Mai he escrit aquí sobre jardineria, que és un tema que m’agrada molt i sobre el que sé una mica – no perquè tingui un talent natural per a la pràctica, sinó més aviat per una acumulació d’errades que m’han proporcionat certa experiència -, i la raó és que sempre que em disposo a fer-ho hi ha tantes coses que vull dir que no em sembla prou amb un post, ni amb un bloc, ni amb un llibre, ni amb una enciclopèdia i, al final, acabo per no escriure res.
Però avui m’he animat i, en un esforç de síntesi, em permetré donar uns senzills consells per solucionar un dels temes bàsics, el reg, i que crec que poden salvar la vida de moltes plantes, sobretot de terrassa, de balcó o d’interior.
Però no només et diré què has de fer, perquè això ho veus a qualsevol llibre o qualsevol fòrum de jardineria. T’explicaré PER QUÈ ho has de fer, perquè ho entenguis de veritat i no ho hagis de memoritzar, com si fossin les instruccions d’un ritual arcà o una recepta de cuina ( aquest és un altre tema també …). Perquè amb tot just unes dades bàsiques, puguis aplicar el teu raonament i el teu propi sentit comú. Perquè regar les plantes sembla molt fàcil, però si ets d’aquests que es queixa que sempre es moren, és que ho estàs fent malament.
Consell 1) No les ofeguis.
La majoria de plantes que han mort ho han fet per un excés de reg. Encara que tu creguis que no, encara que fes setmanes que no les regabes, encara que tinguessin les fulles grogues com si s’haguessin assecat.
A menys que estigui en ple exterior o exposada a la llum directa del sol a l’estiu, una planta triga moltíssim a assecar-se del tot i quan ho està fent, no hi ha dubte d’això: les tiges i les fulles es van posant d’un verd claret que dóna pas al groc i acaben cruixint com el paper. Per estar segur de quan regar una planta, no ho facis en el període que et van dir a la botiga, ni quan et recordis d’ella, simplement observa-la de tant en tant. Una planta que necessita aigua no es morirà d’un dia per l’altre. Espera A VEURE que li falta aigua- ella t’ho dirà amb les fulles caigues i flàccides -, i llavors rega. Observaràs com en unes hores es recupera i llavors sabràs amb quina freqüència has de regar i només amb mirar-la t’adonaràs si li falta aigua o no. El fet de veure com es recupera, et farà entendre que la planta està viva i que el seu funcionament, almenys en aquest aspecte, és simple: quan té set demana aigua i beu, quan no en té no necessita aigua i no en vol. Crec que nosaltres també actuem així, no ?
Consell 2) Rega bé.
La gran pregunta: si no havies regat la planta en un munt de temps, com és possible que hagi mort ofegada? Doncs perquè ja la vas ofegar amb els primers regs. Les arrels s’han anat podrint lentament i en no funcionar bé no han pogut extreure de la terra els nutrients que necessita la planta, entre d’altres, el ferro, que utilitza per crear la clorofil·la amb la qual realitza la fotosíntesi. Per això grogueja, no perquè s’estigui assecant. S’està morint des de baix.
I com ha passat això si només la vas regar un cop, si fins i tot mires la terra i està seca? Doncs perquè l’aigua va sortir pels forats de drenatge del test i es va quedar estancada al test decoratiu o en el platet que li vas posar sota. La terra es va anar amarant de baix a dalt, fins que no va poder absorbir més i, si va quedar aigua en contacte amb les arrels, aquestes no van tenir temps d’anar absorbint-la i es van començar a podrir, perquè la teva planta, encara que sigui molt resistent i pràcticament indestructible, no és un nenúfar ni una planta de pantà.
La millor manera de regar és posar aigua al test o plat i deixar que la terra absorbeixi l’aigua des de baix. Quan la superfície estigui humida, treus l’aigua sobrant i llest. Si això et fa molta mandra, rega normalment des de dalt, però assegura’t sempre que no queda aigua sobrant a la part de baix.
Consell 3) No les transplantis a un test massa gran.
Això em va costar bastant d’entendre perquè encara que en tots els manuals, fòrums i blocs recomanen que vagis trasplantant la planta successivament, cada parell d’anys, MAI EXPLIQUEN PER QUÈ. És a dir, tothom entén que si a la planta li surten ja les arrels pels foradets del test, és hora de mudar a un lloc més gran, on poder consumir més terra.
Ara bé, la pregunta és: per què hauries d’anar passant-la de test a test gradualment com si estiguessis actualitzant un Pc? Doncs perquè el sòl de l’exterior té el seu propi sistema de regulació d’humitat intel · ligent, però el del test no. El plàstic o el fang del recipient està ideat per conservar la humitat. Quan la reguis la terra s’amararà, i encara que no quedi aigua sobrant, la humitat quedarà acumulada aquí. Si les arrels són encara molt petites no podran absorbir tota aquesta aigua en un temps raonable i seguiran en contacte amb la terra mullada i es podriran. Per evitar això, quan les trasplantis a un recipient cal que només sigui una miqueta més gran que l’anterior. Abans de posar la terra fica al fons del test una capa de grava, pedres, totxo… qualsevol material inert que impedeixi que aquí, on es va acumulant l’excés d’aigua, arribin les arrels.
Sembla que les plantes tenen un especial interès a podrir-se, però torno a recordar que la majoria de la gent les exposa sense saber-ho a condicions de pantà.
4) No facis invents ni t’angoixis.
No busquis ni llegeixis massa informació sobre la teva planta a internet. Ja hi haurà temps per abonaments, tipus de substrat, poda, reproducció i altres. Primer aprèn a regar bé. Fins que no sàpigues dir amb tota seguretat si una planta necessita aigua o no, no hauries de passar a preocupar-te pels altres factors que la condicionen, perquè estàs introduint variables sense poder determinar la més bàsica: l’aigua que necessita.
Si la planta és d’una espècie comú, té un mínim de llum… i la regues adequadament, viura sense problemes.
Recorda, per defecte d’aigua sobreviurà. Per excés, morirà.
