– No se’l perdeu aquest vídeo, veureu com ens intenten manipular
Respon
Arxiu de la categoria: Vídeos
– 8 decisions
Poso al vostre abast aquest vídeo sobre motivació.
Hi ha moments de la vida que necessiten un cop fort de volant, accepte-m’ho i posem-nos en marxa.
Accés a video:
Espero que us agradi… i que ho apliqueu / em !
– El que ens espera els propers 10 anys, revolució científica
Mireu-se aquest video, és molt interessant saber dels avenços que esdevindran els propers temps.
Enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=UvAPgd5ibiQ
– Existeix la immortalitat ?
Aquest video que us penjo mostra un miracle de la natura.
Mireu-lo, que ja n’hem parlat.
Enllaç a video: Miracle?
– Alumnes 1r d’ESO, viatge pel sistema solar
I need some space és un espectacular vídeo que ens transporta de viatge pel Sistema Solar. Tot el que apareix en ell ha estat creat per Shane Gehlert utilitzant models en 3D i textures de la NASA.
Un breu recorregut educatiu pels planetes, les llunes, i les naus espacials. La música de fons és de Zephyr.
– Alumnes 2n d’ESO, Roma en 3D, en anglès.
Bon video sobre la ciutat de Roma abans de Crist. A més podeu practicar el vostre anglès.
Aquí el teniu:
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=VAgA6G75XsI
– Art prehistòric, la cova de Lascaux
Us deixo aquí un material absolutament impressionant per a descobrir les meravelles pictòriques de la cova francesa de Lascaux.
Aprofitable per a qualsevol alumne de l’ESO.
– Canvis en el mapa europeu des de fa 1000 anys
La història d’Europa és la d’innombrables guerres, conquestes i aliances. Durant mil anys les fronteres del vell continent s’han fos i tornat a forjar desenes de vegades amb el pas dels anys. A continuació us ofereixo una impressionant animació en video que, tot i tenir algunes errades històriques, mostra com han canviat aquestes fronteres en l’últim mil·lenni. Encara amb aquestes petites imprecisions, per al comú dels mortals, el vídeo és una extraordinària manera d’apreciar 1.012 anys d’història en només quatre minuts.
El vídeo està basat en animacions i mapes d’una aplicació educativa anomenada Centennial Historical Atlas creada per Frank Reed.
– Reserva de la Biosfera
Les Terres de l’Ebre han estat declarades reserva de la biosfera. El Comitè Internacional del Programa Home i Biosfera de la Unesco ho ha decidit en el debat d’inclusió de nous espais en aquesta categoria. De fet, les Terres de l’Ebre, amb el Delta com a principal atractiu, ja tenien la recomanació del comitè i, per tant, s’esperava la decisió favorable. Es tracta d’una zona de 367.729 hectàrees de superfície, que compta amb una població de 190.000 habitants i abraça el delta i la conca de l’Ebre, el riu més cabalós de la Península.
La nova reserva de la biosfera de la Unesco allotja “nombrosos ecosistemes tant interiors com costaners”, ha destacat l’entitat. Això és important perquè les reserves de la biosfera són llocs en els quals, en concertació amb les poblacions locals, s’apliquen pràctiques innovadores perconciliar l’activitat humana i la conservació del medi ambient. Aquestes activitats es concentren en ecosistemes particulars: muntanyes, bosc tropical, sistemes urbans, terres humits, illes o zones costaneres i marines. Llançat a principi dels anys 70, el programa sobre l’Home i la Biosfera afavoreix la investigació interdisciplinària, encoratja el reforç de capacitats i té com principals objectius reduir la pèrdua de la biodiversitat i tractar els seus aspectes ecològics, socials i econòmics, segons la Unesco.
L’any passat, la candidatura va ser rebutjada perquè comprenia l’espai d’influència de la central nuclear d’Ascó. Per això, aquesta vegada la candidatura ha exclòs aquesta àrea. Ara es creu que la distinció donarà un impuls als productes i el sector turístic de la zona.
D’aquesta manera la zona de l’Ebre es converteix en el segon territori de Catalunya en obtenir aquesta distinció, després del Montseny.
– Fins sempre… i gràcies
Hi ha persones que, amb la seva existència, fan millor i més bella l’existència dels altres. No crec que hi hagi satisfacció més gran que arribar al final de la pròpia vida, mirar enrere i saber-se responsable, àdhuc si més no en una part mínima, de la felicitat dels que t’envolten; poder reconèixer, a la mirada dels altres, la gratitud per haver-los ajudat a afrontar la seva vida amb major enteresa, per haver-los infós ànim, serenitat i esperança per suportar els seus problemes. Fins a tal punt algunes persones són hàbils en aquesta tasca, que podria dir-se que atorguen sentit al món amb la seva sola presència: la seva vida mateixa és exemple, testimoni palpable d’un estil de viure en què es cohesionen de manera gairebé sublim el bé i el bell. Un moment privilegiat en el temps.
Les ironies del destí han volgut que només un dia de diferència hagi separat la mort de dues persones, José Luis Sampedro i Margaret Thatcher, tan diametralment oposades en pràcticament tot. Dos exemples de sengles models de conducta humana que bé podrien resumir, cada un a la seva manera, les molt diferents actituds possibles davant la vida, la mort i el significat de ser persones humanes.
José Luis Sampedro, al contrari que la britànica, va ser un virtuós. Virtuós del pensament, de la paraula i de l’acció, una triple combinació gens fàcil d’aconseguir.
Us penjo un video amb l’opinió d’Iñaki Gabilondo, referència periodística dels darrers 45 anys a Espanya, on expressa l’honor d’haver conegut el savi José Luis Sampedro i recorda el que va aprendre d’ell: ” És possible observar les coses des del punt de vista veritable “. N’estic ben d’acord.