Me venen ganes de fer una reflexió com aquesta, que podeu compartir… o no.

Adoro els gossos, m’encanten. La seva fidelitat, la seva humanitat. En el meu cas, podria ben bé subscriure aquelles paraules de Lord Byron: « El gos…? Ah, sí, aquell animal que posseeix totes les virtuts dels éssers humans… però cap dels seus defectes ».

Ara mateix, tinc un yorkie preciós, Max, que és el meu company més fidel, i una canitxe, l’Ona, que sempre va a la seva bola, però també meravellosa companya. I mai m’oblidaré de la Mel, una Schnauzer que ens va donar un exemple de força i valentia… fins que ja no va resistir més. Ni tampoc d’en Jack, un Alaska Malamut que me les va fer passar canutes, però amb qui vaig gaudir moltíssim amb la bici-trineu.

En el meu cas, estaria del tot d’acord amb Schopenhauer en allò de que a mesura que vaig coneixent els éssers humans cada dia m’estimo més els meus gossos. Amb el temps t’adones que molts éssers humans, després d’estimar-te’ls i d’haver-los donat tot, te critiquen, te traixen o, directament, t’abandonen. Els gossos, en canvi, mai farien això. I, quan s’adonen del teu patiment, de cap manera et deixen sol. Quan estableixes un vincle així amb un animal és quelcom meravellós.

Jo no sabria viure sense els meus gossos.

El balanç és esgarrifós: 15.881 persones mortes, 6.142 ferides, 2.668 persones desaparegudes, 129.225 edificis esfondrats totalment, 254.204 mig esfondrats i 691.766 amb alguna mena de dany. 4,4 milions de cases es van quedar sense electricitat i 1,5 milions, sense aigua, segons el balanç fet públic per les autoritats japoneses el setembre passat.

Navegant per la xarxa, cercant sobre l’avaluació, he trobat informació sobre el Congrés Europeu Avaluar per Aprendre, organitzat fa un temps pel Departament d’Ensenyament, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Comissió Europea i l’Student Assessment to Improve Learning.  En el congrés s’hi van presentar aportacions sobre el marc teòric de l’avaluació de l’aprenentatge  i  també experiències pràctiques . Destaco 17 punts que es van tractar en les diferents conferències i que van quedar recollits en el hashtag #avaluarxaprendre de Twitter.

1-    Un docent té competència pedagògica si sap organitzar una bona bastida cognitiva per als seus alumnes mentre la necessiten.

2-    La docència ha de ser dialògica, la retroalimentació per tenir sentit ha de ser immediata.

3-    Cal prendre consciència de la importància que té l’avaluació i de com condiciona l’ensenyament.

4-    Cal relacionar avaluació i aprenentatge: amb diàleg, aprenentatge actiu i col.laboratiu.

5-    L’aprenentatge ha de ser un projecte comú entre professor i alumne.

6-    Cal definir uns criteris d’avaluació que possibilitin identificar on s’és i què falta per aprendre.

7-    S’ha de relacionar l’avaluació amb la comprovació de l’assoliment d’objectius.

8-    L’avaluació és una responsabilitat col·lectiva i compartida. Dóna sentit a l’esforç de l’alumnat.

9-  L’avaluació formadora té com a finalitat que l’alumnat aprengui a prendre decisions per regular-se. Cal que l’alumnat anticipi i planifiqui com resoldre les tasques.

10- Utilitzar llenguatge positiu en l’avaluació, els alumnes reaccionen bé si interpreten que poden millorar.

11-  Cal fer participar els alumnes en discussions sobre els seus aprenentatges. La reflexió amb l’alumnat necessita temps i pràctica.

12- Els alumnes han de saber què han après i què els falta aprendre.

13- Cal diversificar les eines d’avaluació.

14- L’avaluació ha de ser autèntica, versemblant, ha de guardar fidelitat amb les condicions extraacadèmiques. Ha de ser realista, rellevant, constructivista i socialitzadora.

15- Els alumnes han de resoldre problemes (tasques) per exercitar les competències.

16- S’ha d’estimular l’autoavaluació i la coavaluació. És important aconseguir que els alumnes siguin bons autoavaluadors. Els professors també han de ser bons autoavaluadors.

17- Avaluar i Ensenyar és el mateix procés.

