– Ser ric
Respon
– Comparem el tamany dels països
Accés a l’aplicació
En temes de Geografia, Política, Història, Religió i fins i tot de cultura general, la comparació de països està a l’ordre del dia. Doncs bé, avui comparteixo una opció que servirà per la comparació de la mida d’un país vist encaixat sobre el territori d’un altre.
COMPAREA funciona amb un parell de menús desplegables que es faran servir per triar dos països a comparar. Per al cas d’USA, també estaran disponibles per a la seva comparació tots els estats. Això és l’únic treball per fer, a l’instant apareixeran dades rellevants sobre els països triats (població, àrea, enllaç a la seva pàgina en Wikipedia, quantes vegades un país és més gran que un altre, etc) i els colorits mapes, un sobre un altre , lliures per moure al nostre gust.
– Sentim emocions. Com són ?
– Vivim !!!
– Benvinguda, tardor
Aquesta matinada a les 4:29 hora peninsular, comença la tardor, que enguany durarà 89 dies i 20 hores i acabarà el 22 de desembre.
És el moment en què es produeix el Equinocci de setembre, que a l’hemisferi nord també es coneix com Equinocci de Tardor; en l’hemisferi sud és l’ Equinocci de Primavera.
És un dels dos dies de l’any en què la nit dura el mateix que el dia; l’altre és al març, quan l’hivern dóna pas a la primavera.
Això succeeix perquè el Sol surt just per l’est i es posa just per l’oest, il.luminant per igual les dues meitats del planeta.
Aquesta és l’època de l’any en què la longitud del dia s’escurça més ràpidament. El Sol surt pels matins cada dia una mica més tard que el dia anterior i a la tarda es posa abans, sent l’escurçament del dia especialment apreciable per les tardes. En definitiva, a l’inici de la tardor el temps en què el Sol està per sobre de l’horitzó es redueix en quasi tres minuts cada dia a les latituds de la península.
De fet, el proper 26 d’octubre haurem de viure, una vegada més, el canvi d’hora, per adaptar-nos a la decreixent longitud dels dies.
Potser convingui recordar, una vegada més, que encara que en l’hemisferi nord l’hivern està arribant en realitat això té molt poc a veure amb la distància de la Terra al Sol, ja que de fet en ple hivern de l’hemisferi nord és quan la Terra està més prop del Sol.
El factor que més influeix en la calor o al fred que sentim és la inclinació de l’eix de rotació de la Terra, que fa que el Sol caigui més a plom a l’estiu a l’hemisferi nord, tot i ser quan més lluny estem de l’sol, mentre que a l’hivern cau molt més de banda, de manera que encara que estem més a prop d’aquest els rajos de sol no ens cauen tan a plom i no ens escalfen tant.
I és que les estacions, segons les miris, van a l’inrevés.
Bé, sigui com sigui, salut, emocions i bona tardor a tothom.
– No ens carreguem d’energia negativa
– Tutoria 4t ESO, les claus per un bon funcionament
– Principi bàsic de comportament
UNA CLASSE ÉS COM UNA GRAN FAMÍLIA, CONVIUEN UN CONJUNT DE MENTS DIFERENTS, QUE NO TENEN PERQUÈ SER NI PENSAR IGUAL, PERÒ QUE SÍ HAN DE PROPICIAR VIURE EN ARMONIA I ESPERIT DE COL·LABORACIÓ.
SI CREEM ARMONIA LES MENTS GAUDEIXEN, PERÒ QUAN ALGÚ LA TRENCA HI HA MENTS QUE PATEIXEN.
NOSALTRES, COM A GRUP CLASSE, NO PERMETREM QUE NINGÚ TRENQUI LA NOSTRA ARMONIA.
– A tots i totes, petits i grans
– Somnis
– Un bon pensament per començar el nou curs
Dedicada a tots els alumnes que enguany compartiran estones amb mi, especialment a aquells que tenen dubtes i no viuen amb massa claretat el seu present. No patiu, sou bons, especials, amb moltes qualitats; i tot anirà canviant a millor.
Però no hi ha excuses que valguin, depén exclusivament de vosaltres !!!
I ,si dubteu, apliqueu-se aquesta frase,
– Amb una mica d’anticipació…però és que ja hi ha ganes
Benvinguts i benvingudes al nou curs escolar.
