Avui, l’alumnat de segon curs del CFGM d’Atenció a Persones en Situació de Dependència, i del CFGM de Cures Auxiliars d’Infermeria han gaudit d’una xerrada, en què els protagonistes no eren ells… era un simpàtic ca que ha mostrat la seva tasca en l’ajut al treball emocional de diferents col·lectius.
Els alumnes han quedat al·lucinats, quan, enmig de la xerrada, gos i ensinistrador anaven passejant entre els nois i noies, i es deixava acariciar, sense mostrar senyals de nerviosisme ni angoixa, i els alumnes, cada vegada més còmodes, s’han engrescar a plantejar dubtes i anticipar comentaris veient l’animal tan tranquil.
Realment, un animal és un èsser viu, i com a tal, no és indiferent a les emocions de l’entorn, sinó que les comprèn i actua en resposta a elles; i de vegades, som nosaltres el qui oblidem la nostra part animal amagant aquestes emocions, engabiant-les o suprimint-les, fet que genera malalties, angoixes i patiment, perquè no sabem com gestionar-les.
Els alumnes no només han estat oients, sense adonar-se’n, han estat tractats emocionalment, així que han sentit el que senten els usuaris d’aquestes teràpies: tranquil·litat, emoció, acceptació.
Potser no tots podrem tenir un gos a casa, però sí que cal entendre els sentiments que tenim, i que tenen els altres, per aprendre a treballar amb ells, per ser millors nosaltres com a persones, i com a professionals.”
MAITE ORDEIX (PROFESSORA)
