Classificació De Marques Segons La Qualitat.

En el món de la moda podem trobar diferents marques que segons el prestigi que tinguin, estaran destinades a un públic o a un altre. No és el mateix una alta costura que l’Urban Style que una baixa costura ja que entre elles hi ha moltes diferències i cadascuna està relacionada amb un tipus de públic concret segons l’estatus monetari en que es situen.

Per exemple: L’alta costura o (haute couture en francès), es refereix a la creació de roba a la mida de cada client, és la moda feta a mà sense fer servir l’ús de les màquines en cap moment. S’utilitzen teles d’alta qualitat, cares i inusuals. Els costurers encarregats de dur a terme aquestes costures són persones amb molta experiència i capacitat ja que utilitzen tècniques específiques a diferència d’altres costurers.

Dins de l’alta costura trobem empreses amb un poder adquisitiu alt com ara “Dolce Gabbana”, “Agatha Ruiz de la Prada”, “Mayoral”, “Bóboli”, etc. Aquestes empreses estan destinades a un públic d’alt estatus (gent adinerada) i, per tant, no tothom pot permetre’s el luxe de comprar aquestes robes.

Per una altre part, l’alta costura com la seva procedència és francesa, hi ha un consell sindical format per diferents costurers d’alt prestigi situat a França i que aquests han de seguir tres lleis fonamentals, com ara han de dissenyar a mesura per als clients privats, han de tenir un taller en París amb uns vint empleats mínimament i, finalment, cada temporada han de presentar la seva col·lecció amb un mínim de cinquanta dissenys originals que continguin robes de di i de nit, al gener i al juliol de cada any.

Centrant-nos en les diferents empreses d’alta costura, Agatha Ruiz de la Prada no és una marca especialitzada en moda infantil, sinó que té peces de vestir per totes les edats: des de nens fins a adults, en els que els seus dissenys són molt propis i particulars, per tant, són dissenys molt originals on es destaquen un estil divertit i optimista amb un punt d’atreviment i un joc important amb els colors i el volum de les seves peces. A més a més, el seu estil també es basa en la “moda còmode”, intentar arribar al major nombre possible de persones, és a dir, fer que les seves peces de roba arribi a totes les persones del món.

Gràcies als preus elevats i a la originalitat dels dissenys que té, Agatha Ruiz de la Prada ha aconseguit que les persones reconeguin l’autor/a d’aquella roba, que sapiguem immediatament que ha estat creada per ella. Aquest fet s’anomena “estilo inconfundible”, justament l’estil que ella ens presenta en tot moment des dels seus inicis.

En quant al seu punt d’atreviment, el joc important dels colors i el seu volum es poden destacar els estampats amb colors vius com ara el rosa, el verd clar, el groc, entre d’altres, però en el seu estil, mai utilitza els colors foscos com el negre.

Imatge de la passarel·la de la temporada de primavera-estiu 2015, Agatha Ruiz de la Prada (Dissenys amb estampats colorits, atrevits i alegres)

En canvi, Bóboli, és una empresa dedicada exclusivament a la costura de moda infantil per nens i nenes de 0 fins als 16 anys, que pertany a la companyia “Star Textil” fundada al 1981, però fins 1984, Bóboli no va ser creada. Aquesta marca, també és una marca d’alta costura, en les quals, les seves col·leccions són molt acolorides i alegres, amb molta diversió i actualitat, és a dir, igual que la marca explicada anteriorment Agatha Ruiz de la Prada té una gran diversitat de colors alegres, però a més a més, també juga amb la innovació ja que sempre intenten crear dissenys que cobreixin les necessitats dels nens, per tant, sempre estan actualitzant les seves col·leccions.

També són col·leccions amplies amb una gran varietat de teixits bordats i estampats com els de flors o mariners, per exemple. Respecte els colors que utilitza, com bé ja s’ha di abans són colors alegres tot i que a vegades utilitza colors foscos per fer ressaltar els altres. Els seus preus són mitjans-alts a comparació de la marca anterior, és a dir, la seva roba, normalment, oscil·la entre 30-40€ aproximadament.

Imatge de la passarel·la de la temporada de primavera-estiu 2015, Bóboli (Dissenys de colors alegres i estampats florits)

Parlant de l’Urban Style és un estil, que com bé indica el seu nom, és apte per anar pel carrer, és roba urbana que aquesta ha de ser còmode, juvenil i moderna que pot ser clàssica o no, arreglada o informal. Dintre de l’Urban Style, es poden diferenciar dos grups:

El primer grup és la roba de marca com ara “Bershka”, “Stradivarius”, Zara, “Pull&Bear”, etc. i és el que està destinat a persones que tenen un cert poder adquisitiu ja que no tothom pot comprar aquesta roba. I, l’altra grup està dirigit a persones que no tenen tant poder adquisitiu i, per tant, no poden comprar aquest tipus de roba: la roba de marca. Com a exemples d’aquest segon grup tenim: el mercat de carrer, “Todo a 100”, Basars xinesos, “Carrefour”, “Lidl”, etc.

