Considero que vivim en una societat en què les persones s’allunyen dels problemes dels altres, en què ens deixem portar pels béns materials, els diners, i no sabem qui som ni que volem ser.
Mai no havíem tingut a disposició tanta riquesa, però així i tot, seguim deixant que molta gent pateixi fam i misèria. Cada dia milers de persones moren de fam. Els països subdesenvolupats són els que més ho pateixen ja que no tenen prou recursos ni ajudes per sobreviure. Van passant els anys i això no hi ha qui ho millori, no sabem si és perquè no poden o perquè els interessa que tot segueixi així.
Persist
eixen les tensions polítiques, cadascú mira cap a on vol anar, estem dividits per partits polítics que tenen diferents idees de com manar i diferents opinions sobre els temes clau. No podrien plantejar-se el fet de fer un front comú perquè el poble pugui millorar i perquè no hi hagués tant d’interessat a omplir-se les butxaques?
Les diferències racials es patien més abans, amb el temps hem après a conviure en la diversitat; però bo i així, encara hi ha moltes diferències que no hem pogut restablir: segons la raça, la religió, la cultura, la procedència… pots tenir més o menys problemes, perquè la convivència de cultures continua comportant discriminacions.
Vivim en la societat de les noves ideologies, en els estudis ens inculquen que hem de tenir títols per ser algú, altrament no tenim futur; ens ensenyen que hem de ser bons en allò que volem ser en un futur per trobar una bona feina; però malgrat els estudis, els títols i les bones capacitats és difícil trobar feina.
I no ens oblidem de les guerres! Les amenaces bèl·liques s’intensifiquen, som intolerants pel que fa a diferències ideològiques i extremismes religiosos. Tots pensem que la nostra manera de veure i entendre el món és la bona.
Les relacions humanes es multipliquen sense parar i se’n creen de noves, però sovint ens oblidem del procés de maduració de la persona i de les autèntiques relacions personals. Fem veure que som el que no som realment, moguts pel que diran o per la pròpia satisfacció, quan realment ens hauríem de treure les màscares i deixar veure el que som en realitat.
Estem sobrepassats per l’era tecnològica. Quasi tothom té mòbil, i el mal és que aquest tothom inclou nens petits. Abans mares i pares anaven al parc amb els seus fills; ara els és més fàcil que s’entretinguin a casa amb els mòbils; fet incoherent ja que els nens i nenes haurien de jugar amb joguines enlloc de tecnologies.
Som consumistes, no només per a les nostres necessitats principals com el menjar, la roba i pagar les factures de la casa, sinó perquè ens malgastem els diners en coses innecessàries com per exemple: comprar el mòbil que està de moda, malgrat que sigui més car, enlloc de comprar-ne un de més econòmic i igual de eficaç.
Tot plegat ens condueix a la incomunicació, que alhora fa que ens tornem més agressius, no ens agrada seguir les ordres, és més fàcil insultar que dialogar, i la violència tant física com verbal cada vegada és més estesa. Tanmateix el consum d’alcohol, tabac, drogues en general també contribueix a l’agressivitat, i és tan fàcil adquirir-ne!
Potser no ens agraden moltes d’aquestes coses que ens envolten, però què fem nosaltres per canviar-les.
Som el que som perquè vivim el que vivim; però si els savis ens diuen que el futur és dels joves, potser podríem fer alguna cosa més per millorar-lo, no?
JÚLIA MORLANS (4t ESO)
