La teoria
La Guia de coeducació per als centres educatius: pautes de reflexió i recursos per a l’elaboració d’un projecte de centre (Montserrat Roset Fàbrega i col, 2008:71-72) explica:

(…) Els materials curriculars són un instrument pedagògic essencial en el procés d’ensenyament-aprenentatge. L’aparició de nous formats tecnològics ha multiplicat l’oferta de recursos educatius en funció dels suports utilitzats i n’ha facilitat la difusió.

Malgrat la importància creixent dels nous recursos, els llibres de text constitueixen, de bon tros, el recurs més utilitzat en la majoria dels centres docents per desenvolupar els continguts de les diferents matèries. Els llibres de text acostumen a desenvolupar els continguts prescrits en el currículum a través de les explicacions i els models científics que han assolit una acceptació social estesa i consolidada. Per aquest motiu presenten, en general, grans similituds entre ells i incorporen amb lentitud els canvis que es van donant en els diversos camps disciplinaris.

Des que la UNESCO va posar en marxa, a partir de 1981, un programa de sensibilització sobre la presència de trets sexistes en els materials curriculars i els llibres de text, s’han realitzat una gran quantitat d’investigacions sobre aquesta qüestió. Els resultats conclouen que hi ha sexisme si els materials pedagògics ofereixen representacions de la situació de les dones d’una manera empobrida i reduccionista en relació amb la realitat social que volen reflectir. Un exemple prou clar seria la subrepresentació de les dones en els materials pedagògics. També consideren sexistes aquells llibres que reflecteixen situacions de desigualtat o visions convencionals dels models de gènere sense donar una visió crítica d’aquesta realitat (…)

Un material que no contempla la perspectiva de gènere dificulta la tasca del professorat per desvetllar els biaixos i els estereotips que transmeten els models socials dominants.

La pràctica
A continuació es descriuen les pautes d’observació d’indicadors per la detecció del sexisme en materials curriculars publicades per la Junta d’Andalussia dins la Guia de bones pràctiques per afavorir la igualtat entre homes i dones en educació (Blanco Garcia, Nieves. 2006). Aquestes pautes treballen al voltant de quatre aspectes claus: el llenguatge, les imatges, els continguts i el seu abordatge; i serveixen per entrenar la mirada del professorat envers els llibres de text i la documentació que empren amb l’alumnat.

Pauta d’anàlisi d’un text:

1.    Seleccionar a l’atzar un nucli temàtic i analitzar detingudament tots els aspectes en els que es pugui detectar sexisme: el llenguatge, el contingut (incloses les activitats) i les imatges.
2.    Escollir solament un d’aquests aspectes.
3.    Analitzar els temes o nuclis que es consideren  de major risc, com per exemple el de la reproducció.
4.    Seleccionar aspectes concrets i fer-los-hi un seguiment al llarg del mateix text, o fins i tot de textos de diferents cursos. Per exemple, comptabilitzar el nombre de vegades que es mostra la figura femenina i la masculina en el text.
5.    Tenir en compte que tot i que la primera dada obtinguda és la freqüència en que apareixen homes i dones, és més important tenir en compte la qualitat de llur presència, és adir: que és el què es diu d’ells i d’elles, com són representats, amb quines qualitats i si hi apareixen explicacions que permeten entendre i valorar el significat de les presències i absències. Un exemple d’aquest tipus de valoració es desvetllar l’ús de les mots metge i infermera a l’hora de parlar dels professionals de la salut, els quals invisibilitzen les metgesses i els infermers, i perpetuen els rols establerts pel patriarcat.

Com s’ha comentat anteriorment, el llenguatge és un element central per detectar el sexisme en quan a espai simbòlic de representació de la realitat. El lleguatge permet donar o negar existència a les dones, als homes i al mon; i són una evidència de la seva importància les reticències i resistències a emprar un llenguatge sexuat. Així, és important a l’hora d’analitzar un text considerar el següent:

• A qui i com es nombra?

Si quan es parla d’un home, una dona o un col·lectiu mixt s’utilitza el masculí genèric, el genèric, el masculí o el femení i en quin ordre: noies i nois, homes i dones, etc.

• Es nombra de la mateixa manera a dones i homes?

Potser els homes apareixen amb més freqüència com a personatges singulars ja siguin coneguts (Pasteur) o anònims (un investigador) i les dones són nombrades de manera genèrica (la dona o les dones).

• Quines qualitats s’atribueixen a les dones i quines als homes?

