Ahir dijous l’equip d’Arkan Dog va venir a explicar als cicles de CAI, 2n d’HBD tarda i 2n de Laboratori l’ús d’animals, i en concret gossos, en la detecció de malalties com la diabetis o el càncer. La xerrada la va amenitzar la Cendra, la gossa que estan entrenant per detectar càncer de mama.
Avui, l’alumnat de segon curs del CFGM d’Atenció a Persones en Situació de Dependència, i del CFGM de Cures Auxiliars d’Infermeria han gaudit d’una xerrada, en què els protagonistes no eren ells… era un simpàtic ca que ha mostrat la seva tasca en l’ajut al treball emocional de diferents col·lectius.
Els alumnes han quedat al·lucinats, quan, enmig de la xerrada, gos i ensinistrador anaven passejant entre els nois i noies, i es deixava acariciar, sense mostrar senyals de nerviosisme ni angoixa, i els alumnes, cada vegada més còmodes, s’han engrescar a plantejar dubtes i anticipar comentaris veient l’animal tan tranquil.
Realment, un animal és un èsser viu, i com a tal, no és indiferent a les emocions de l’entorn, sinó que les comprèn i actua en resposta a elles; i de vegades, som nosaltres el qui oblidem la nostra part animal amagant aquestes emocions, engabiant-les o suprimint-les, fet que genera malalties, angoixes i patiment, perquè no sabem com gestionar-les.
Els alumnes no només han estat oients, sense adonar-se’n, han estat tractats emocionalment, així que han sentit el que senten els usuaris d’aquestes teràpies: tranquil·litat, emoció, acceptació.
Potser no tots podrem tenir un gos a casa, però sí que cal entendre els sentiments que tenim, i que tenen els altres, per aprendre a treballar amb ells, per ser millors nosaltres com a persones, i com a professionals.”
Aquest any iniciem un projecte de col·laboració amb l’Escola Arboç (des de la matèria de C11 Activitats físiques per a persones amb discapacitat, del 2n curs d’AAFE).
Els alumnes de 2n d’AAFE col·laboraran en els tallers que es realitzen els divendres a l’escola Arboç, ajudant les educadores als tallers, desenvolupant activitats comunicatives i coneixent les dificultats i limitacions d’aquest col·lectiu d’infants amb pluridiscapacitat. Un grup reduit, també donarà un cop de mà en el servei de menjador.
Assistirem a l’Escola Arboç un divendres de cada mes de 10:30 a 13h.
ELENA BERTRAN (PROFESSORA dAFEE)
Valoració dels alumnes de la primera sessió:
“Els primers minuts de la primera sessió, van ser molt durs. Els alumnes tenien moltes inseguretats i pors pel fet de no saber amb què es trobarien i com haurien d’actuar. Gent de la classe va entrar amb una idea negativa i en van sortir amb una idea totalment diferent, és a dir, va ser una experiència enriquidora i positiva. Alguns alumnes es van adaptar al moment i a d’altres els va costar una mica més i van sortir amb la sensació que encara no se sentien del tot còmodes.”
Dani González, Alex Ariza, Sergi Sánchez, Carlos Barroso i Andrea Perera.
Els alumnes de 1r d’AAFE van anar al Bosc Vertical que es troba dins del Parc Forestal. El Bosc Vertical és un parc d’aventura en els arbres amb diferents circuits de diferents nivells dalt de les copes dels arbres.
Els alumnes van gaudir de la natura fent activitat física a l’aire lliure.
Com cada any, organitzem una caminada a principis de curs des de tutoria, amb els dos cursos del cicle d’AAFE per estrènyer i fomentar els vincles afectius entre els alumnes de cada classe i també per ajudar a la coneixença dels dos grups.
La ruta realitzada fa aproximadament uns 15km i i el recorregut va passar per les 5 sènies, Can Bruguera, Parc Forestal i tornada a l’escola.
Com cada any, i sempre amb el millor somriure, un dels voluntaris de l’Hospital Guttman ve a Freta a fer-nos una xerrada. Espera pacientment que els alumnes -nois i noies de primer de batxillerat, de primer de cicles formatius de grau superior… nois i noies, en definitiva, amb aquella edat tan bona per experimentar, però tan dolenta per les conseqüències d’aquells experiments-, vagin entrant poc a poc entren una mica murris a la sala. Les crosses el sostenen, mentre ell els sosté la mirada, fent que més d’un abaixi els ulls avergonyit.
Tant bon punt es fa el silenci, comença a explicar la seva pròpia vivència: “Hola, sóc tetraplèjic… i avui hauria d’estar en una cadira de rodes, però per sort, amb aquestes crosses, puc venir aquí a intentar conscienciar-vos.” I els alumnes, se’l miren, com hipnotitzats, veient com desgrana cruament i sense paraules maques, el que va ser una experiència horrorosa que ningú hauria de patir: un accident de moto. Explica els perquès, els com, els quan i els on…. i perque ho acabin de visualitzar, els passa un video, on imatges reals de càmeres de tràfic són testimonis muts de com s’esvaeixen la vida, les il·lusions i els projectes de molts usuaris de les carreteres catalanes, de piscines, fins i tot de llocs de treball.
Els alumnes, colpejats pel “jo podria ser ell… jo he fet això… jo conec a algú que…” resten en mut silenci, conscients que els estan relatant en primera persona el que molts dies veuen en anuncis per la tele, o els pares els repeteixen avorrits…
Com cada any, la xerrada és un èxit… aparent, perquè caldrà tota una vida per veure si aquest èxit és real, i la xerrada ha servit de quelcom.”
Tot i que encara no hem acabat el curs, avui dimarts hem fet un petit parèntesi per anar a PortAventura. Ens ha anat bé per descarregar adrenalina i carregar piles per encarar el final del curs.
Hem encertat el dia: poca gent, força calor i moltes ganes de passar-ho bé.
El divendres 31 de març vam anar a la Ciutat Esportiva del FC Barcelona amb els alumnes de 2n d’AAFE. L’objectiu de la sortida era observar un entrenament, veure la metodologia que s’hi utilitzava, i visitar-ne les instal·lacions.
Un cop allà i, acreditats, vam anar directes al camp 9, on entrenava el Juvenil B. Vam observar els exercicis que realitzaven, com treballaven i quina funció tenia cada en entrenador. Finalitzat l’entrenament, el preparador físic del Juvenil B va acompanyar-nos a visitar totes les instal·lacions i ens va explicar la ideologia del club.
També vam poder fer-nos fotos amb el segon equip, FC Barcelona B, amb les noies del FC Barcelona femení, i alguna eminència que passejava per allí.
Els alumnes de 2n d’AAFE hem anat a fer una sessió d’activitat física adaptada al pavelló Eusebi Millan amb els usuaris de la llar de l’amistat.
Personalment m’ha semblat una activitat molt gratificant; primer vas amb una mica de por i respecte per no saber amb què et trobaràs; però un cop ets a allà, amb ells tot canvia: t’ensenyen que amb qualsevol petita cosa es pot ser feliç, i t’adones que som egoistes perquè ho tenim i, tot i així, encara volem més.
Una experiència per repetir ja que aquestes persones et donen el millor d’elles mateixes sense demanar res a canvi. No aprens a valorar la vida fins que no et trobes amb persones així.