Passejar pel carrer no hauria de ser, en principi, perillós. És clar que, atès que circulem alhora vehicles i vianants, cal que tothom respecti unes regles. El codi de circulació i la preceptiva atenció de tots i totes asseguren que la via no es converteixi en un caos perillosíssim. I així com abans de creuar un carrer cal mirar a dreta i esquerra, en endinsar-nos a Internet cal que també anem amb els quatre intermitents encesos i que respectem els altres elements.

És necessari advertir a joves i menors que a la xarxa, com en qualsevol altre lloc del món, cal estar atent/a. El lema ‘Connecta’t amb respecte’ incideix en els drets però també en les responsabilitats que assumim quan utilitzem Internet. Un toc d’atenció que, després de les notícies sobre l’extensió de les eines per a difondre rumors en entorns educatius, sembla més que adient.

I és que conèixer els nostres drets, però també quines són les nostres responsabilitats en la relació que establim amb els altres, és fonamental per a garantir un ús òptim d’Internet. De la mateixa manera que escampar rumors sobre companys de l’institut a les portes dels lavabos pot fer molt de mal a la persona sobre la qual es bolquen aquestes xafarderies, encara es poden multiplicar més els danys si les tafaneries s’escampen a través de la xarxa per la seva alta capacitat de transmissió… El consell: pensa-t’ho dues vegades abans de publicar alguna cosa, tant sobre tu mateix/a com malparlant d’altres persones (o simplement donant-te detalls massa personals).

I com que allò que fem a Internet no passa desapercebut i és objecte de molts maldecaps i de moltes reflexions, hi ha molts decàlegs, guies i manuals que recullen idees i consells bàsics perquè l’ús d’aquesta tecnologia sigui segur i responsable, tant per nosaltres mateixos com per als altres. Et proposem que donis un cop d’ull al ‘Manual de bons usos digitals’ , una guia del Cesicat (Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya) adreçada especialment al col•lectiu estudiant amb recomanacions i hàbits saludables a Internet. També et recomanem que, en el tema concret de les xarxes socials, segueixis algunes de les moltes recomanacions que trobaràs a la ‘Guia per a l’ús segur de les xarxes socials’ .

Alguns d’aquests suggeriments et remeten a mirar l’apartat de configuració del perfil que tens en una xarxa social per a limitar les persones que poden contactar amb tu, les que poden veure allò que penges o controlar la visibilitat en general que té el teu perfil. D’altres aspectes a tenir en compte, que resulten lògics però que et poden passar fàcilment si no vas amb compte, és evitar proporcionar dades de contacte com la teva adreça o el número de telèfon. No afegeixis contactes de forma indiscriminada i tingues també present que a Internet és fàcil que ens menteixin. Sigues selectiu/va i només accepta com a amic/ga, les persones que ho són a la vida real.

La classe és un espai ideal per aprendre conjuntament i ensenyar-nos mútuament, per tenir cura de les persones i que tinguin cura de nosaltres, per col·laborar i dialogar; en definitiva, un espai ideal per cultivar l’altruisme i l’autoestima. Un ambient com aquest ens pot facilitar enormement la vida, de fet, una classe no haria de ser res més que una llençadora cap a noves i grans experiències i aprenentatges, el mateix que fem amb les nostres famílies. Altrament, una classe hauria de ser com una família.

Quan a l’aula observem i prenem consciència de la pèrdua afectiva o familiar que ha patit el company o la companya del costat i compartim el seu dolor, ens hi estem solidaritzant. Quan aquella criatura té dificultats en una activitat i algú se li acosta per donar-li un cop de mà, estem trencant aquest cercle viciós que provoquen l’egocentrisme i l’individualisme.

Quan una classe està cohesionada i té un sentiment de grup important, quan el grup ha aconseguit estrènyer vincles, hem aconseguit una fita important. Però tampoc ens podem aturar aquí: cal compartir sentiments amb nens i nenes d’altres classes, amb persones d’altres col·lectius…, ja sigui ajudant a cordar sabates a la mainada més petita, ajudant a llegir nenes i nens que ho necessiten, compartint una sessió de psicomotricitat, acompanyant els nostres grans en activitats diverses o escoltant les experiències de persones amb vivències que ens ajudaran a aprendre i a entendre.

La societat ens demana que a l’escola s’eduqui en valors. Vol dir això que la societat aliena a l’escola no ho fa? La resposta és evident: tothom ho fa, tothom dóna models i pautes de comportament, els valors es transmeten contínuament a través dels mitjans més diversos; el problema no és tant de transmetre valors sinó de triar quins valors es transmeten. Aquesta societat té mala consciència perquè els valors que proposa, de vegades subliminalment i d’altres vegades sense amagar-se’n, són contradictoris. Hem de ser bones persones, solidàries, respectuoses, generoses… però sobretot, hem de tenir capacitat per augmentar la productivitat, per ser més competitius, més consumistes, més individualistes… encara que això signifiqui deixar milions de persones a la cuneta.

