White Summer

Com a part del nostre treball, per una banda, era anar a visitar a una agència dedicada a la fotografia de moda infantil, per aquesta raó  ens vam posar en contacte amb diverses agències per si ens podrien ajudar amb el nostre treball. Per això mateix vam haver d’escriure una carta per tal de posar-nos en contacte amb les agències Little Monkeys Barcelona, Sugar Kids, HappyKids Models. Però de totes aquestes agències només ens va contestar una: HappyKids Models. Amb nosaltres ens va posar en contacte amb l’Amanda Oliva, Directora de comptes, que consisteix en presentar les marques als nens models i, també, s’encarrega d’escollir i seleccionar els nens models. L’Amanda ens va convidar ha anar  a una desfilada a Serres de Pals (Girona, Costa Brava), per poder fer la nostra experiència pràctica més interessant.

El dia 9 d’Agost  a les 18:00 hores, vam anar al Mas Gelabert, Serres de Pals, on es celebrava White Summer, que és un espai dedicat a la festa major d’aquell poble, en la qual es podien trobar diferents botigues de roba, també hi havia altres paradetes de menjar (ja que està pensat per a què el públic pogués sopar o dinar). Per poder accedir-hi s’havia de pagar uns 5€ aproximadament, ja que era un espai tancat i limitat, així també es tenia un control sobre la gent que hi havia.

Quan vam arribar, vam trucar a l’Amanda  i ens van dir on podíem trobar-la. Un cop la vam trobar, la vam conèixer i ens va parlar de com s’organitzaven abans d’una desfilada, el maquillatge, el vestuari, els assajos, etc. Tot el procés a seguir d’una desfilada des de la seva preparació abans de començar-la fins al final de tot un cop la passarel·la ja s’ha acabat.

Parlant sobre l’organització de la desfilada, vam poder observar que hi havia molta gent treballant en aquest àmbit i, que cadascú tenia una funció diferent, com per exemple hi havia persones encarregades (amb l’ajuda dels pares) que posaven en ordre tots els nens i nenes que estaven allà presents; altres, preparant els decorats per després fer la desfilada; també hi havia encarregats d’organitzar la roba segons les marques que desfilaven i els nens que tenien, és a dir, depenent del nen o nena havia de portar una roba en concreta d’una marca o d’una altra; a més, els maquilladors i les maquilladores van posar els nens i nenes en una fila esperant així el seu torn per ser maquillats. A les nenes se les posava una mica de coloret, “rímel”, base i una mica de “gloss”, però, als nens només se’ls hi aplicava base perquè així no es veiés imperfeccions un cop feta la fotografia. A mesura que els nens i nenes ja estaven maquillats passaven a pentinar-se. Aquests pentinats solien ser semi-recollits o bé sense recollir, en el cas de les nenes i, pel que fa els nens, deixaven el seu cabell al natural, per tal de donar un estil espontani.

En els assajos, tant els fotògrafs com els encarregats de la desfilada ensenyaven el recorregut als nens, per tal que a l’hora de desfilar sabessin per on havien d’anar. També, els monitors establien normes en formes de jocs perquè així els nens no s’oblidin d’aquestes.

Quan va arribar el moment de la desfilada ens vam situar al costat dels fotògrafs oficials, i vam poder fer fotografies de tota la desfilada. Aquest lloc on estàvem situades només hi podien accedir els fotògrafs i persones amb autorització (com nosaltres). D’altra banda, el recorregut de la desfilada estava delimitat per unes bosses fent com unes fites i darrere d’aquestes estava el públic. Això ajudava més a marcar el recorregut.

Durant la desfilada, els nens havien de parar en el lloc on estaven els fotògrafs per poder fer la fotografia, però molts d’aquests s’equivocaven, ja que feien el recorregut del revés, o per exemple no posaven per les fotografies. Llavors, els fotògrafs intentaven captar la seva atenció cridant el seu nom, elogiant-los, etc. per tal que posessin per les fotografies. D’altres, els que eren més grans, mostraven tenir més experiència a l’hora de desfilar.

Cal esmentar també que en veure la feina dels fotògrafs durant el White Summer vam aprendre que l’ocupació com a fotògraf és molt complex perquè ha de captar un moment en què es reflecteixin les característiques de la roba de la marca, a més de saber captar l’atenció dels infants; destacant també altres aspectes com la il·luminació, ja que era llum natural i s’havia d’adaptar a les condicions meteorològiques.

I, pel que fa l’organització de la desfilada també requereix inversió de temps i paciència a l’hora de tractar els nens. Així doncs, s’ha de tenir en compte aspectes com la decoració; les diferents marques i les peces de roba; si hi haurà actuacions extres; els patrocinadors; la gent encarregada de la perruqueria, el maquillatge, el vestuari i l’alimentació durant els assajos, ja que al ser a la tarda-vespre els van oferir berenar.

En quant la desfilada en directe es poden apreciar més la naturalitat dels nens; els errors que cometen; els nervis que tenen alguns; també, les fotografies que es fan durant aquesta desfilada són més imperfectes, ja que no hi ha tanta planificació com la il·luminació i la posició dels models. Per una altre banda, aquestes fotografies no estan retocades posteriorment com les fotografies dels catàlegs. A diferència de la passarel·la en directe, en els catàlegs, els models es veuen més sintètics seriosos, s’aprecia més la perfecció, és a dir, no es veuen tan naturals com quan estan desfilant en directe. També, el fet d’assistir a la passarel·la, els infants ens transmeten diferents sensacions com ara alegria, nervis, impaciència…

A més, totes les marques que desfilaven al White Summer eren estils molt alegres, informals, acolorits amb estampats actuals, etc. Algunes de les marques que van participar van ser: Molo, Piccola Stelle, Piu et nau, Búho, entre d’altres.

En els models, la majoria que participaven en aquesta desfilada tenien el cabell llarg al natural, claret (predominant els rossos) i ondulat tant pels nois com per les noies tot i que algunes noies duien el cabell semi-recollit. Eren de pell morena o blanca i de constitució prima, en què la seva edat oscil·la entre els 3 i 12 anys.

Com a experiència personal de l’estada a aquest esdeveniment podem dir que en un començament teníem certes inquietuds, ja que era una cosa nova per a nosaltres i no sabíem tampoc com ens rebrien pel fet que no coneixíem a ningú. Però, després, l’Amanda ens va acollir amb molta amabilitat i donant-nos confiança per poder moure’ns i estar més a prop dels organitzadors, dels nens i dels fotògrafs. També, ella ens va donar la seva disposició per si teníem qualsevol pregunta ja sigui mitjançant en persona o posant-nos en contacte amb ella via e-mail. Al final del tot, ens van donar un petit obsequi que consistien en revistes de “Petit Style” a més d’una bossa de llaminadures. Finalment, vam sortir d’allà molt satisfetes i agraïdes.