Mitjançant els adjectius i els pronoms que acompanyen a cada personatge es pot descobrir i analitzar els trets de caràcter, físics, i de relació amb els demés. Així es pot detectar si són positius o negatius, si alguns d’ells són més freqüents en homes o en dones, quins es comparteixen i quins s’atribueixen en exclusiva a algun dels sexes.

• Apareixen expressions discriminatòries, estereotips, o prejudicis?

Cal considerar el contingut i el seu abordatge com un altre dels elements claus. Les temàtiques seleccionades per treballar a l’aula, la informació que s’ofereix i la que s’oculta, la perspectiva amb que es presenta o les activitats que es proposen constitueixen l’essència del treball educatiu. És necessari l’anàlisi dels continguts per deconstruir els estereotips androcèntrics que el coneixement científic de la cultura hegemònica ha perpetuat.

• Es mantenen els continguts de “sempre” i s’afegeixen unes pàgines, uns paràgrafs dedicats a qüestions de dones?

• Quines ocupacions realitzen les dones? Reflecteixen la diversitat existent en l’actualitat?

Revisar si les dones realitzen tasques domèstiques, cura de les persones, treball intel·lectual o manual, i oci. També cal revisar quantes d’aquestes ocupacions són considerades socialment rellevants

• Quines ocupacions realitzen els homes? Se’ls presenta en contextos i activitats domèstiques i de cura de les persones?
• S’ofereixen informacions que ajuden a entendre la presència i/o absència d’homes o dones en certes activitats i contextos? o es fan indicacions genèriques que assenyalen que dones i homes tenen iguals drets i iguals valors?

• Es visibilitza i valora la contribució específica que les dones, anònimes i conegudes, han realitzat al llarg de la història en els camps del coneixement i de l’activitat humana? (cuidadores, científiques, creadores, etc.)
• Les figures d’autoritat que es representen en el text són única o predominantment masculines? apareixen figures d’autoritat femenina com un afegit o en contraposició a les masculines?
• S’ofereix una perspectiva victimista de les dones, és a dir, com a subjectes passius?
• El text es basa en una font d’informació única o n’apareixen diverses? S’identifica l’autoria o solament apareixen les inicials i el cognom? Quantes autores i quants autors apareixen?
• Els textos i les activitats permeten la reflexió sobre les situacions que es presenten?

• Permeten les activitats proposades en el text el treball compartit, la recerca i el debat, o predominen les tasques individuals, de repetició i que tenen com a únic referent la informació que proporciona el propi text?

Les imatges emprades en el text no són únicament un recurs estètic destinades a fer més atractiu un llibre, compleixen també una funció didàctica que complementa i facilita la comprensió dels conceptes o tasques que es proposen. En algunes matèries, com per exemple anatomia, les imatges esdevenen la font d’informació prioritària i són especialment importants per vehicular missatges, amb molta freqüència carregats d’estereotips, que en ser rebuts, per canals perceptius i sensitius, solen escapar a un anàlisi conscient i explícit. Aguns indicadors per saber a qui representen les imatges, quines característiques s’atribueixen a dones i a homes, en quina mesura es perpetuen estereotips (trets físics, socials o de caràcter) i en quin grau reflecteixen una visió de la realitat actual:

• A qui es representa en les imatges? Quants personatges masculins i femenins apareixen? En quina etapa de la vida?
• Quins tenen el protagonisme?
• Considerar la posició que ocupen en el pla i la mida. La freqüència amb la que apareixen homes i dones sols, i amb qui comparteixen protagonisme.
• Quin format de les imatges s’empra per representar a dones i homes?
• Dibuix realista, esquemàtic, fotografia, etc.
• Quin és l’aspecte físic, expressions i qualitats de les dones i dels homes representats?
• Roba que vesteixen (variada o estereotipada), si mostren expressions de fortalesa i seguretat, d’agressivitat, de tendresa, i si porten la iniciativa de les accions o són passives.
• Es representa la varietat d’homes i dones existents?
• Edat, classe social, origen ètnic, orientació sexual, capacitats físiques i intel·lectuals, etc.
• Quin és el context i la freqüència en que apareixen els personatges femenins i masculins?
• Ensenyant, mirant al microscopi, fent el llit, venent medicaments, curant, operant, etc.
• Considerar el peu de pàgina i la seva rellevància respecte a la imatge.
• Fa referència expressa al personatge de la imatge? Ofereix informació de la imatge o d’alguna cosa diferent? Succeeix el mateix si la imatge és d’un home o d’una dona?