Una societat que vulgui persones que en unes situacions es comportin com a individus de sistema, però en d’altres es mostrin com a individus respectuosos, empàtics i amables, necessita netejar-se la consciència, i per això busca la complicitat d’institucions com l’escola per fer-se un rentat de façana, per aconseguir una coartada.

Davant de tanta hipocresia, l’escola no es pot permetre el luxe de ser ambigua. Ha de prendre partit amb decisió i fer evidents les contradiccions existents entre els valors que es viuen a l’escola i els valors predominants en una societat en la qual es pressuposa que ha d’estar integrada. En aquest context hem de sentir-nos orgullosos i orgulloses quan diem que la societat va per una banda i l’escola va per una altra. I tant! I que continuï fins que no aconseguim transformar aquesta societat.

Si per viure hem de donar un sentit a la nostra existència, una màxima que pot posar-nos d’acord és que hem vingut a aquest món per ser feliços i que hem de compartir aquesta felicitat amb tothom. El camí no és fàcil, perquè els obstacles per aconseguir aquesta felicitat són molts i de molt diversos àmbits, des dels econòmics fins als afectius. Així, si els sentiments fan moure el món, com nosaltres creiem, ens haurem d’endinsar en aquest món per veure quins sentiments cal potenciar i quins cal gestionar correctament perquè surtin dia a dia en les nostres accions i en les de les nenes i els nens de l’escola. És imprescindible que la nostra actitud com a persones adultes serveixi de model a la canalla i que allò que diem sigui allò que fem.

Un factor que els éssers humans tenim a favor nostre és la capacitat empàtica per compartir i alleugerir el patiment dels altres i, alhora, fer créixer en nosaltres sentiments de felicitat i donar sentit a les nostres vides. Només cultivant l’empatia podrem apropar-nos a qui està patint i compartir el seu dolor. No des d’una postura de llàstima, que ens col·locaria en un pla superior, sinó entesa com compartir el dolor i tractar d’alleugerir-lo, d’igual a igual. Però l’empatia no solament ha d’estar emmarcada en aquest compartir el patiment, cal que compartim la felicitat.

La solidaritat no ha d’ésser compartir només les penes sinó també les alegries, les satisfaccions, la tendresa, la felicitat, els èxits… no fem res perquè ningú ens ho agraeixi, busquem que la satisfacció sigui mútua. En tot cas, hem de donar les gràcies a tothom a qui puguem ajudar, perquè ens permet donar sentit a les nostres vides i ens fa ser més persones.

Conèixer les dificultats que tenen altres persones, altres col·lectius, altres pobles, ens ajuda a prendre consciència de la nostra fragilitat, personal i social, ens permet posar-nos al seu lloc, veure la realitat des de diverses perspectives i, a partir d’aquest coneixement, ser solidàries i solidaris, denunciar les injustícies i actuar.

Primer que res disculpeu perquè la informació que us presento és una mica llarga, però crec que la seva importància bé s’ho val.

Tots tenim una idea de què és l’autoestima però, la sabem definir? Podríem considerar l’AUTOESTIMA com l’actitud que té una persona cap a si mateixa. Es tracta d’un procés dinàmic en el qual influeixen molts factors al llarg de la vida. És important recalcar que l’autoestima d’un nen pot variar d’acord amb les circumstàncies i les persones que l’envolten.

La formació i el correcte desenvolupament de l’autoestima té l’origen en les relacions familiars, des del mateix moment que el nen se sent estimat, valorat i respectat pels seus pares. Els esdeveniments positius reforcen l’autoestima positiva i els fracassos activen la negativa, i això pot succeir de forma simultània en la vida quotidiana.

L’autoestima dels adolescents es veu afectada positiva o negativament d’acord amb els comportaments que veuen al seu voltant: pares, professors, amics … Els pares contribueixen positivament a l’autoestima dels seus fills a l’encoratjar a córrer els riscos necessaris per assolir retribucions, en afavorir la progressiva independència amb la capacitat d’assumir responsabilitats i evitar la crítica destructiva. Els amics també juguen un important paper per que la lluita que lliura l’adolescent per a ser autònom li genera aclaparaments i dubtes que poden ser suavitzats pel grup d’iguals.

COM ES CONSTRUEIX L’AUTOESTIMA DEL NEN/A?

Cap als 3 i 5 anys, el nen rep opinions, apreciacions i també crítiques, infundades o no, sobre la seva persona. Cap als 6 anys, són més conscients de la seva individualitat afectiva. En l’adolescència, a partir dels 11 anys, amb la instauració del pensament abstracte, podrà entendre la seva sensació de plaer o desplaer davant els missatges que emeten les persones que l’envolten. Sent la identitat un tema central d’aquesta etapa, l’adolescent explorarà qui és i voldrà respondre en forma conscient a preguntes sobre el seu futur i el seu lloc al món. L’obtenció d’una valoració positiva de si mateix permet a l’adolescent un desenvolupament psicològic sa i harmònic amb el seu medi i en la seva relació amb els altres.

La família, com a primera font de transmissió d’idees i sentiments, va conformant l’autoestima en els fills de tots dos sexes. Més tard també influeixen la resta de familiars, amics, mestres i companys de classe, que van millorant aquestes idees i conceptes. Totes aquestes influències aniran formant un sentiment d’autoacceptació a un mateix. Els elogis, renys, mirades, estímuls, càstigs els estan transmetent missatges positius o negatius, segons la forma o intenció amb què se’ls transmetin. Aquests missatges seran portadors de sentiments de seguretat, acceptació, d’afecte, o per contra, de rebuig, inseguretat o de desànim.

Vegem ara 23 ACCIONS concretes que són desitjables de realitzar per a què els adolescents desenvolupin una autoestima adequada com a conseqüència de l’educació que els oferim entre tots.

1) ELOGIAR I NO RIDICULITZAR

En aquesta edat necessiten que se’ls reconeguin les petites coses que fan diàriament i que de vegades passen desapercebudes per als adults. No obstant això, s’ha d’evitar l’elogi (reforç) excessiu, ja que quan un comportament adequat està ja establert, no serà necessari recordar en cada moment que bé que ha actuat. El reforç ha de ser sincer, sense exageracions i d’acord amb els comportaments que volem augmentar.

2) DESCOBRIR LES SEVES QUALITATS

En moltes ocasions els pares coneixen perfectament com són els seus fills i quins són els seus comportaments habituals. Tanmateix, és molt probable que siguin ells mateixos els que no coneixen molt bé les seves qualitats, potser perquè mai s’han detingut a pensar-hi. Són molts els que només pensen que les coses sempre els surten malament. Hem de fer valorar, mitjançant diferents recursos les coses que saben fer, les qualitats que tenen i les seves habilitats. Un cop coneguem quines són les qualitats en què destaquen hem de donar l’oportunitat per a què les demostri sovint. Tot això l’ajudarà a sentir-se especial i capaç en aquestes habilitats. Passat algun temps podem seleccionar altres habilitats i actuar de forma similar.

3) DIR COSES AGRADABLES DE SI MATEIX

Hi ha ocasions en què és important que ens diguem coses agradables i boniques a nosaltres mateixos. Hi ha molts motius pels quals un pot sentir-se satisfet del seu comportament i que això sigui motiu d’autoreforç i autosatisfacció personal.

4) MILLORAR LA SEVA IMATGE CORPORAL

La imatge personal està formada per l’aspecte psicològic i pel físic. L’aparença personal és molt important per estar a gust amb si mateix, especialment en el desenvolupament de l’adolescència, d’acord amb les característiques corporals diferents, que es donen en el pas d’una edat a una altra, en la qual els canvis morfològics i psicològics són molt clars. Aquesta és l’anomenada adolescència. Cal ajudar-los a millorar la seva imatge personal ensenyant-los normes sobre higiene personal, neteja, vestit, aspecte extern, etc .. explicant la seva importància i necessitat en les relacions socials amb els altres. En el moment de l’adolescència és quan aquests manifesten més dificultats sobre la seva imatge corporal, i caldrà explicar-los les característiques d’aquesta etapa evolutiva de la vida per a què la comprenguin i l’acceptin.

5) MILLORAR ALTRES CORPORTAMENTS

És bo fer-los conscients que la millora d’aquests comportaments li faran estar més a gust i sentir-se millor. No només les qualitats personals són les que el poden fer feliç sinó, també, aquelles altres que pot millorar.

