Va néixer a Barcelona el 12 de maig de l’any 1900. Va estudiar simultàniament Enginyeria Industrial i Ciències Exactes a Barcelona. Posteriorment es va traslladar a Madrid per fer el doctorat en Matemàtiques. El 1921 va llegir la seva tesi doctoral titulada “Resolución de algunos problemas elementales de Mecànica relativista restringida”. El 1926 va guanyar la càtedra de l’Instituto de San Isidro de Madrid que va ocupar fins el 1960, l’any de la seva mort. El 1931 va acabar la carrera d’Enginyer Industrial. Fou també professor de càlcul infinitesimal de l’Escuela Superior Aerotécnica i catedràtic de didàctica de la Matemàtica de la Universitat de Madrid. Durant la guerra fou professor de l’Institut – Escola del Parc de Barcelona. El 1950 va ingressar en la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales. Va morir a Madrid el 12 de gener de l’any 1960. L’any 2000, any Mundial de les Matemàtiques, es va celebrar el 100 aniversari del seu naixement.
Les seves idees en didàctiva de les Matemàtiques queden recollides en el següent decàleg.
Decàleg de la didàctica de les matemàtiques (1955)
No adoptar una didàctica rígida, sinó adaptada a cada alumne, observant-lo constantment.
No oblidar l’origen concret de la Matemàtica ni els processos històrics de la seva evolució.
Presentarem la Matemàtica com una unitat relacionant-la amb la vida natural i social.
Graduarem amb cura els plans d’abstracció.
Ensenyarem tot guiant l’activitat creadora i descobridora de l’alumne.
Estimularem aquesta activitat despertant l’interès directe i funcional cap a l’objecte del coneixement.
Promourem l’autocorrecció tan com sigui possible.
Aconseguirem una certa destresa en les solucions abans d’automatitzar-les.
Procurarem que l’expressió de l’alumne sigui una expressió fidel del seu pensament.
Procurarem a cada alumne èxits que evitin la seva desmoralització.
