Normativa De La Fotografia

Propietat intel·lectual

La propietat intel·lectual, segons la l’Organització Mundial que la regula, és tot allò que creem mitjançant la nostra imaginació. Però també hem de tenir en compte que els drets de propietat intel·lectual són diferents a cada país.

La propietat intel·lectual s’encarrega de protegir els interessos dels seus autors. Aquests interessos que s’han de protegir són els invents, les obres literàries i artístiques, els símbols, els noms, les imatges, els dibuixos que desprès seran utilitzats en el comerç.

Però, per una altre part, tenim els drets d’autor, els quals estan formats per artistes i intèrprets sobre les seves obres o interpretacions. També dintre d’aquest àmbit trobem els drets dels productors que regulen sobre els enregistraments i, per últim, els drets dels organismes de radiodifusió, que s’encarreguen dels programes de ràdio i de televisió. Una paraula molt utilitzada quan parlem de la propietat intel·lectual es el copyright, aquesta paraula prové de l’anglès i s’utilitza per parlar dels drets d’explotació d’una obra, sense referència als drets morals. El símbol © associat a un nom indica titularitat de dret d’explotació.

CATEGORIES:

La propietat intel·lectual inclou dues categories:

Propietat industrial

Aquesta inclou les invencions, patents, marques, dibuixos i models industrials, es pot considerar que és un dret exclusiu, és a dir, que aquest producte només pot ser utilitzat si es té la propietat industrial, el qual atorga l’Estat per així explotar el producte en la indústria i poder comercialitzar-los, és a dir, que l’Estat donar uns permisos, que atorga a les entitats per a la seva venda i evita la competència deslleial.

Drets d’autor

Engloba les obres literàries i artístiques, tals com les novel·les, els poemes , les obres de teatre, les pel·lícules, les obres musicals, les obres d’art, fotografies, escultures i els dissenys arquitectònics.

Els drets d’autor s’encarreguen que el creador de l’obra artística gaudeixi dels seus drets específics per la seva creació, protegint així les seves obres de possibles explotacions sense el seu consentiment i, alhora, protegint també els seus drets com a creador. El titular de la propietat intel·lectual té la facultat per evitar que qualsevol persona tingui accés o faci ús de la seva propietat sense el seu consentiment.

Els drets d’autor són de tres tipus:

Drets morals:

Són irrenunciables i inalienables, és a dir, que sempre han d’estar presents. Aquests acompanyen l’autor o l’artista i té una durada indefinida. Això es fa per a que es reconegui el nom de l’autor quan parlem d’una obra.

Drets econòmics:

Els quals són transferibles i de durada limitada en el temps. Són bàsicament els drets d’explotació i els drets a remuneració per còpia privada, és a dir, són el drets que té l’autor per treure un profit econòmic de la seva creació.

Drets d’explotació :

Si es vol comercialitzar un producte, s’han de tenir en compte diversos punts a l’hora d’explotar el producte els quals es regulen de la següent manera:

Reproducció: és l’acte pel qual es produeix i s’obté còpies d’una idea o obra.
Distribució: acte en el qual es posa a disposició del públic el producte original o còpies de l’obra per la seva venda, lloguer.
Comunicació pública: acte pel qual més d’una persona pot tenir accés a l’obra sense prèvia distribució d’exemplars a cadascuna d’elles.
Transformació: acte de traducció, adaptació i qualsevol altre modificació d’una obra en la seva forma.

L’autor d’una obra:

Podem dir que el autor d’una obra és aquella persona natural que apareix com a tal en l’obra, és a dir, és la persona creadora de l’obra, el quals solen tenir una sèrie de drets econòmics per part de la propietat intel·lectual. Per una altra banda, en les obres de col·laboració, els drets d’autor pertanyen a tots els autors.

Domini públic

Ens referim a domini públic, quan parlem de l’explotació la qual normalment té una durada. Quan aquest termini acaba, les obres passen al domini públic i poden ser utilitzades per qualsevol persona sempre que es respecti la seva autoria i integritat.

Països

A continuació parlarem de les lleis que regulen la propietat intel·lectual a diversos països arreu del món escollits a l’atzar. Les següents lleis tenen una sèrie de diferencies entre elles, ja que no hi ha una llei que reguli de forma universal la propietat intel·lectual.

Argentina

La llei d’aquest país que regula la Propietat intel·lectual es la llei 11.723, la qual no parla de la Còpia privada, és a dir, copiar alguna obra per utilització pròpia i només està penat l’acte de fer còpies per a propòsits que tenen finalitats de lucre o si alguna persona infringeix algunes d’aquestes normes :

Reproduir un fotograma sense autorització per escrit del seu productor o del llicenciat del productor.
Facilitar la reproducció il·lícita mitjançant el lloguer de discos fotogràfics o altres suports materials.
Vendre còpies no autoritzades per encàrrec de tercers mitjançant un preu.
Emmagatzemar o exhibir còpies il·lícites.
Distribució al públic de còpies il·legals, edicions, ventes o reproduccions per a qualsevol mitjà o instrument, una obra inèdita o publicada sense autorització del seu autor .
Falsificar obres intel·lectuals, com a tal l’edició d’una obra ja editada i el que editar.
Vendre o reproduir una obra suprimint o canviant el nom de l’autor.

