Conte sobre els contes tradicionals (Escarritx)

A la classe de textos vam fer un conte per presentar-nos en un concurs que es diu l’escarritx però només ens vam presentar: L’Eudald, l’Aisha, la Mar, l’Isaac, el Miquel i jo.Per fer aquest text vam seguir uns passos que hi ha penjats a la paret i a cada un em de fer un apartat per que el text surti bé, el text havia de ser un conte tradicionals però modificat. Aquest passos em serviran per quan hagi de fer un altre text. Quan la Montse ens faci fer un altre text em sortira  molt mes bé perquè ja ho ser fer servir.

Aquí us fico l’enllaç per trobar més informació sobre aquest concurs: http://literariaescarritx.blogspot.com.es/

 

ELS FOLLETS MALVATS

Hi havia una vegada en una ciutat molt gran, una sabateria on els amos eren
molt rics. Un dia la dona va anar a comprar en una botiga de roba molt cara, va
trobar el Patufet i els follets que s’assemblen molt als dels contes tradicionals i
eren els que feien la roba, aquells follets anaven a comprar les sabates a la
sabateria d’aquella dona. Un dia a la nit quan els rics estaven dormint, la seva
filla, va sentir uns sorolls molt estranys a la sabateria. Però com que anava
tan adormida o va deixar estar i se’n va anar a beure aigua i cap al llit.
L’endemà al matí els amos els va costar obrir la porta i estava bastant
abonyegada. Aquell dia la filla hi va estar pensant tot el dia i li deia a la seva
mare però ella li deia que havia somiat. Llavors la nena va anar cap a la caixa i
la va obrir i estava buida. Quan era de nit els follets van anar cap a la sabateria,
llavors quan van veure que hi havia una càmera i una alarma van començar a
corre moltíssim perquè pensaven que els havien vist però en veritat no els
havien vist per la càmera. Aquella nit els follets van pensar que podien fer
perquè els perdonessin però pensant i pensant que es van quedar
adormits. Pel matí un follet va dir:
– Ja ho sé el que podem fer !
I l’altre va dir tot estranyat:
– Què dius?!
Llavors l’altre li va explicar tot:
– Si, allò perquè ens perdonin, podríem anar a la nit a fer sabates i llavors
ens veuran per la càmera.
I així va ser, ho van fer i per els amos va ser com si fossin els seus fills per
que havien recuperat tots els diners gràcies a ells, i així van viure feliços.

 

 

Etiquetes:, ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *