Celebrat per primera vegada el 1970, els esdeveniments del Dia de la Terra es duen a terme arreu del món per a que ens inspiri a apreciar aquest planeta on vivim i a protegir el nostre medi ambient. Conservació dels recursos naturals, posant fi a la contaminació, la protecció de la vida silvestre i la creació d’entorns sostenibles són alguns dels temes treballats entre molts països.
No deixeu d’entrar i mirar les fotos, algunes són impactants.
Ahir la NASA va donar a conèixer els resultats d’un estudi de quatre dècades sobre el desglaç a l’Antàrtida i les notícies no van poder ser pitjors. La placa occidental de gel de l’Antàrtida es fon. El procés ja és irreversible, i culminarà amb una pujada inicial d’al voltant de 1,2 metres en el nivell del mar.
Aquesta carta se li atribueix al recientment desaparegut Gabriel García Márquez. Realment no la va escriure ell. Ho va fer l’escriptor mexicà John Welch en el seu llibre ” La marioneta de trapo “. Ho explico perquè roda pels wats com si fos obra del citat García Márques i no és cert.
I és que ja ho diuen: Al César allò que és del César i a Déu allò que és de Déu.
“ Si por un instante Dios se olvidara de que soy una marioneta de trapo y me regalara un trozo de vida, aprovecharía ese tiempo lo más que pudiera. Posiblemente no diría todo lo que pienso, pero en definitiva pensaría todo lo que digo.
Daría valor a las cosas, no por lo que valen, sino por lo que significan.
Dormiría poco, soñaría más, entiendo que por cada minuto que cerramos los ojos, perdemos sesenta segundos de luz.
Andaría cuando los demás se detienen, despertaría cuando los demás duermen.
Si Dios me obsequiara un trozo de vida, vestiría sencillo, me tiraría de bruces al sol, dejando descubierto, no solamente mi cuerpo, sino mi alma.
A los hombres les probaría cuan equivocados están al pensar que dejan de enamorarse cuando envejecen, sin saber que envejecen cuando dejan de enamorarse.
A un niño le daría alas, pero le dejaría que el solo aprendiese a volar.
A los viejos les enseñaría que la muerte no llega con la vejez, sino con el olvido.
Tantas cosas he aprendido de ustedes, los hombres… He aprendido que todo el mundo quiere vivir en la cima de la montaña, sin saber que la verdadera felicidad está en la forma de subir la escarpada.
He aprendido que cuando un recién nacido aprieta con su pequeño puño, por primera vez, el dedo de su padre, lo tiene atrapado por siempre.
He aprendido que un hombre sólo tiene derecho a mirar a otro hacia abajo, cuando ha de ayudarle a levantarse.
Son tantas cosas las que he podido aprender de ustedes, pero realmente de mucho no habrá de servir, porque cuando me guarden dentro de esa maleta, infelizmente me estaré muriendo.
Trata de decir siempre lo que sientes y haz siempre lo que piensas en lo más profundo de tu corazón.
Si supiera que hoy fuera la última vez que te voy a ver dormir, te abrazaría fuertemente y rezaría al Señor para poder ser el guardián de tu alma.
Si supiera que estos son los últimos minutos que te veo, te diría “Te Quiero” y no asumiría, tontamente, que ya lo sabes.
Siempre hay un mañana y la vida nos da siempre otra oportunidad para hacer las cosas bien, pero por si me equivoco y hoy es todo lo que nos queda, me gustaría decirte cuanto te quiero, que nunca te olvidaré.
El mañana no lo está asegurado a nadie, joven o viejo. Hoy puede ser la última vez que veas a los que amas. Por eso no esperes más, hazlo hoy, ya que si mañana nunca llega, seguramente lamentaras el día que no tomaste tiempo para una sonrisa, un abrazo un beso y que estuviste muy ocupado para concederles un último deseo.
Mantén a los que amas cerca de ti, diles al oído lo mucho que los necesitas quiérelos y trátalos bien, toma tiempo para decirles, “lo siento” “perdóname”, “por favor”, “gracias” y todas las palabras de amor que conoces.
Nadie te recordará por tus nobles pensamientos secretos. Pide al Señor la fuerza y sabiduría para expresarlos.
Finalmente, demuestra a tus amigos y seres queridos cuanto te importan “.
Quins països han aprovat lleis per a prevenir la violència masclista? Quins altres han legislat en favor de la igualtat? I quins permeten l’avortament? Són algunes de les nombroses preguntes relacionades amb els drets de les dones.
