco al vespre

19/07/2013: Tot i ser un viatge dedicat als parcs nacionals, val la pena passar dos dies a San Francisco. El primer dia es pot fer una visita guiada (de les que al final es dona la voluntat), anar a les POS (Public Open Spaces) i a la Lombard Street (tot i estar massificada, és encantadora).

20/07/2013: El segon dia es pot visitar la Pier39 que és on hi ha els lleons marins (tot i que a l’estiu no n’hi ha gaires) i fer una ruta amb bicicleta pel Golden Gate Bridge. Aquesta ruta és molt típica de fer i per tant està massificada fins al punt de formar-se embussos i mals rotllos en algunes zones. Per dinar un Clam Chowder al Fihserman’s Wharf i de tornada cap al centre es pot passejar pels molls, des d’on es veu la Treasure Island i veure el mercat en el Ferry Building

21/07/2013: Conducció ara sí cap al Yosemite National Park atravessant el Bay Bridege, agafant la 580 i la 120 east. Com que és el primer parc, cal la pena comprar l’abonament anual per a la resta de parcs (uns 80$), és veritat que les vacances són molt més curtes que això, però amb quatre parcs d’amortitza. El paisatge és espectacular: arbres altíssims, parets de granit tallades com per ganivets i una vall amplíssima! El famós Half Dome (foto) és impressionant. En arribar a la tarda val la pena visitar les Yosemite Falls, ja que és una excursió curta. Econòmicament, cal allunyar-se del parc per a dormir, sobretot si com és el cas no es fa amb temps!

22/07/2013: Excursió al Cathedral Lake. Aquesta zona es troba al nord del parc i no és gaire coneguda i per tant molt recomanable per a gaudir de la naturalesa.  És un lloc on es pot fer una remulladeta a 3000m d’altitud, tot i que cal vigilar perquè l’erosió ha fet que aquest llac guanyi profunditat molt ràpidament. A més, una pluja que comença amb quatre gotes, pot convertir-se en una super tormenta en pocs segons. Geològicament és una zona de granits on es poden veure moltes fases d’intrusions i cosos ignis amb fenocristalls de feldspat de més de 5cm (foto). A la tarda, és recomanable parar al Tenaya Lake i al Olmsted Point (foto) on en aquest darrer es veu perfectament la forma d’U de la vall, pròpia d’un modelat glacial i nombrosos blocs errants de granit de més 1 metre cúbic. Per a veure sequoies gegants de tornada per la carretera un possible lloc és al Toulome Groves.

23/07/2013: Visita a les Vernal Falls (cal anar aviat), al Glacier Point on en aquest darrer es pot pujar en cotxe o caminant i des d’on hi ha unes vistes espectaculars, al Sentinel Dome i al Tunnel View. Geològicament, les intrusions granítiques tenen entre 100 i 80 Ma i 200ka, i quan les roques es van exhumar el modelat glacial es va imposar al modelat fluvial previ. Com que actualment, no hi ha glaceres, la vall s’ha reomplert amb sediments fluvials i de dinàmica de vessants. Lamentablement, la morena frontal va ser dinamitada antròpicament.

 

24/07/2013: Conducció al llarg del Death Valley National Park. A aquesta parc se l’anomena Cabinet of Wonders pels geòlegs i geòlogues i és que tot el que es veu és nou i espectacular: sense vegetació es poden observar tots els tipus de roques existents i les relacions entre elles, a part d’una espectacular dinàmica externa pròpia d’ambients àrids. Les parades que es fan a 50ºC són al llarg de la carretera (Father Crowley Vista Point, Paramint Valley, Mesquite Flat Sand Dunes i Zabriskie Point (foto)), però queden per visitar l’Artist Palette Badwater, el Mosaic Canyon i el RaceTrack.

25/07/2013: Las Vegas

26/07/2013: Arribada al Zion National Park a la tarda i excursió al Canyon Overlook on pel camí es pot observar estratificació creuada en unes sorres de fa 180Ma (foto). Com que la zona està amenaçada per perill de tempestes fortes, algunes zones estan tancades (Angels Landing i Observation Point), que provoquen flash floods i caiguda de llamps (si se us posen els pels de punta, cal marxar ràpidament).

27/07/2013: Excursions als The Narrows (un congost on es camina riu amunt), al Weeping Rock i a les Emerald Pools. Per sort, accedir a tots aquests llocs és molt fàcil ja que dins el parc els visitants s’han de moure amb autobusos llançadora, que fa que sigui un parc tranquil sense presència de cotxes.

28/07/2013: Visita al Bryce National Park, que és un parc caracteritzat per una sèrie sedimentària clàstica de colors excavats per la geodinàmica externa. Com que és un parc petit, a part d’una petita excursió del Sunset al Sunrise Point, el parc es visita en cotxe fent parades als diferents miradors: Interpretation Point, Bryce Point, Paria View, Swamp Canyon, Natural Bridge, Ponderosa Canyon i Rainbow Point.

29/06/2013: Camí fins al Grand Canyon National Park. Es passa molt a prop de l’upper Antelope Canyon que és una reserva navaja on s’han fet fotografies de les típiques que apareixen en els salvapantalles dels ordinadors. Sincerament, tenint en compte el preu i la mala organització, és un lloc molt prescindible.

El Grand Canyon és simplement molt gran, un lloc magnífic, espectacular, on els ulls no descansen mai! La tarda es pot invertir en fer parades al llarg de la carretera resseguint el South Rim (Desert View, Navajo Point, Lipan Point, Moran Point, Grand View Point, Pipe Creek Vista i Mather Point). Com que altra vegada, per a dormir al parc cal planificació, una bona alternativa és dormir a Williams.

30/06/2013: Caminada pel Bright Angel Trail fins a la resthouse 3mi. Tot i semblar una distància curta, durant les excursions al Grand Canyon s’ha de vigilar perquè és com una muntanya invertida, on començar és molt fàcil, però pujar és molt complicat. A part, el desnivell és altíssim (en uns 5km, un desnivell de 650m) i cal vigilar qui no estigui acostumat. Dos anys més tard vaig fer el camí sencer fins a tocar al Colorado River i es necessita tot el dia, portar menjar, capes de roba (tèrmicament hi ha grans diferències) i ser mentalment molt forta.

31/07/2013: Visita al Yaki Point amb l’autobús llançadora i assistència al Park Ranger Program de geologia, que és una xerrada divulgativa geològica sobre el parc. Deixo aquí el resum de la història geològica: a) 1840Ma col·lisió del continent nord-americà amb una cadena d’illes (formació del Vishnu Basement Rocks), b) erosió, c) degut a la formació del continent Rodinia a l’oest de Nord-Amèrica, sedimentació de fang i sorres (formació del Grand Canyon Super Group, 1200-740Ma), d) fracturació de Rodinia, extenció i basculament de les roques (750Ma), e) erosió, f) sedimentació en una plataforma marina somera, transició i continental d’una sèrie de 4000peus (525-270Ma), g) formació del continent Pangea, h) fragmentació de Pangea (245Ma), i) subducció de la placa Farallon sota la nord-americana per l’oest (aixecament del Colorado Plateau, 70Ma), j) erosió, k) incisió del Colorado River (5-6Ma)

01/08/2013: Cap a San Francisco

02/08/2013: Tornada a casa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *