Models

Com ja sabem, la paraula “model” té diferents significats però, en aquest cas, un model és aquella persona que es dedica a exhibir en desfilades o en campanyes publicitàries vestits, pentinats, etc., per encàrrecs del modista, perruquer, de l’artesà que els ha creat, segons l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC).

Centrant-nos en els models infantils, com bé ja diu el mateix nom, són nadons, nens i nenes en què la seva edat oscil·la entre els 0 i 12 anys. Aquests nens, normalment solen ser prims, morenets de pell amb ulls i cabells clars. En el cas de les noies, el seu cabell ha de ser llarg (igual que en alguns nois) depenent del perfil que estigui buscant aquella campanya publicitària per patrocinar les seves marques de roba, tot i que no totes les campanyes publicitàries busquen aquest perfil, però podríem dir que són característiques generals. Aquests models infantils, avui dia, es poden trobar a tots els llocs on podem imaginar: ja sigui o bé en catàlegs de roba, o en la televisió gravant un anunci, pel·lícules, sèries, desfilades de moda i, fins i tot, revistes.

A l’hora de treballar com a model, les agències sempre busquen alguna cosa “especial” que tingui aquell infant, no només en la bellesa (com ara els ulls, o el cabell, la cara entre d’altres…) o en el físic, sinó que també busquen detalls que proporcionin a aquella criatura alguna cosa que una altra no pugui tenir, com per exemple la personalitat, l’expressivitat, la fluïdesa davant d’una càmera, practicar algun esport o saber fer coses que altres no les sàpiguen fer, etc., però, per ser model fotogràfic, una de les coses que més es té en compte és el físic i, concretament, la cara.

El fet de treballar com a model, s’ha de prendre com un “hobby”, ja que els nens també han de gaudir amb el que fan i, això pot provocar que els nens despertin inquietuds i descobriments de coses noves. A més a més, també aprenen les coses negatives i a tenir paciència, és a dir, existeixen moltíssims nens i nenes que treballen com a models infantils i han d’aprendre que no sempre seran ells els escollits per rodar aquell anunci, sessió fotogràfica, catàleg, etc., ja que també s’ha de donar oportunitat a participar a tothom.

Parlant sobre el comportament dels nens, la seva participació és un dels elements més importants, ja que ajuda a facilitar la feina a l’equip que duu a terme aquella sessió fotogràfica o anunci, a més ells han de sentir-se còmodes a través de la participació, els ha d’agradar allò que fan, no ha de ser una obligació, sinó més aviat, un joc. També influeix molt el bon comportament o comportar-se correctament, ja que han de ser respectuosos amb tothom: tant entre els nens mateixos com amb l’equip directiu.

Per una altra banda, el fet d’apuntar els nens a ser models, fa que ells mateixos tinguin una personalitat més oberta a més a més de conèixer i fer noves amistats amb altres nens. També, ser un nen model, pot provocar enveja sobre altres nens o inclòs sobre els pares d’aquests altres nens, ja que potser a ells també els hi agradaria que els seus fills participessin en una desfilada, o bé els agafessin per fer publicitat com anuncis o sessions fotogràfiques.

Quan una persona és model de petit, no significa que de gran també ho continuï sent, ja que la gran majoria canvien molt ja sigui físicament o mentalment i, només entre un 1% i 2% s’hi dediquen professionalment.

En quant el funcionament per ser model, primerament hi ha una marca que es vol anunciar, que darrere d’ella hi ha un equip creatiu, executiu i tècnic que s’encarrega de desenvolupar la idea, organitzar càstings, etc. També estan els models que són una part molt important dins del procés i han de col·laborar en les feines corresponents. En aquest equip directiu, hi ha una quantitat de professionals al darrere: el director dels càstings, fotògrafs, estilistes, perruquers, etc., i sempre intenten adaptar els horaris segons les necessitats dels nens.

Després, a l’hora d’estar davant de les càmeres, s’ha de tenir en compte que l’infant estigui gaudint en aquell moment, ja que com bé s’ha dit abans, no ha de ser una obligació i, per tant, els pares també han de col·laborar en aquesta fase fins al final d’ella.

Però abans de ser model, s’ha de fer un càsting, que consisteix en una prova fotogràfica o de vídeo que servirà després per escollir les persones que faran de model segons el que busqui aquella agència. En aquest càsting, es fa una breu presentació del nen/a (nom, edat, aficions, hobbies, etc.) i es fan unes fotos de perfil, de cara i de cos sencer.