La persona o entitat que incompleix la llei pot ser condemnada a una pena d’un mes i sis anys de presó.

Costa Rica

La llei d’aquest país que regula la Propietat intel·lectual es la llei 6683, la qual es basa en les produccions intel·lectuals originals donant als seus autors els drets d’una sèrie de lleis, com la protecció del dret d’autor que abastarà les expressions, però no les idees, els procediments, mètodes d’operació ni els conceptes matemàtics en sí.

Els autors són els titulars dels drets patrimonials i morals sobre les seves obres literàries o artístiques. Quan parlem d’obres literàries i artístiques s’han d’entendre totes les produccions en els camps literaris i artístics.

En Costa Rica, la llei també contempla la lliure la reproducció d’una obra didàctica o científica, efectuada personal i exclusivament per l’interessat per al seu propi ús i sense ànim de lucre directe o indirecte.

Però el gran problema d’aquesta llei, és que queda encara el dubte de quin tipus d’obres no podrien ser catalogades com didàctiques o científiques, ja que es refereix a conceptes molt amplis.

Espanya

La llei 22/11 que regula la propietat intel·lectual. A Espanya estan permeses les còpies d’obres literàries, artístiques o científiques sense prèvia autorització dels titulars de propietat intel·lectual, sempre que sigui per a ús privat de la persona que copia. Això fa que el material del qual es copia tingui un accés legítim.

El límit de la còpia privada està establert en la Llei de Propietat Intel·lectual, en la qual regula el límit del dret exclusiu dels autors, permeten a una persona realitzar una còpia d’una obra i sense que sigui necessari, obtenir autorització expressa per part de l’autor. Els límits als drets dels autors s’han d’interpretar de manera que permetin la seva aplicació.

Per un altra banda, la llei estableix un sistema remuneratori per compensar els autors els quals optin per la reproducció incontrolada de les seves obra. Els drets de autor són regulats per entitats com SGAE, DAMA, AIE, EGEDA, AGEDI, AISGE I VEGAP els quals cobren un cànon compensatori aplicable als dispositius reproductors, gravadors, a tots els suports com cintes, CD, DVD i targetes de emmagatzematge per tal de realitzar la reproducció d’obres protegides per drets d’autor.

En resum podem dir que en tots els països que hem seleccionat hi ha una llei que regula els drets d’autor però en cada país hi ha diferencies. Pel que fa als aspectes en concret de la llei, per exemple, en Argentina està permesa la còpia privada, és a dir, que es poden fer còpies però per l’ús personal, segons la llei de Propietat intel·lectual que és la llei 11.723 i, per altre banda és il·legal si aquesta còpia es fa per comercialitzar-la, però Costa Rica, mitjançant la llei de Propietat intel·lectual que és la llei 6683, està permès la còpia d’obres si són per un ús didàctic o científic, a més, també atorguen als autors una sèrie de privilegis. Per un altre costat a Espanya està totalment prohibit fer còpies d’obres sense tenir en compte la seva finalitat, segons la llei 22/11, per això diem que en la majoria de països hi ha una normativa sobre els drets d’autor però a cadascun d’aquest tenen aspectes que li dóna diferents punts de vista.

Aspectes legals de la fotografia

Tipus de protecció legal de la fotografia:

Segons les lleis que regulen la normativa espanyola, la fotografia original és aquella que presenta novetat, és a dir, que té alguna cosa diferent. Per un altre part tenim la mera fotografia és aquella que no resulta original en cap aspecte, que no és creativa ni per part subjectiva ni objectiva, no hi ha cap element innovador.

Segons el tipus de fotografia hi ha una protecció legal. La diferència principal en els dos tipus de fotografia es troba en la durada de la protecció. La durada de la protecció de la fotografia original és de 70 anys després de la mort del seu autor, mentre que la durada dels drets d’explotació de la mera fotografia és de 25 anys.

Una altra diferència entre la protecció legal de la fotografia original i la mera fotografia és que aquesta última no té el dret d’explotació de transformació.

Una fotografia pot incloure la imatge d’una persona, per tant, estan implicats els drets de la persona fotografiada. Els dos drets que té una persona per disposar de la seva imatge són el dret fonamental a la imatge i el dret fonamental a la protecció de dades de caràcter personal.

Quant parlem del dret fonamental de la imatge ens referim al dret que té una persona de decidir sobre l’ús de la seva imatge, sobre protecció civil del dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar de la pròpia imatge, per això un fotògraf per poder fotografiar una persona requereix del consentiment de la persona que és fotografiada.

I quan parlem del dret fonamental a la protecció de dades de caràcter personal podem dir que és el dret que té qualsevol persona per decidir l’ús de les seves dades de caràcter personal. En aquest sentit cal dir que la imatge és una dada de caràcter personal, que d’acord amb la llei, necessita el consentiment inequívoc de la persona fotografiada, per això el fotògraf ha de complir amb la normativa de protecció de dades de caràcter personal.