Hi ha ja moltes de començar a treballar i fer junts una gran tasca.
Motivació a tope. Novetats. Bon rotllo. Esperit de col·laboració.
Bé, fins aquí. No cal més. No fan falta paraules, sí fets.
Anirà molt bé, garantit. Seguiu-me, pugeu al tren i afrontem junts el viatge amb la màxima il·lusió.
El curs 14-15 ja està aquí. Gaudim-lo !!!
– … i ara,
– Comiat personal als meus de 4t d’ESO
Molts anys esperant aquest moment. Molt de temps d’esperança en un futur que ja és present. Un munt de records segur que es dibuixen en les vostres ments anheloses de vida i plenes de joventut, la memòria d’uns cursos que semblava que no acabaven mai però que al final han passat com un sospir. Les amistats que heu trobat s’han emmirallat en vosaltres i us han ofert uns anys intensos de convivència i de somriures compartits. Els professors i les professores s’han esforçat per transmetre els valors, les actituds i les normes necessàries, i alhora us han guiat al llarg del camí apassionant del saber. Éreu fulls en blanc en la innocència primigènia i ara ompliu pàgines de gran bellesa en el vostre llibre de l’existència, aquell que només vosaltres escriviu. Mireu que les lletres dels dies es combinin amb harmonia i que els accents s’escampin amb seny i coherència. No defalliu mai, sigueu perseverants i lluiteu pels vostres projectes.
Sempre és difícil el comiat, perquè hem compartit moltes coses i heu deixat empremta en el meu cor: potser crèieu que vosaltres éreu els únics que apreníeu i que jo simplement us donava les claus del coneixement. Era fals, perquè mai he deixat d’aprendre: m’heu ofert lliçons d’humanitat, m’heu transmès sentiments, emocions i m’heu ajudat a comprendre que tots som fills del nostre temps.
Ara arriba el moment d’escollir, d’enfrontar-vos amb un horitzó de possibilitats, a la recerca de la vostra utopia, el territori ignot que de mica en mica s’anirà desvetllant davant la vostra mirada encuriosida. Comença el viatge d’ Ulisses a la recerca d’ Ítaca: pel camí hi trobareu obstacles, però amb l’ajut de la llibertat, la igualtat i la justícia podreu construir el vostre món. No perdeu mai la il·lusió ni la capacitat de sorpresa.
Molta sort, i com us vaig dir el darrer dia, bon estiu i bon futur !
– Hi ha un seté continent… i és de plàstic !!!
El 1997 Charles Moore, un mariner que vivia a Califòrnia, tornava a casa des de Hawaii després d’una regata, quan va decidir seguir una nova ruta que el portaria a través de la cantonada nord-oriental d’una zona de 16 milions de Km2, coneguda com el gir subtropical del Pacífic Nord. El gir és un enorme cercle oval que abasta tot el Pacífic i comprèn 4 forts corrents que es desplacen entre les costes de Washington, Mèxic i Japó abans de tornar al punt de partida.
Aquest dia assolellat, Moore va dirigir el seu vaixell cap a una part allunyada del gir, que els prudents solen evitar. Allà hi ha poc vent i pocs peixos i una massa perpètua d’altes pressions cobreix la zona, obligant als corrents a girar formant un vòrtex lent en la direcció de les agulles del rellotge, com l’aigua que s’arremolina al voltant del desguàs d’una banyera. Aquest vòrtex no s’atura mai.
Moore estava acostumat a veure alguna boia de pesca o alguna ampolla de refresc al costat del seu vaixell. Però mai havia vist res com el que va trobar aquell dia: munts de plàstic fins on arribava la vista. No importa a quina hora del dia mirés, els residus de plàstic suraven per tot arreu: ampolles, taps, embolcalls i fragments.
I aquest és el lloc on s’alimenta l’albatros de Laysan.
El que va descobrir no va suposar cap novetat per als estudiosos dels corrents de l’oceà, però aquesta troballa va canviar la seva vida. Va deixar el seu negoci de restauració de mobles i es va dedicar a investigar i documentar les deixalles plàstics que s’acumulen en els nostres oceans.
En l’actualitat el vòrtex de plàstic ha adquirit molta popularitat i se li sol anomenar el setè continent.
La veritat és que els dies tranquils el vòrtex no està ple de deixalles i les aigües solen tenir un color blau ceruli i transparent. Però si observem de prop la realitat és molt pitjor: tones de minúsculs trossets en suspensió, com flocs de neu o confeti, surant per tota la columna d’aigua des de la superfície fins a les profunditats visibles.
No obstant això, una illa d’escombraries flotant seria un problema molt més fàcil de resoldre. Tot es complica perquè a més el vòrtex no és un entorn estàtic, canvia cada estació i els seus límits no estan definits.
Tot i que el Projecte Kaisei va unir un nombre important d’activistes, aviat es van adonar que només era possible capturar les deixalles més grans, i d’intentar extreure els trossos més petits es podria causar més mal que bé. No es pot treure tot el plàstic de l’oceà sense treure també espècies de fitoplàncton i zooplàncton, organismes que són la base de la xarxa alimentària marina.
Però el desafiament de treure deixalles de l’oceà es torna encara més difícil si pensem que el vòrtex del Pacífic Nord no és l’únic punt del globus on s’acumula el plàstic. Els girs i els vòrtex anticiclònics són característiques naturals dels oceans de la Terra. Hi ha almenys 5, tots ells centrats al voltant dels trigésimos paral · lels nord i sud.
Probablement aquests corrents sempre han transportat i acumulat deixalles flotants i residus generats pels humans. Però abans de l’era dels plàstics, les escombraries consistien en materials que els microorganismes marins podien descompondre ràpidament.
Ara en els girs s’arremolinen objectes que en el millor dels casos es descomponen en mossets massa durs perquè la naturalesa pugui mastegar. I aquests petits trossos, sumats, arriben a formar aquest macrocontinent artificial.
No et perdis aquest vídeo de la persona que ha inspirat aquest article, Charles Moore:
Vídeo: El continent de plàstic
– La megalòpoli més gran d’Europa
El terme megalòpolis data de 1957, quan el geògraf Jean Gottman ho va encunyar per a descriure una zona amb una economia emergent en connexió, com el corredor Boston-Washington, als Estats Units. Així, el 1961 publicaria un llibre precisament sota aquest títol: “megalòpolis”. La paraula afegeix al mot polis, ciutat en grec, el prefix mega, també procedent d’aquesta llengua. D’aquesta manera una megalòpolis no és més que una ciutat gegantina en la seva traducció literal.
Bàsicament, les megalòpolis són conurbacions de ciutats, és a dir, unions de diversos nuclis urbans inicialment independents i contigus pels seus marges, que en créixer acaben formant una unitat funcional, si bé solen administrar-se de manera separada.
Podem trobar exemples de conurbacions en qualsevol punt del planeta, sempre en major nombre a les zones més densament poblades. Sovint, reben com a nom el de l’acrònim format per parts dels noms dels nuclis de població que formen la megalòpolis.
En el cas d’Europa, la megalòpoli més gran té l’acrònim Par-Am-Brus-Twerp. I té prop de 80 milions d’habitants. Ocupa, pel nombre de persones que hi viuen, el tercer lloc a nivell mundial ( solament per darrere del Triangle daurat del riu Iang-Tsé, a Xina, que té 105 milions d’habitants, i de Delhi-Laore, a l’ïndia, on hi viuen més de 120 milions de persones ). Està composta per la unió de ciutats i zones relativament contigües com París, Amsterdam, Rotterdam, la conca del Ruhr i Colònia (Alemanya) i l’eix Brussel·les-Anvers-Lille. Aquesta zona tan densament poblada produeix prop de 1,5 bilions de dòlars de PIB, el que excedeix la producció de països com Canadà o Itàlia.
– Dia de la Terra 2014
Celebrat per primera vegada el 1970, els esdeveniments del Dia de la Terra es duen a terme arreu del món per a que ens inspiri a apreciar aquest planeta on vivim i a protegir el nostre medi ambient. Conservació dels recursos naturals, posant fi a la contaminació, la protecció de la vida silvestre i la creació d’entorns sostenibles són alguns dels temes treballats entre molts països.
No deixeu d’entrar i mirar les fotos, algunes són impactants.
