S'ha produït un error en obtenir un àlbum extern. Comproveu l'adreça de l'àlbum.
Ajuda.
El passat 11 de maig, els alumnes de 1r van anar a visitar les Mines de Gavà, aprofitant que tot just acaben de fer el tema de la prehistòria. Entre les redaccions que van fer per explicar-nos la sortida, hem triat la de la Ruth Sánchez, que la va viure de la següent manera:
“ El bus s’atura. Hem arribat al nostre destí. Ossos? Cranis? Joies? Animals?… Quin misteri! És clar! Som al Neolític!
Què és allò? M’hi acostaré. Sembla un home, no deu fer més de metre seixanta i… està caçant. L’acompanya un nen de la meva edat aproximadament, i aquella dona deu ser la seva mare collint el blat dels seus conreus. Pel que podem comprovar, en aquella època caçaven, i tenien ramaderia i agricultura.
Segueixo caminant i em trobo amb dos homes, pel que sembla, un d’ells manipula el cap de l’altre que resta assegut pacientment amb cara de dolor i preocupació. I sento com un tercer home diu: “Té una malaltia dins del cap i el nostre metge li traurà el mal de dins”. Rasca amb la pedra fins foradar el crani i quan ho haurà fet, li extraurà el mal del cervell i ja no tindrà més mals de cap. Interpreto que ja tenien nocions bàsiques de medicina.
Continuo la meva ruta i allà, cap a la costa, visualitzo un forat al terra, sembla que hi veig persones que entren carregades amb… què? Pics..? Martells? Son eines fetes per ells mateixos, però encara no sé amb quina intenció entren i surten per aquell forat com si fossin formiguetes. Corro cap allà i em colo amb ells… Són unes mines! Les mines de Gavà! Els homes i els nens entren i surten carregats amb uns sacs plens d’alguna cosa que deu pesar molt… investigo i veig que porten un mineral que per a ells és molt valuós… la “Variscita”, i el motiu que fossin allà és perquè la mina està plena d’aquest mineral. El que feien després amb la variscita era fer-la servir per fer joies i com a moneda de canvi amb altres comunitats… O sigui que també eren comerciants.
Els nostres avantpassats no eren massa diferents de nosaltres o nosaltres d’ells!
Bé… ja és hora de tornar a casa… Quina experiència.. pensar que tot això ha passat fa molts i molts anys, i al costat de casa! Ha estat increïble aquest viatge al passat!
RUTH SÀNCHEZ 1rA ESO