La llei espanyola també preveu que les fotografies pròpies són autoritzades per la persona que surt en aquetes poden ser exhibides e incorporades a catàlegs. A més, si són exhibides de manera que perjudiquin la reputació professional de les persones que surten en la fotografia, aquesta persona pot oposar-te a què es dugui a terme aquesta exhibició.

També s’ha de tenir en compte que si les fotografies estan fetes per encàrrec, el fotògraf nomes pot exhibir aquelles que representin una mostra del teu treball amb una prèvia autorització, per part de la persona qui et pagarà per fer les fotos, amb la excepció que les fotografies siguin amb una finalitat cultural, educatiu o en publicacions sense finalitat de lucre.

Si una persona autoritzés a algú a reproduir les seves fotografies en exclusiva, això no implica que aquesta reproducció es pugui realitzar en qualsevol tipus d’article ni tampoc la promoció comercial d’aquests articles, és a dir, que la persona que autoritza la reproducció de les fotografies dependent en quin àmbit es publiquin, pot prohibir la publicació de les fotografies.

Al fer fotografies de gent has de comptar amb la seva autorització expressa per poder publicar el seu retrat. No obstant això, si li vas pagar a la persona per ser fotografiada, la llei estableix que en aquest cas s’entén concedida l’autorització. Això no s’aplica en el cas que la persona retratada sigui part menor d’un grup de persones o que la fotografia sigui presa en un lloc públic i amb fins periodístics.

Internet: La fotografia a Internet requereix dels drets d’explotació de reproducció i comunicació pública de la fotografia. Per tant, els termes i condicions legals d’una pàgina web que permet pujar, una fotografia o bé compartir-la amb tercers, sense sol·licitar a la persona que puja la fotografia els drets sobre aquesta fotografia. Per una altra banda, les fotografies del nostre mòbil les podem pujar Instagram, Flickr, Facebook…. En aquests casos, moltes vegades no hi ha una consentiment per part de la persona que surt en la fotografia, s’exposa així a les reds socials.

Fotografies a familiars i amics

Per evitar problemes a l’hora de fer fotografies, per molt bona que sigui la relació amb la persona fotografiada sempre s’ha de comptar amb un consentiment per escrit, és a dir, un document signat autoritzant i especificant els diversos usos de la fotografia o bé algun tipus d’autorització per a la realització de les fotografies.

En treballs professionals

Un fotògraf professional ha de saber que quan realitza un treball de fotografia a menors, si les imatges estan pensades per a publicar a Internet, llibres, anuaris, revistes o altres publicacions, han de tenir la consentiment de dades de caràcter personal sempre i quan es pugui identificar als nens, és a dir, que si no es reconeix la cara del nen no és necessari demanar el consentiment per la imatge del menor.

Per tant, en el cas d’un treball professional, en el qual el model és menor d’edat, s’ha de signar un document de cessió de drets per part del tutor legal de l’Infant i del fotògraf.

La imatge d’una persona, la seva representació física, es considera com una dada de caràcter personal ja que permet identificar la persona concreta.

La via pública

Qualsevol cosa que es trobi a la via pública pot ser fotografiada lliurement, sense necessitat de permís o autorització, i només es podria impedir per part d’una autoritat competent, l’obtenció de fotografies si concorren causes de força major o d’interès públic que justifiquin aquesta intervenció.

Però per una altra banda, la captació d’imatges de persones al carrer i la posterior sempre requerirà el consentiment exprés de l’afectat. I, en el cas dels menors, els quals es necessita consentiment exprés de pares o tutors legals, segons l’art 3 de la Llei Orgànica 1/1982, aquesta defensa la protecció civil del dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge, per tant, aquesta llei s’encarrega de la defensa de la imatge de les persones a l’exterior mitjançant les imatges.

Drets d’imatge nens

Per obtenir consentiment dels menors i incapaços s’haurà de prestar per ells mateixos si les seves condicions de maduresa ho permeten, d’acord amb la legislació civil. És a dir, que per fer fotografies als nens s’ha de tenir el seu consentiment si són capaços de entendre les condicions, i si no és així, s’ha de recorre al consentiment patern o del tutor legal.

També podem dir que per determinar si els nens són suficients madurs per entendre les condicions això ho ha de marcar un jutge.

Les fotografies a l’escola.

A les escoles cada vegada més s’han de tenir més en compte els drets d’imatges dels nens. Per això els tutors han de demanar una autorització per fer fotos de qualsevol activitat que es faci al centre.

En el cas que l’escola publiqui les imatges a Internet, si els pares o responsables del nen ho desitgen, podran exercir el seu dret de cancel·lació d’imatge del menor de la pàgina web. Aquest dret consta que hi ha un termini de 10 dies, per demanar la retirada de la fotografia, segons assenyala l’article 16 de la LOPD, però si això no es produeix, els pares poden damanar una compensació monetària.

En general aquestes lleis s’apliquen a tots els tallers, activitats, que es produeixen a l’escola.

Per tal d’evitar problemes, el centre ha de demanar autorització expressa dels pares o tutors referents a la realització de fotografies al centre.