– Gràcies, clàssics maníacs
Vull fer una menció especial pels alumnes de 2n d’ESO que fan cultura clàssica.
Entre tots han preparat una activitat pels més petits del col·legi, que ha consistit en una ambientació de tres ciutats gregues i romanes ( Esparta, Atenes i Roma ) i fer partíceps als nens i nenes de pàrvuls amb tota mena de jocs i entreteniments. Alguns alumnes inclús han vingut disfresats d’època per donar-li mes realisme a la jornada. I la música d’acompanyament també ha estat ben ideal.
Gràcies alumnes, s’ho heu currat molt… i us ha quedat impressionant !!!
És un plaer treballar amb gent com vosaltres !!!
– Als ” meus ” de 4t d’ESO
– L’Antàrtida s’està morint
Ahir la NASA va donar a conèixer els resultats d’un estudi de quatre dècades sobre el desglaç a l’Antàrtida i les notícies no van poder ser pitjors. La placa occidental de gel de l’Antàrtida es fon. El procés ja és irreversible, i culminarà amb una pujada inicial d’al voltant de 1,2 metres en el nivell del mar.
– Un clam !
– Còmic…però ben cert
– Models 3r
– La carta de la vida
Aquesta carta se li atribueix al recientment desaparegut Gabriel García Márquez. Realment no la va escriure ell. Ho va fer l’escriptor mexicà John Welch en el seu llibre ” La marioneta de trapo “. Ho explico perquè roda pels wats com si fos obra del citat García Márques i no és cert.
I és que ja ho diuen: Al César allò que és del César i a Déu allò que és de Déu.
“ Si por un instante Dios se olvidara de que soy una marioneta de trapo y me regalara un trozo de vida, aprovecharía ese tiempo lo más que pudiera. Posiblemente no diría todo lo que pienso, pero en definitiva pensaría todo lo que digo.
Daría valor a las cosas, no por lo que valen, sino por lo que significan.
Dormiría poco, soñaría más, entiendo que por cada minuto que cerramos los ojos, perdemos sesenta segundos de luz.
Andaría cuando los demás se detienen, despertaría cuando los demás duermen.
Si Dios me obsequiara un trozo de vida, vestiría sencillo, me tiraría de bruces al sol, dejando descubierto, no solamente mi cuerpo, sino mi alma.
A los hombres les probaría cuan equivocados están al pensar que dejan de enamorarse cuando envejecen, sin saber que envejecen cuando dejan de enamorarse.
A un niño le daría alas, pero le dejaría que el solo aprendiese a volar.
A los viejos les enseñaría que la muerte no llega con la vejez, sino con el olvido.
Tantas cosas he aprendido de ustedes, los hombres… He aprendido que todo el mundo quiere vivir en la cima de la montaña, sin saber que la verdadera felicidad está en la forma de subir la escarpada.
He aprendido que cuando un recién nacido aprieta con su pequeño puño, por primera vez, el dedo de su padre, lo tiene atrapado por siempre.
He aprendido que un hombre sólo tiene derecho a mirar a otro hacia abajo, cuando ha de ayudarle a levantarse.
Son tantas cosas las que he podido aprender de ustedes, pero realmente de mucho no habrá de servir, porque cuando me guarden dentro de esa maleta, infelizmente me estaré muriendo.
Trata de decir siempre lo que sientes y haz siempre lo que piensas en lo más profundo de tu corazón.
Si supiera que hoy fuera la última vez que te voy a ver dormir, te abrazaría fuertemente y rezaría al Señor para poder ser el guardián de tu alma.
Si supiera que estos son los últimos minutos que te veo, te diría “Te Quiero” y no asumiría, tontamente, que ya lo sabes.
Siempre hay un mañana y la vida nos da siempre otra oportunidad para hacer las cosas bien, pero por si me equivoco y hoy es todo lo que nos queda, me gustaría decirte cuanto te quiero, que nunca te olvidaré.
El mañana no lo está asegurado a nadie, joven o viejo. Hoy puede ser la última vez que veas a los que amas. Por eso no esperes más, hazlo hoy, ya que si mañana nunca llega, seguramente lamentaras el día que no tomaste tiempo para una sonrisa, un abrazo un beso y que estuviste muy ocupado para concederles un último deseo.
