Em fet un conte amb uns pasos que son aquests: Prewriting, drafting, revising, editing i publishing.
M’ha servit per saber fer mes be un conte i a apendre a no fer tantes faltes i sobre tot a revisar les paraules.
Ho he apres fent uns pasos de la clase i a cada pas tenia que fer una cosa diferent.
La propera semana ho fare molt millor perquè ara ja ho he fet una vegada i ho se fer vastant be.
L’avi Puig es torna sord !
En un poble de la província de Tarragona, quasi al mig del poble, al carrer major a la botiga de la meva mare, i allí i estic jo jugant amb els meus amics i el meu avi assentat a l’escala. Jo sempre li preguntava moltes coses.
Un dia em vaig quedar a casa els meus avis, només hi havia la meva àvia perquè el meu avi segurament estava al taller del meu pare o si no a l’hort a collir patates. Jo li vaig preguntar a la meva àvia però ella no s’havia on era. Ella em va explicar que l’avi a vegades no i sentia i cada vegada li passava més sovint. Jo vaig dir:
-És normal es fa més gran i ja coses que li fallaran més.
I l’àvia va dir:
-Seria millor que no li falles res, perquè ara ja es queixa, imaginat quan li fallin mes les coses, no el podrem ni deixar entra a casa de lo pesat que serà!
Després miràvem a la televisió un reportatge d’uns animals i també varem mirar una pel·lícula de “l’oeste” perquè a la meva àvia li agraden molt. Quan va arribar el meu avi, jo li vaig dir:
-Avi, no arribes una mica tard ?
I ell va respondre:
-No, perquè ho dius?
I jo li dic:
-Home l’àvia ja té el sopar fet.
I ell va dir:
-Però si només son les 19:00 !!!!!!
Jo li vaig contestar:
-No passa res, no t’enfadis. Però ara ja es fosc i a casa meva sopem a les 20:00.
Després el meu avi va anar al lavabo i jo li vaig dir a la meva àvia:
-Sort que demà serà l’aniversari de l’avi i segurament estarà més content.
-Ring…mira deu ser la meva mare.
I jo vaig anar cap a baix .
-Adéu.
Després varem anar cap a casa i li vaig dir jo a la meva mare:
-Ui, m’he equivocat!
-Perquè?
I jo li vaig contestar:
-És que li he dit a l’àvia que l’aniversari de l’avi era demà però ara que ho recordo és el dimecres.
Després de una estona de pensar em va dir:
-No passa res ara la trucaré i li diré que és el dimecres.
Al següent dia vaig anar a l’escola i a les 17:00 quan vaig sortir de l’escola vaig anar, una altra vegada a casa la meva àvia. Avui sí que hi era el meu avi, i quan vaig acabar de berenar el meu avi em va explicar una historia, anava d’un temps que va estar a la mili.
I va començar a explicar-me-la:
-Un dia jo estava a la mili, a les set de la tarda estava amb un amic i va venir un noi de la mili. I després de estar una estona allí el noi va començar a agafar-nos les coses….
Ring…
– Ui !!!, avi demà acabes d’explicar-me la història. Val?. Es que ara he de marxar, adéu !!!.
I van dir els dos:
– Adéu !!!
El dia següent era l’aniversari del meu avi. A les deu del matí em va trucar l’àvia i em va dir:
– Gemma, tinc una mala noticia,l’avi s’ha quedat sord i he de anar a l’hospital.
I jo l’hi vaig dir:
– Jo també vinc!!!!!
Al vespre quant ja estavem a l’hospital, l’ àvia va marxar un moment al passadís i aleshores jo vaig fer màgia !!!!!.
Li vaig fer un encanteri i li vaig dir:
– Tranquil avi, demà ja no estaràs sord i no caldrà que t’operin.
El dia següent els metges li van dir:
– Josep Mª ara t’operarem.
I ell els hi va dir:
– Perquè?
I ells van cridar:
– Ja hi sents?!
I ell va contestar:
– Es clar,sempre hi he sentit.
I ells li van contestar:
– No, senyor abans no hi sentia.
I ell va dir sorprès:
– Ahh….
L’avi va sospitar, però ell pensava que era l’àvia que s’havia fer màgia.
I jo al final li vaig dir que havia fet màgia i finalment vam acabar saben-ho tots.
I vam viure molt feliços.
Deixa un comentari