En el primer grup d’Urban Style, un clar exemple és la marca Pull&Bear ja que les seves peces solen ser són esportives i còmodes. També, el seu estil es basa en suadores i samarretes que contenen grans dibuixos i missatges en lletres en cursiva com ara el nom de la botiga que ven aquest producte i, a continuació, també hi apareix el seu lema i l’any en que va ser fundada aquesta marca. Cal dir, que no totes les marques segueixen el patró de Pull&Bear, és a dir, cada marca de roba té el seu estil propi.

(Imatge on es veu el nom de la botiga que ven aquestes samarretes, el seu lema i l’any en que es va fundar aquesta companyia de roba: Pull&Bear, an ever Young comunity, since 1991).

Un altre clar exemple d’aquest primer grup d’Urban Style és “Zara Kids”. A diferència de “Pull&Bear”, Zara Kids, aquest any 2015, ens presenta una col·lecció més acolorida on els verds, blaus i grocs són els protagonistes. A més a més, són peces fresques i divertides en les quals els estampats i les ratlles són predominants. També, en el sector femení, els vestits curts i rectes i, també els shorts amb estampats o ratlles, barrejant colors i diferents textures són claus per la temporada. A més, les faldilles amb vol i curtes, també guanyen protagonisme.

Però en el sector masculí, predominen els shorts o pantalons curts amb estampats que es combinen amb samarretes o camises ja siguin més llises o clàssiques.

Zara té una mà d’obra molt barata ja que els seus productes són produïts a Tailàndia.

Respecte els preus d’aquestes dos botigues d’Urban Style, no solen ser ni molt elevats ni molt barats, l’Urban Style té uns preus estàndards que això fa que sigui apta per a tot el públic tot i que a vegades també té robes amb preus alts ja que són peces de nova col·lecció o temporada i, per tant, aquestes robes solen ser més cares que la resta.

(Imatge de Zara Kids, on es veuen els colors protagonistes, a demés de les combinacions explicades anteriorment).

Finalment, l’altra grup, és el que podríem anomenar la “baixa costura” en que les seves peces solen ser imitacions d’altres que són de marca o bé són peces de roba de col·leccions d’anys enrere que ja no es venen a l’Urban Style, per exemple. Per tant, aquestes peces de roba es venen a altres botigues com ara el mercat de carrer (“mercadillo”) o bé, les botigues xineses, conegudes com a “basars”, entre d’altres.

Les botigues que es dediquen a vendre aquestes robes, les venen a un preu molt més econòmic i assequible. A diferència de l’alta costura i l’Urban Style, la baixa costura no necessita fer col·leccions noves, ni passarel·les, etc. ja que són botigues seguidores que es basen en les modes que treuen l’alta costura o l’Urban Style. També, la seva mà d’obra és molt més barata ja que són produïdes a països més pobres a causa que no generen tants costos com una persona especialitzada només en aquell sector.

Les teles que utilitzen també són imitacions, en les quals, barregen diverses matèries primeres per poder obtenir la semblança de les teles i gèneres de l’alta costura.

Una altre diferència entre la “baixa costura” i l’alta costura està en el procés d’elaboració del producte, és a dir, a l’alta costura és molt més complex ja que abans que surti aquesta peça de roba a les botigues per vendre, primer han de fer un petit disseny per saber com serà aquella roba (complements, pedreria, teles que portarà, etc), una vegada s’aprova aquell disseny, es comença a produir, es fa la passarel·la per lluir-lo i, finalment arriba a les botigues per vendre’l. En canvi, en la “baixa costura” no fa falta un algú que aprovi aquell model, ni fer una passarel·la per lluir-lo, etc. Directament, s’elabora aquella peça i un cop acabada, l’envien a les botigues per vendre-la

El mercat de carrer o mercat ambulant és un tipus de basar que lloga espai per les persones que volen vendre o intercanviar mercaderies que van des d’articles de baixa qualitat a negociar el preu dels articles de més alta qualitat o de segona mà. Aquestes mercaderies poden ser des de petits objectes com ara les joguines, o les joies fins a roba, menjar (fruita, pollastre, per exemple). El mercat ambulant només es posa una vegada a la setmana i es fa a l’aire lliure.

Centrant-nos en la roba, podem trobar tot tipus de roba i també de qualitat d’aquestes. El mercat de carrer, normalment sol tenir roba de baixa qualitat ja que està feta de diferents tipus de fibres ja siguin sintètiques o naturals. Aquestes robes a vegades són de botigues d’Urban Style de temporades anteriors que ja no es venen a les botigues, per tant, el mercat de carrer els hi compra i les venen a un preu més econòmic.

(Imatges on es veuen la representació dels preus de baix cost de la roba i el tipus de roba que es ven).

L’altre exemple d’aquest segon grup, és “Carrefour”.

“Carrefour” és un hipermercat fundat a França en què ven tot tipus de coses: des d’electrodomèstics, fins a menjar passant per utensilis, coses de la llar, etc. però també ven roba per a totes les edats i de tot tipus: Roba esportiva, per vestir el dia a dia, banyadors i bikinis…

La marca de la roba de “Carrefour” és Tex: La gamma de productes de roba que no porten el nom directament de “Carrefour”.

Aquesta roba és de bona qualitat i seus preus són econòmics ja que és un centre comercial que juga molt amb les ofertes com ara el 2×3 (si compres dos samarretes, la tercera et surt gratuïta, per exemple). És còmode, el seu estil és informal, en què els seus dissenys són assequibles per el dia a dia.