Mantén a los que amas cerca de ti, diles al oído lo mucho que los necesitas quiérelos y trátalos bien, toma tiempo para decirles, “lo siento” “perdóname”, “por favor”, “gracias” y todas las palabras de amor que conoces.
Nadie te recordará por tus nobles pensamientos secretos. Pide al Señor la fuerza y sabiduría para expresarlos.
Finalmente, demuestra a tus amigos y seres queridos cuanto te importan “.
– … ja hi som una altra vegada. Ah, feliç…
– Desconnexió i…
– Alumnes 3r i 4t d’ESO
– Monogràfic: Julio Antonio
Julio Antonio, nom amb el qual sempre s’ha conegut Antonio Rodríguez Hernández (Móra d’Ebre, Tarragona, 6 febrer 1889 – Madrid, 1919 ) va ser un escultor espanyol .
Les seves primeres classes d’escultura les va rebre a l’Ateneu de Tarragona, passant de seguida al taller, a Barcelona, de l’escultor Feliu Ferrer Galzeran. Però va ser quan es va traslladar a Múrcia on va fer el seu primer grup escultòric, Flors malsanes , destruït més tard per ell mateix .
En complir els 18 anys marxa a Madrid, pensionat per la Diputació de Tarragona. Allà Julio Antonio va treballar al taller de Miguel Blay, un dels escultors més importants en aquesta data a Madrid. Tot i reconèixer el gran mestre que era Blay, decideix deixar-lo i emprèn uns viatges per Espanya acompanyat del seu amic el pintor Miquel Viladrich Vila, amb qui va muntar el seu primer taller. El 1908 modela la seva primera obra important: María, la gitana, on ja demostra la seva gran personalitat i trenca amb l’escultura pròpia de l’època.
Després d’un viatge per Itàlia, torna a Espanya i és en Almadén ( Ciudad Real ), on fa una sèrie de retrats anomenats Bustos de la raça, representa en ells a gent plana del poble:
Minera de Puertollano .
Dona de Castella .
Rosa Maria.
L’home de la Manxa.
El miner d’Almadén .
El hostaler de Peñalsordo .
Entre els monuments que va realitzar destaca el realitzat per a la ciutat de Tarragona: Monument als Herois de Tarragona, obra amb cert aire modernista. Va ser un treball que li va durar anys, des de 1910 fins a la seva mort el 1919, per problemes sobretot monetaris i d’ubicació del monument, per fi la inauguració va tenir lloc el 14 de setembre de 1931.
La seva última obra d’encàrrec va ser El Mausoleu Lemonier (1916/1919), un monument funerari per a un dels fills d’aquesta família Lemonier, que havia mort a l’edat d’onze anys. La figura de la mare és de bronze i la del fill de marbre blanc. És una obra dramàtica en la qual es veu la influència del que va ser el seu mestre Miguel Blay. Aquesta obra va ser exposada al Palau de Biblioteques i Museus del parc de Recoletos, seu de la Societat Espanyola dels Amics de l’Art, a Madrid, va despertar una gran expectació i va haver grans cues per visitar-la. L’obra feta per a la tomba del jove mai va ser instal·lada allà, el 1940 la família Lemonier la va dipositar al Museu d’Art Modern i Contemporani de Madrid, d’aquí va passar al Museu Sant Telmo de Sant Sebastià, d’on la va adquirir la Diputació de Tarragona, trobant-se avui en el Museu d’Art Modern de Tarragona.
Va morir a Madrid el 15 de febrer de 1919 als trenta anys d’edat .
Altres obres:
Pietat .
Darío .
Autoretrat .
El poeta Lasso de la Vega .
Androgin .
Venus mediterrània .
Tàrraco.
La Poesia .
Noia amb flors .
Rafael Molina , Lagartijo .
La dona de la mantellina .
– Monogràfic: passejant per Móra d’Ebre
Un dels edificis més destacables de Móra d’Ebre és el castell. D’origen islàmic, està situada al cim d’un turó, a la part alta del nucli antic, tot permetent una gran visibilitat sobre l’Ebre i la plana fluvial. Actualment s’hi realitzen activitats culturals, concerts, fira d’antiguitats i visites concertades.
