MATEMÀTIQUES INSTITUT LA TALAIA DE SEGUR DE CALAFELL

A finals del segle X, Gerbert d’Orlhac (~950 – 1003) que fou el Papa Silvestre II va realitzar un profund estudi del quadrivium, va transformar els mètodes de càlcul a Europa i va reintroduir l’ús de l’àbac. Tot i que va néixer a Occitània va ser educat a Barcelona i va mantenir molta relació amb els científics catalans de l’època.

Abraham Bar Hiyya (Barcelona, s. XII – d 1145) Matemàtic, astrònom i filòsof hebreu. Documentat a Barcelona de 1133 a 1145. Realitzà una tasca de compendiador i traductor, i escriví diverses obres amb la finalitat de difondre la ciència aràbiga al món occidental. Sobre aritmètica, geometria, òptica i astronomia escriví: Fonaments de la intel•ligència i torre de la creença, Tractat de geometria i medició, Llibre del càlcul dels moviments dels astres, Taules astronòmiques i Llibre del còmput del calendari. Les seves idees sobre filosofia i teologia estan exposades en les obres Meditació de l’ànima i Llibre revelador.

Ramon Llull (Ciutat de Mallorca, 1232/1233 – 1315/1316), també conegut com Raimundo Lulio en castellà, Raimundus o Raymundus Lullus en llatí i Raymond Lully en la tradició anglosaxona, va ser un rellevant escriptor, filòsof, místic, teòleg i missioner mallorquí del segle XIII. És considerat un dels creadors del català literari i un dels primers a fer servir una llengua neollatina per transmetre coneixements filosòfics, científics i tècnics, a més de textos novel•lístics. També va escriure en àrab, occità i llatí.
Sens dubte pot considerar-se Ramon Llull un visionari, cosa que ha sigut aprofitada per parapsicòlegs per tal de atribuir-li prediccions. No és difícil imaginar que des d’aquest punt de vista, anticipés molts descobriments, idees que no es desenvoluparien, però, fins segles després; o que altres estudiosos haguessen pres les idees de Ramon Llull com referència per a les seues descobertes.
La relació de Llull amb la Alquímia i les sectes càtares i albigeses és motiu d’especulació. No és l’únic a la seva època on Corona d’Aragó feia de pont entre Itàlia, el nort d’Europa i l’Espanya mulsulmana, cosa que va ser fer que rebera tota classe d’influències. Va ser important la influència del Periphyseon de Escot Eriúgena, la Clavis Physicae d’Honori de Autun i la doctrina de l’ Anima Mundi potser derivada de Timeu de Plató.
L’any 2001 amb el descobriment dels manuscrits perduts Ars notandi, Ars eleccionis, i Alia ars eleccionis, Llull és reconegut com el descobridor del mètode de Condorcet, que va ser redescobert durant el segle XVIII pel Marquès de Condorcet. A més a més, Llull és reconegut com un pioner de la informàtica, per la seva influència sobre Gottfried Leibniz

Suma de la art de arismètica de Francesc Santcliment. Només se’n coneix un exemplar dipositat a la Biblioteca de Catalunya i és un dels primers llibres impresos de matemàtiques. Aquest llibre es va publicar el mateix any en que es va publicar la primera edició impresa dels Elements d’Euclides (1482). I només es coneix un altra aritmètica anterior publicada a Treviso i d’autor desconegut. Es tracta, per tant, d’un text força interessant. Una aritmètica per a comerciants que la necessitaven per a les seves transaccions comercials: les quatre regles, la regla de tres, les progressions, etc.

Eratòstenes  va néixer a Cirene (Líbia) l’any 276 aC. Va ser astrònom, historiador, geògraf, filòsof, poeta, crític teatral i matemàtic. Estudià a Alexandria i Atenes.

Va treballar amb problemes de matemàtiques, com la duplicació del cub i nombres primers. És famós el mètode per a llistar els nombres primers que porta el seu nom: el sedàs d’Eratòstenes. Va escriure nombrosos llibres dels quals només es tenen notícies per referències bibliogràfiques d’altres autors.

Mesura de la terra

Una de les seves principals contribucions a la geografia va ser el seu treball sobre el mesurament de la terra que no va completar. Eratòstenes en els seus estudis dels papirs de la biblioteca d’Alexandria, va trobar un informe d’observacions a Swenet (coneguda en grec com a Syene) l’actual Assuan, uns 800 Km al sud-est d’Alexandria, on es deia que els rajos solars al caure sobre una vara al migdia del solstici d’estiu (l’actual 21 de juny) no produïen ombra.

Altres treballs

També va calcular la distància al Sol en 804.000.000 estadis i la distància a la Lluna en 780.000 estadis. Va calcular gairebé amb precisió la inclinació de la eclíptica en 23º 51′ 15″. Un altre treball astronòmic va ser una compilació en un catàleg de prop de 675 estrelles.

Va crear un dels calendaris més avançats per a la seva època i una història cronològica del món des de la guerra de Troia. Va inventar el mesolabi, un dels primers instruments descoberts que serveix per fer càlculs.

Eratóstenes, al final de la seva vida, va ser afectat per la ceguesa i va morir de fam per la seva pròpia voluntat ja que havia perdut el desig de viure, al 194 aC a Alexandria. Tenia uns 80 anys.