Els alumnes de 1r d’AAFE van anar al Bosc Vertical que es troba dins del Parc Forestal. El Bosc Vertical és un parc d’aventura en els arbres amb diferents circuits de diferents nivells dalt de les copes dels arbres.
Els alumnes van gaudir de la natura fent activitat física a l’aire lliure.
L’any que bé repetirem!!
Elena Bertran
Com cada any, organitzem una caminada a principis de curs des de tutoria, amb els dos cursos del cicle d’AAFE per estrènyer i fomentar els vincles afectius entre els alumnes de cada classe i també per ajudar a la coneixença dels dos grups.
La ruta realitzada fa aproximadament uns 15km i i el recorregut va passar per les 5 sènies, Can Bruguera, Parc Forestal i tornada a l’escola.
Elena Bertran
Com cada any, i sempre amb el millor somriure, un dels voluntaris de l’Hospital Guttman ve a Freta a fer-nos una xerrada. Espera pacientment que els alumnes -nois i noies de primer de batxillerat, de primer de cicles formatius de grau superior… nois i noies, en definitiva, amb aquella edat tan bona per experimentar, però tan dolenta per les conseqüències d’aquells experiments-, vagin entrant poc a poc entren una mica murris a la sala. Les crosses el sostenen, mentre ell els sosté la mirada, fent que més d’un abaixi els ulls avergonyit.
Tant bon punt es fa el silenci, comença a explicar la seva pròpia vivència: “Hola, sóc tetraplèjic… i avui hauria d’estar en una cadira de rodes, però per sort, amb aquestes crosses, puc venir aquí a intentar conscienciar-vos.” I els alumnes, se’l miren, com hipnotitzats, veient com desgrana cruament i sense paraules maques, el que va ser una experiència horrorosa que ningú hauria de patir: un accident de moto. Explica els perquès, els com, els quan i els on…. i perque ho acabin de visualitzar, els passa un video, on imatges reals de càmeres de tràfic són testimonis muts de com s’esvaeixen la vida, les il·lusions i els projectes de molts usuaris de les carreteres catalanes, de piscines, fins i tot de llocs de treball.
Els alumnes, colpejats pel “jo podria ser ell… jo he fet això… jo conec a algú que…” resten en mut silenci, conscients que els estan relatant en primera persona el que molts dies veuen en anuncis per la tele, o els pares els repeteixen avorrits…
Com cada any, la xerrada és un èxit… aparent, perquè caldrà tota una vida per veure si aquest èxit és real, i la xerrada ha servit de quelcom.”
MAITE ORDEIX (PROFESSORA DE CF)