El nucli antic té nombrosos carrers antics i costeruts i indrets com la plaça de Baix, on hi havia l’antic port fluvial amb una balconada sobre l’Ebre. Hi trobem inscripcions lapidàries que mostren l’alçada a què va arribar l’Ebre en les riuades. L’any 1999 s’hi van trobar restes de túnels i passadissos.
A la plaça de Dalt destaca el monument a l’escultor local Julio Antonio, obra del també escultor de Móra Santiago Costa i Vaqué, cosí del primer. Cal destacar l’edifici de Casa Montagut de l’Era, casa pairal setcentista que conserva una portalada de pedra picada i l’escut del llinatge entre els balcons.
Situada també a la plaça de Baix, hi ha la casa de la vila i l’església prioral de Sant Joan Baptista(1153), que va ser ampliada a l’estil gòtic, al qual corresponia la nau i l’absis. Consta d’una nau central amb volta de creueria, decorada amb pilastres dòriques i cornissa renaixentista. La capella del sagrari és d’estil neoclàssic. Destruïda i espoliada els anys 1837 i 1936, fou restaurada el 1959.
Un altre important edifici religiós és el convent de les Mínimes, construït l’any 1833 en un turó a l’últim meandre del barranc de Faneca. Aquest monestir d’estil neogòtic és obra de l’escultor tortosíJoan Abril i consta d’un temple expiatori inaugurat l’any 1925, dedicat al Sagrat Cor de Jesús.
Dintre del nucli urbà, cal visitar la sala d’exposicions Julio Antonio, ubicada als baixos del solar de la casa on va nàixer aquest escultor morenc, i també l’emblemàtic pont d’arcades sobre el riu Ebre inaugurat el 1943.
Si sortim del nucli urbà, a una distància de 7 km, podem visitar el paratge de Sant Jeroni, lloc d’acampada i lleure on es troben dos ermites:
• L’ermita de Sant Jeroni, d’origen medieval i estil barroc, està situada al peu de la muntanya de la Picossa i bastida sobre una font, l’ara de l’altar queda perpendicular a la pedra d’on brolla l’aigua canalitzada.
• L’ermita de Santa Madrona, separada de l’anterior per un passeig amb xiprers centenaris, declarats arbres monumentals, consta d’una nau central, cor als peus i sagristia al costat de l’absis. La volta és de mig canó, té poques finestres i una porta lateral. Mostra característiques barroques al púlpit, cor i voltes.
Aquest paratge conté també el monument a la sardana, de Joan Segú.
Un entorn natural del qual no ens podem oblidar és el del riu Ebre, navegable al seu pas fins a la desembocadura de Riba-roja. La seua ribera ofereix un espectacle paisatgístic de gran riquesa cromàtica i matisos de llums, que es pot gaudir des d’indrets com l’Aubadera i l’Illa. La pràctica d’esports aquàtics, la pesca i les excursions en vaixell són altres dels atractius que hi trobarem.
Un lloc des d’on es pot contemplar també el recorregut de l’Ebre és el pla del Calvari. Una terrassa oberta a la població, amb una esplèndida vista de la zona, on es troba l’ermita de la Mare de Déu dels Dolors, d’estil neogòtic, destruïda el 1837 i que ha donat pas a l’actual, de darreries del s. XIX.
Situada al cim de la muntanya que duu el mateix nom, s’erigeix l’ermita de Santa Magdalena, del s. XIII, de planta rectangular, sense absis i petites dimensions, en runes des del s. XIX.
– Monogràfic: una mica d’història de Móra d’Ebre
El poblament més antic del municipi documentat fins ara es remunta 6.000 anys enrere i se situa en el temps del neolític, concretament en la cultura dels sepulcres de fossa, documentada pel doctor Pere Bosch i Gimpera, en una inhumació localitzada durant les obres de construcció del pont de les arcades. Els ibers crearen a Móra d’Ebre les primeres entitats de poblament, com així ho demostren les restes arqueològiques del poblat del Calvari; per contra, del llarg període de la romanització, no en queden restes monumentals tret dels vestigis a la vila romana dels Emportells, situada a prop del riu, al camí de les Sénies, on limiten els termes municipals de Móra d’Ebre i Benissanet.
Els àrabs deixaren una forta empremta en la vida local: explotacions agràries (lloc de Subarrec), indústria bladera (molins de nau),artesania de la terrissa i un castell, que formava part de la línia defensiva de l’Ebre i que al llarg de la història ha patit successives destruccions i posteriors reconstruccions. La reconquesta d’aquest tingué lloc el 1153 de la mà del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV.
Durant l’edat mitjana, la vila va formar part de l’anomenada baronia d’Entença, la qual s’enfrontà contra els templers de Miravet i Ascó, els quals dominaven la riba dreta del riu. Aquesta lluita causà greus danys a la comarca, com també ho varen fer les guerres posteriors: la dels Segadors, la de Successió, la del Francès, les carlines i la Guerra Civil espanyola.
Altres esdeveniments crucials que afectaren l’esdevenidor de Móra i la seva comarca foren l’expulsió dels moriscos, l’any 1610 i la segregació dels Masos de Móra per constituir la població de Móra la Nova, l’any 1830.
Les posteriors guerres carlistes i la Guerra Civil de 1936-1939 causaren també certes conseqüències en la població.
– Excepcional confirmació
Un equip de científics dels Estats Units ha detectat amb un telescopi del pol Sud les “ones gravitacionals primordials” que es van generar després de la creació de l’Univers amb el Big Bang. Aquest espectacular descobriment, que segons els especialistes és digne de premi Nobel, ha estat anunciat pel Centre Harvard-Smithsonian per a l’Astrofísica de Massachusetts i recollit aquest dilluns per la revista britànica ‘Nature’. Segons la informació difosa per aquesta publicació, l’equip dirigit per John Kovac ha aconseguit percebre per primer cop, en una petita fracció del cel, aquestes ones gravitacionals, considerades el Sant Grial de la cosmologia, ja que demostren diverses teories.
La troballa d’aquestes petites ondulacions d’energia, imperceptibles per a l’ull humà, demostraria la teoria del període inflacionari, forjada el 1980 pel físic teòric Alan Guth, de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts. Aquest “període inflacionari” seria un breu espai de temps en què l’Univers va multiplicar milers de cops la seva grandària, de més petit que un àtom fins a les dimensions d’una pilota de futbol. Aquesta teoria depenia de trobar les ones gravitatòries generades durant aquest període d’expansió després del Big Bang, fa 13.800 milions d’anys. Segons la teoria, el període inflacionari o expansió es va produir en el primer instant de vida de l’Univers.
– Els drets de la dona, país a país
Quins països han aprovat lleis per a prevenir la violència masclista? Quins altres han legislat en favor de la igualtat? I quins permeten l’avortament? Són algunes de les nombroses preguntes relacionades amb els drets de les dones.
‘Women’s rights. Country by country‘ aplega de manera gràfica i sintètica moltes dades del Banc Mundial i de les Nacions Unides, i les mostra classificades per temes i grans regions del planeta. Així, s’hi aporten dades sobre legislació contra la violència masclista, assetjament sexual, avortament, els drets de la propietat i laborals, la discriminació i la igualtat, aplegades per macroregions planetàries: l’Europa de l’est i l’Àsia central; l’est de l’Àsia i el Pacífic; l’Amèrica llatina i el Carib; el Pròxim Orient i l’Àfrica del nord; l’OECD; l’Àsia del Sud, i l’Àfrica subsahariana. Clicant sobre cada país, la infografia permet d’enviar per mitjà de Twitter les seves dades.
Per la seva banda, la BBC ha preparat un mapamundi interactiu on s’indica, amb colors, quins són els millors i els pitjors països per a les dones en termes d’economia, educació, política i salut.
– Dia de la dona…i un cas exemplar
– Ja en fa 40… i encara res
En memòria de:
– Ufff…
– Mai te creguis tot el que penses
Sigues molt prudent. Moltes persones han arruïnat la seva vida, s’han convertit en amargats i infeliços per no tenir això en compte:
MAI CREGUIS TOT EL QUE PENSES!
Especialment, els pensaments …
… En què t’invalides.
… En què et dius que no cal intentar-ho.
… En què t’autocompadeixes o et fas la víctima dels altres.
… En què no valores el meravellós que ets.
… Que et porten a desconfiar o allunyar-te de la gent.
… En els quals desconeixes el bo del teu passat.
…. En què no aprecies els teus esforços i èxits.
… En què no reconeixes la teva increïble capacitat d’aconseguir allò que vols.
En lloc d’estar pendent del que els altres diuen de tú, cuida permanentment i amb molt recel el que et dius a tú mateix.
Canvia la forma de parlar-te i canviaràs la teva qualitat de vida instantàniament.
Tria ser més alegre i positiu, tria ser tú: notaràs la diferència !
– Vamooooos !
– Quant val el nostre temps ?
La nit havia caigut ja, però el petit nen feia grans esforços per romandre despert. El motiu bé valia la pena; estava esperant al seu pare. Els entremaliats ulls anaven caient pesadament quan es va obrir la porta.
Fill: ” Papa, ¿ puc fer-te una pregunta ? “
Pare: ” Sí, és clar , què és ? “
Fill: “Papa , ¿ quants diners guanyes en una hora ? “, va dir amb ulls molt oberts.
El seu pare entre molest i cansat, va ser molt contundent en la seva resposta.
” Això no és assumpte teu, ni la teva mare ho sap, per què em preguntes això? “
Fill: ” Només vull saber, si us plau digues-m’ho, quant guanyes per una hora ? “.
El pare contrariat va contestar amb un simple: ” 100 euros per hora “.
Fill: ” Oh ” – El nen amb tristesa ajup el cap cap avall …
” Papa, ¿ puc demanar prestats 50 euros ? “
El pare es va posar furiós: ” Si l’única raó per la que vols saber el que guanyo és per demanar prestats diners per comprar-te alguna joguina ximple, llavors queda’t a la teva habitació, no surtis i pensa per què estàs sent tan egoista. Jo treballo massa dur cada dia com per haver de tolerar aquest comportament tan infantil “.
El nen, en silenci, va tancar la porta de la seva habitació. L’home es va asseure i va començar fins i tot a posar-se més enutjat sobre la pregunta del petit. Com s’atreveix a fer aquestes preguntes només per obtenir una mica de diners ?. Després d’una hora o així, l’home es va calmar i va començar a pensar: Potser hi havia alguna cosa que realment necessitava comprar amb aquests 50 euros, després de tot, el nen no demanava diners molt sovint. Així doncs, es va acostar a la porta de l’habitació del nen i va obrir-la.
Pare: ” Estàs adormit, fill ? “.
Fill: ” No pare, estic despert ” .
Pare: ” He estat pensant, potser he estat massa dur amb tu. Ha estat un dia llarg i he descarregat la meva frustració en tu. Ho sento, aquí tens els 50 euros que m’has demanat… “.
El nen es va aixecar , somrient.
” Oh , gràcies pare ! ” – va murmurar el nen mentre ficava la seva maneta sota el coixí i treia diverses monedes i uns bitllets arrugats . L’home va veure que el noi ja tenia diners i va començar a enfadar-se de nou. El nen va comptar a poc a poc els seus diners, i després va mirar al seu pare.
Pare: ” Per què vols més diners si ja en tens prou ? “.
Fill: ” Perquè abans no tenia prou, però ara sí. ” – va contestar entusiasmat.
” Papa, ara tinc 100 € i ja puc comprar una hora del teu temps ? Si us plau, demà vine a casa d’hora, m’agradaria sopar amb tu. “
El pare es va sentir angoixat. Va posar els seus braços al voltant del seu petit fill, i li va suplicar perdó.
Recordem sempre, que la millor inversió del nostre temps és en la família que tenim, en les persones que estan al nostre costat i en els nostres cors. Si el dia de demà morim, en tot just uns dies haurà algú substituïnt-nos en el treball, en canvi, per a la família i amics que deixarem enrere, la pèrdua serà eterna.
Valorem el temps que passem amb els nostres, perquè no hi ha res més valuós .
– Prova de visió…de futur !
– Disculpeu-me, però no !
No em fa falta permís per posar-me a estimar,
no em fa falta una moda per tenir identitat,
no em fan falta diners per saber qui sóc,
no em fan falta proves perquè no em fa falta demostrar res,
em vesteixo de sinceritat i simplement sóc jo.
I si això us molesta, disculpeu-me per favor, però no penso canviar.
Martín Valverde