6) AUTODESCOBRIR

Cada un de nosaltres som diferents dels altres. Podem ser alts o baixos, guapos o lletjos, panxuts o prims, més tranquils o més nerviosos. Cada un tenim la nostra pròpia manera de ser. Hem d’estar contents amb la nostra manera de ser, però és molt important que vulguem canviar aquelles coses que no ens beneficien.

7) AJUDAR A TOLERAR FRUSTRACIONS

No sempre aconseguim el que volem i això no ha de ser motiu d’infelicitat ni d’alteració del nostre comportament. En el pla de l’autoestima, hem de transmetre’ls que no s’han de desanimar o deprimir quan alguna cosa que desitjaven no l’aconsegueixen, perquè de vegades no depèn dels seus esforços, sinó d’altres circumstàncies alienes a ells.

8) ENSENYAR-LO A SENTIR ORGULLÓS DELS SEUS ÈXITS

Aquest punt tracta de fer que els alumnes aprenguin a valorar els seus èxits personals, expressant amb espontaneïtat els sentiments de satisfacció de si mateixos. La satisfacció per si mateix i pel que s’aconsegueix (fer nous amics, passar-s’ho bé, aprendre alguna cosa, etc) augmenta l’autoestima. Quan s’expressen aquests sentiments de vàlua personal, d’assoliment d’objectius, l’adolescent es pot sentir més segur de si mateix i més autoconfiat, això afavoreix l’establiment de relacions interpersonals amb companys i amics amb una major facilitat.

9) ENSENYAR A IDENTIFICAR BÉ QUINS SÓN ELS SEUS SENTIMENTS I EMOCIONS

Les emocions, de vegades, ens impedeixen actuar emprant la raó. En nombroses ocasions, els adolescents no són prou conscients i cal ajudar-los a distingir-les. Tots sabem què és la felicitat, la tristesa, l’alegria, l’enuig, la decepció, etc. No obstant això, reconèixer que actuem sota la influència d’aquestes emocions és una mica més difícil. Cal relativitzar-les i controlar-les.

10) VALORAR LES SEVES OPINIONS

Els adolescents no haurien de pensar: “el que dic jo no compta”. Les opinions o les idees que ells expressen s’han de tenir en consideració, d’acord amb l’edat, però sempre valorant la seva aportació i la seva participació. Els adolescents tenen les seves pròpies idees i opinions sobre tots els temes. No obstant això, haurem d’ensenyar les maneres més adequades de manifestar les seves opinions, de manera que s’expressin adequadament respectant les normes que han d’existir en el diàleg amb les altres persones.

11) FER QUE SE SENTI UN MEMBRE IMPORTANT DE LA SEVA FAMÍLIA

Els fills són membres molt importants de la família i això s’ha de fer notar i desenvolupar escoltant, fent-los participar en tots aquells assumptes que són d’importància per a la família. Podem consultar algunes coses i que ens diguin quina és la seva opinió, el que pensen sobre això, valorant les seves aportacions, més pel fet en si de participar i aportar, que per la validesa o no del que expressin.

12) COMUNICACIÓ FLUIDA

La bona comunicació és la base fonamental de la convivència. Tot i que l’estrès caracteritza moltes vegades la nostra vida quotidiana, sempre s’haurien de buscar els moments del dia adequats per interessar-se per les coses i els problemes dels fills, mantenint converses afectuoses amb ells, debatent i comentant temes d’interessos comuns o personals. Mostrant-los i oferint-los el suport necessari per ajudar-los amb els problemes personals que poguessin tenir. Amb això es pretén animar-los que expressin idees, encara que siguin molt diferents a les que poden tenir els pares, però és important que a aquesta edat es comuniquin i es sentin acompanyats per l’ajuda afectiva.

13) CELEBRAR ELS SEUS ÈXITS

Aprovar un examen, fer un treball net i ben fet, provocar felicitat en el professor, obtenir un meritori lloc en una competició esportiva, fer nous amics, anar d’excursió, etc. Tots ells són exemples de petits èxits que els nois experimenten i que necessita compartir amb els altres: els companys, amics i pares, especialment, perquè els siguin reconeguts els seus mèrits, les seves capacitats i els seus esforços per aconseguir-los i assolir-los. És una bona ocasió per felicitar per l’èxit aconseguit, expressant comentaris que facin referència a la seva capacitat, la seva imaginació, el seu esforç i interès. Aquests elogis tenen un poderós efecte sobre l’autoestima: l’eleva, l’enforteix i, sobretot, els fa molt feliços.

14) EVITAR LA SOBREPROTECCIÓ

Quan els fills tenen alguna dificultat, debilitat, deficiència o malaltia, en general, tendim a sobreprotegir-los, oferint-los una ajuda excessiva. Però més que ajuda en si, el que realment es fa és fer coses per ells. Per tots és sabut que el nen sobreprotegit pels seus pares desenvolupa un autoconcepte caracteritzat per la necessitat d’ajuda, que algú li digui sempre què ha de fer i com fer-ho.

15) ELS ADULTS HEM DE SER BONS MODELS D’AUTOESTIMA

Els adults que envolten a un adolescent són la font de la seva seguretat, la protecció dels seus temors i en ells confien per solucionar els seus problemes. Són el seu mirall i aquest mirall ha de ser molt clar, transparent.

16) MOSTRAR FERMESA FLEXIBLE

Cal que en la família hi hagi unes normes de funcionament, unes regles o pautes de conducta que regulin les relacions entre els diferents membres que la componen. Aquestes normes han de ser adequades per a què tots les compleixin i hi hagi un bon ambient familiar.

17) CONÈIXER BÉ L’AMBIENT DELS ADOLESCENTS

En la mesura en que l’ambient en que es mouen els adolescents tingui els valors desitjables, podem fomentar iniciatives d’interacció: aniversari, excursions, treball en grup… Hem de prestar atenció a les diferents interaccions que es produeixen en l’entorn escolar, perquè ells, en aquesta edat en què són tan inestables i influenciables, puguin aprendre de persones valuoses i amb valors.

18) DISPOSAR DEL TEMPS NECESSARI

Un dels principals problemes actuals és que els adults tenim un temps molt reduït per poder estar amb ells. Malgrat això és desitjable que trobem moments al llarg de cada dia en què puguem tenir una comunicació més fluida i afectiva amb ells, si ens ho demanen. Així veuran que ens interessem per les seves coses. Ells necessiten aquesta atenció per sentir-se segurs.

19) FOMENTAR QUE ES RELACIONI AMB GRUPS

Cal potenciar els vincles que els adolescents creen amb els seus iguals. La família ha d’enfortir, propiciar i encoratjar les relacions amb grups fora de l’entorn familiar com agrupacions esportives, d’oci i temps lliure… La pertinença a un grup, associació o equip desenvolupa el sentiment de vinculació cap al grup i al seu torn li dóna seguretat. És una de les millors formes de desenvolupar els components de l’autoestima.

20) FOMENTAR LA SEVA CREATIVITAT

La creativitat s’aprèn com s’aprenen altres comportaments. Des de casa també es poden fomentar la realització d’activitats que estimulin el seu sentit creatiu, animant-los a realitzar algunes tasques o activitats específiques d’això.

21) AJUDAR A PROPOSAR-SE FITES

Els pares han d’ensenyar als fills que si volen aconseguir alguna cosa s’ha de proposar metes o objectius. Proposar petites fites exigeix ​​esmicolar el que volem aconseguir en petits passos.

22) INTERESSAR-SE I PER LA SEVA VIDA ESCOLAR

Els adolescents passen moltes hores al centre escolar i allí hi passen coses cada dia, que afecten positivament o negativa el desenvolupament de la seva autoestima. Interessar-se pels estudis i les relacions que té amb els seus companys de classe és una forma de brindar la seguretat afectiva que necessiten. En algunes tasques de classe és possible que tingui dificultats, la nostra tasca és animar a pensar en positiu. Amb això l’ajudarem a que s’adoni que els comentaris i pensaments amb caràcter negatiu i no constructiu no el beneficien, sinó que per contra el desmoralitzen i baixa la seva autoestima.També hem de prestar atenció a les tasques en les que tenen èxit i destaquen. Reconèixer els seus èxits escolars és molt important per mantenir i augmentar la seva autoestima.

23) FOMENTAR L’AUTONOMIA PERSONAL

Des que els fills s’incorporen al sistema escolar hem de potenciar l’adquisició d’habilitats d’autonomia personal. Un objectiu important en la seva educació és que aprenguin a cuidar de si mateixos, i per això cal ensenyar els coneixements i les habilitats que necessiten per a valer-se sols. L’autonomia ha de referir-se no només a les habilitats d’alimentació, vestit i salut, sinó també a les relacions interpersonals i a la seva autoestima. Fomentar l’autonomia personal afavorirà el desenvolupament de l’autoconcepte.

Si heu arribat fins aquí els vostres fills us ho agrairan.