A continuació, la productora que necessita promocionar la seva marca, contacta amb l’agència amb una proposta per dur a terme i, l’agència respon amb fotografies dels nens que poden intervenir en aquest projecte, tot i que no sempre les eleccions d’aquests petits models es fan a través de les fotografies, ja que de vegades aquest productor els vol conèixer en persona amb la principal finalitat de veure si són tal com els imaginen i si encaixen amb els altres models seleccionats, en el projecte, davant les càmeres, etc.

Normalment, aquests càstings, només els fan els nens sols encara que depenent l’edat que tinguin, es demana ajuda als seus familiars per tenir una millor atenció per part de l’infant. També, tant els pares com els nens, han de firmar una autorització per a què el nen o nena pugui donar la seva imatge.

A vegades fer un sol càsting no n’hi ha prou i, llavors, es convoca una segona ronda que s’anomena callback.

Seguidament, l’agència encarregada de fer el càsting et notificarà si has estat escollit o no. Si has estat escollit, es produeix un fitting, que és una cita amb el client i l’estilita per provar roba i decidir look o pentinat. A partir d’aquí, intervé el Departament de Treball per fer la gestió de permisos on es demana molta documentació tant dels pares mares o tutors legals del nen o nena com del propi infant (DNI, llibre de família, el Número d’Afiliació a la Seguretat Social… etc.). Un cop ja es té demanat i concedit el permís, la persona responsable de dur a terme aquest projecte, la productora, donarà d’alta i a vegades de baixa a aquest nen/a generant una nòmina pel treball realitzat.

I, finalment, es celebra aquesta desfilada, sessió de fotos, anunci de televisió…

També cal dir que els càstings no són remunerats, no es paguen. A més a més, els càstings es solen avisar amb molt poca antelació per diversos motius, però el principal és que hi ha moltíssima gent que s’hi presenta i, si aquella agència té pressa en convocar-ne un, és perquè el perfil que es busca es “estàndard”, no busquen res específic o concret. També, un altre motiu a destacar és la disponibilitat dels fotògrafs i realitzadors amb la disponibilitat de les localitzacions o del lloc per desenvolupar aquest càsting. A més, els càstings també estan determinats segons la data en la qual s’ha de llençar la campanya i el temps necessari per a la post-producció (edició de materials audiovisuals).

Per una altra part, per ser model infantil s’han de complir una sèrie requisits generals, encara que després cada agència té els seus propis perfils:

– Començant pel caràcter, el nen/a ha de tenir un bon comportament, han de fer el que se’ls demana, han d’obeir i respectar les normes que hi ha i, sobretot, una gran cooperació, per facilitar la feina.

– Un altre requisit és que aquests nens models han de ser fotogènics i han d’estar disposats a treballar a la vegada que gaudeixen del seu treball.

En els models, es distingeixen diferents categories segons les vegades que apareix aquell model en aquella revista, catàleg, anunci, etc.

Protagonista: És el/la model en què la seva imatge apareix en un suport publicitari individualment, sense compartir protagonisme amb altres persones. La seva presència és “dominant”.
Protagonista compartit: És el/la model que comparteix la seva funció principal en un suport publicitari amb altres models i tenen el mateix protagonisme.
Secundari: Model que apareix en un suport publicitari i la seva intervenció és propera a la del protagonista però amb menys rellevància.
Figurant especial: És el/la model que apareix també en un suport publicitari executant una acció ambiental i hi contribueix a una escena gràfica o audiovisual en què la seva imatge no és reconeguda, o no pronuncia cap paraula o frase i tampoc fa cap acció. Aquesta persona pot haver estat escollida a algun càsting.
Figurant: És el mateix que un figurant especial, però a diferència d’aquest, el figurant no pot haver estat escollit a cap càsting.
Especialistes, dobles i models de parts del cos: Són aquells que intervenen en un suport publicitari, en què la seva imatge no és reconeguda directament sinó que la seva intervenció és essencial per a la realització del suport.

L’especialista és la persona que realitza feines de rics o destaca habilitat, les quals, no poden ser dutes a terme per un model que no tingui una preparació específica.

El doble model és el que apareix caracteritzat de forma que la seva imatge es confongui amb la de la persona que es pretén recrear i, per tant, la seva imatge no es reconeix.

El model per parts del cos, és aquell model que només mostra el seu cos en comptes de la seva cara a causa del que s’està anunciant.

Finalment, sobre la remuneració d’aquests models infantils depèn de cada sessió fotogràfica que facin, ja que depenent les hores que treballin cobren un sou o un altre.

El que es paga normalment oscil·la entre 180€-200€, tot i que a vegades se’ls hi paguen més depenent de les hores treballades en aquell dia o sessió fotogràfica.

A continuació en aquest apartat, podem trobar els enllaços dels quals hem extret la informació: