La web nord-americana edmaps.com, especialitzada a elaborar mapes divulgatius sobre conflictes i canvis geopolítics, ha publicat un article en què explica quins motius històrics té l’independentisme per a reclamar que Catalunya sigui reconeguda com a nació. El text, titulat ‘La qüestió catalana: de Carlemany a Puigdemont’, explica resumidament la història del Principat i els Països Catalans. Ho il·lustra amb set mapes perquè tots aquells qui no coneguin el passat català puguin obtenir una visió transversal de l’origen de la identitat catalana. Molt interessant.

Accedeix a document

LA RIUADA

El castell de Móra, d’origen andalusí, és documentat per primera vegada al voltant del 1060, quan el cavaller Mir Geribert, net del comte Borrell IV, va fracassar en l’intent de conquerir la fortalesa musulmana i va morir durant l’atac. L’any 1153, el castell de Móra va ser conquerit per l’exèrcit del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. El 1174 és documentat en una donació de diferents fortaleses de Tivissa, Garcia i Marça, i entre elles l’esmentat castell, del rei Alfons I a en Guillem de Castellvell.

Des de l’any 1174 fins al 1837 Móra d’Ebre i el seu castell, van formar part del territori senyorial conegut amb el nom de baronia d’Entença i del qual també hi van formar part, entre altres, els actuals municipis de Falset, Tivissa, Masroig, Marçà, Garcia, Móra la Nova, Pratdip, Guiamets i Vandellòs. En un principi aquest territori pertanyia a la família Castellvell però l’any 1242, amb el casament d’Alamanda de Castellvell amb Guillem d’Entença, totes les propietats passen a la família Entença. L’any 1313, tota la baronia d’Entença passà al comte de Prades, l’infant Ramon Berenguer, fill de Jaume II.

El primogènit del tercer Comte de Prades va morir abans que el seu pare i la baronia fou heretada el 1414 per la seva filla Joana de Prades que es va casar amb Joan Folc de Cardona i entroncà, d’aquest manera, la Baronia d’Entença amb el llinatge dels Cardona. A partir de la segona meitat del segle XVII el matrimoni de Catalina Antònia d’Aragó Folc de Cardona XIIa comtessa de Prades i XIXa senyora de la baronia d’Entença, amb Juan Francisco de la Cerda Enríquez de la Ribera, faria que la baronia passes a propietat de la castellana casa dels Medinaceli. Els següents propietaris de la baronia foren els Fernández de Córdoba i la mantingueren fins l’abolició dels senyorius entre els anys 1837 i 1841 en que l’Estat espanyol passà a ser senyor jurisdiccional.

En el temps de reconquestes el rei va donar totes les possessions de la Ribera d’Ebre als templers menys el castell de Móra d’Ebre que el donaren als Entença. Els senyors de Móra i els templers no es portaven gens bé. Els senyors atacaven als templers destruint els pobles baix el seu control. Un dia del 1289 el senyor Berenguer d’Entença, el fill i tots els homes marxaren a la guerra amb el seu rei, al poble es quedaren quatre soldats i totes les dones i també la dona del senyor,  Galbors de Montcada. Els templers,  acompanyats pels Montcada d’Ascó, i aprofitant la absència dels homes morencs, van atacar la població. Aleshores, Galbors, no es va rendir i va enviar un missatge al seu marit i fins que no arribes ella organitzaria una defensa. Totes les dones es van armar i van fer front a la ofensiva templària, van aguantar fins que va arribar el senyor, que va arrasar amb els templers. Gràcies a Galbors aquests no van conquerir el castell de Móra. Galbors va salvar tota la gent, per això es tot un referent per les dones de Móra d’Ebre.

Per què Catalunya és un principat ? …. Quan es comença a anomenar d’aquesta manera ?

En l’època medieval els títols dels territoris eren irrellevants: si el seu governant tenia la potestat sobirana, ser rei o ser comte no era gaire diferent…

L’historiador occità Pierre Vilar explica a ‘Breu història de Catalunya’ que hi ha pocs exemples d’una dinastia medieval tan vinculada a un territori, a una llengua i a un passat cultural com la dinastia comtal catalana. Amb tot, sovint s’ha considerat que Catalunya, com que era un principat i no un regne, i el seu sobirà era un príncep i no un rei, tenia un poder de rang inferior respecte al regne d’Aragó.

En època moderna, aquesta confusió es va accentuar quan es van començar a identificar els antics regnes amb els estats moderns. Però, en realitat, en l’època medieval els títols dels territoris, fossin regnes, comtats, marquesats o principats, eren irrellevants: si el seu governant tenia la potestat sobirana, ser rei o ser comte no era gaire diferent.

Sabem que el primer comte de Barcelona que es va intitular príncep va ser Borrell II, però no serà fins a Ramon Berenguer IV, al segle XII, que el títol de príncep s’acomodarà a la realitat geogràfica sobre la qual s’exerceix la sobirania. Segons l’historiador Ramon d’Abadal, el títol de príncep, al segle X, servia per visualitzar la situació preeminent d’un comte, el de Barcelona, sobre els altres comtes d’un territori que encara no es deia Catalunya. Al ‘Liber maiolichinus de gestis pisanorum’, Henricus Pisanus narra l’arribada dels pisans a les costes catalanes el 1113 i anomena per primer cop ‘Catalania’ la terra que des del cap de Creus s’estén per la costa fins al port de Salou i que incloïa els comtats de Barcelona, Osona, Girona i Empúries.

Pisanus explica que el príncep d’aquest territori garantia la seguretat dels vaixells del seu principat. És a dir, la idea territorial de principat és anterior a la mateixa consciència de catalanitat. El 15 d’agost del 1350 (convocatòria de les Corts catalanes de Perpinyà), en temps de Pere el Cerimoniós, trobem escrit per primer cop el nom de Principat de Catalunya (‘Cathaloniae Principatus’).