La teoria
La Guia de coeducació per als centres educatius: pautes de reflexió i recursos per a l’elaboració d’un projecte de centre (Montserrat Roset Fàbrega i col, 2008:71-72) explica:

(…) Els materials curriculars són un instrument pedagògic essencial en el procés d’ensenyament-aprenentatge. L’aparició de nous formats tecnològics ha multiplicat l’oferta de recursos educatius en funció dels suports utilitzats i n’ha facilitat la difusió.

Malgrat la importància creixent dels nous recursos, els llibres de text constitueixen, de bon tros, el recurs més utilitzat en la majoria dels centres docents per desenvolupar els continguts de les diferents matèries. Els llibres de text acostumen a desenvolupar els continguts prescrits en el currículum a través de les explicacions i els models científics que han assolit una acceptació social estesa i consolidada. Per aquest motiu presenten, en general, grans similituds entre ells i incorporen amb lentitud els canvis que es van donant en els diversos camps disciplinaris.

Des que la UNESCO va posar en marxa, a partir de 1981, un programa de sensibilització sobre la presència de trets sexistes en els materials curriculars i els llibres de text, s’han realitzat una gran quantitat d’investigacions sobre aquesta qüestió. Els resultats conclouen que hi ha sexisme si els materials pedagògics ofereixen representacions de la situació de les dones d’una manera empobrida i reduccionista en relació amb la realitat social que volen reflectir. Un exemple prou clar seria la subrepresentació de les dones en els materials pedagògics. També consideren sexistes aquells llibres que reflecteixen situacions de desigualtat o visions convencionals dels models de gènere sense donar una visió crítica d’aquesta realitat (…)

Un material que no contempla la perspectiva de gènere dificulta la tasca del professorat per desvetllar els biaixos i els estereotips que transmeten els models socials dominants.

Continue reading →