‘Women’s rights. Country by country‘ aplega de manera gràfica i sintètica moltes dades del Banc Mundial i de les Nacions Unides, i les mostra classificades per temes i grans regions del planeta. Així, s’hi aporten dades sobre legislació contra la violència masclista, assetjament sexual, avortament, els drets de la propietat i laborals, la discriminació i la igualtat, aplegades per macroregions planetàries: l’Europa de l’est i l’Àsia central; l’est de l’Àsia i el Pacífic; l’Amèrica llatina i el Carib; el Pròxim Orient i l’Àfrica del nord; l’OECD; l’Àsia del Sud, i l’Àfrica subsahariana. Clicant sobre cada país, la infografia permet d’enviar per mitjà de Twitter les seves dades.
Per la seva banda, la BBC ha preparat un mapamundi interactiu on s’indica, amb colors, quins són els millors i els pitjors països per a les dones en termes d’economia, educació, política i salut.
Sigues molt prudent. Moltes persones han arruïnat la seva vida, s’han convertit en amargats i infeliços per no tenir això en compte:
MAI CREGUIS TOT EL QUE PENSES!
Especialment, els pensaments …
… En què t’invalides.
… En què et dius que no cal intentar-ho.
… En què t’autocompadeixes o et fas la víctima dels altres.
… En què no valores el meravellós que ets.
… Que et porten a desconfiar o allunyar-te de la gent.
… En els quals desconeixes el bo del teu passat.
…. En què no aprecies els teus esforços i èxits.
… En què no reconeixes la teva increïble capacitat d’aconseguir allò que vols.
En lloc d’estar pendent del que els altres diuen de tú, cuida permanentment i amb molt recel el que et dius a tú mateix.
Canvia la forma de parlar-te i canviaràs la teva qualitat de vida instantàniament.
Tria ser més alegre i positiu, tria ser tú: notaràs la diferència !
La nit havia caigut ja, però el petit nen feia grans esforços per romandre despert. El motiu bé valia la pena; estava esperant al seu pare. Els entremaliats ulls anaven caient pesadament quan es va obrir la porta.
Fill: ” Papa, ¿ puc fer-te una pregunta ? “
Pare: ” Sí, és clar , què és ? “
Fill: “Papa , ¿ quants diners guanyes en una hora ? “, va dir amb ulls molt oberts.
El seu pare entre molest i cansat, va ser molt contundent en la seva resposta.
” Això no és assumpte teu, ni la teva mare ho sap, per què em preguntes això? “
Fill: ” Només vull saber, si us plau digues-m’ho, quant guanyes per una hora ? “.
El pare contrariat va contestar amb un simple: ” 100 euros per hora “.
Fill: ” Oh ” – El nen amb tristesa ajup el cap cap avall …
” Papa, ¿ puc demanar prestats 50 euros ? “
El pare es va posar furiós: ” Si l’única raó per la que vols saber el que guanyo és per demanar prestats diners per comprar-te alguna joguina ximple, llavors queda’t a la teva habitació, no surtis i pensa per què estàs sent tan egoista. Jo treballo massa dur cada dia com per haver de tolerar aquest comportament tan infantil “.
El nen, en silenci, va tancar la porta de la seva habitació. L’home es va asseure i va començar fins i tot a posar-se més enutjat sobre la pregunta del petit. Com s’atreveix a fer aquestes preguntes només per obtenir una mica de diners ?. Després d’una hora o així, l’home es va calmar i va començar a pensar: Potser hi havia alguna cosa que realment necessitava comprar amb aquests 50 euros, després de tot, el nen no demanava diners molt sovint. Així doncs, es va acostar a la porta de l’habitació del nen i va obrir-la.
Pare: ” Estàs adormit, fill ? “.
Fill: ” No pare, estic despert ” .
Pare: ” He estat pensant, potser he estat massa dur amb tu. Ha estat un dia llarg i he descarregat la meva frustració en tu. Ho sento, aquí tens els 50 euros que m’has demanat… “.
El nen es va aixecar , somrient.
” Oh , gràcies pare ! ” – va murmurar el nen mentre ficava la seva maneta sota el coixí i treia diverses monedes i uns bitllets arrugats . L’home va veure que el noi ja tenia diners i va començar a enfadar-se de nou. El nen va comptar a poc a poc els seus diners, i després va mirar al seu pare.
Pare: ” Per què vols més diners si ja en tens prou ? “.
Fill: ” Perquè abans no tenia prou, però ara sí. ” – va contestar entusiasmat.
” Papa, ara tinc 100 € i ja puc comprar una hora del teu temps ? Si us plau, demà vine a casa d’hora, m’agradaria sopar amb tu. “
El pare es va sentir angoixat. Va posar els seus braços al voltant del seu petit fill, i li va suplicar perdó.
Recordem sempre, que la millor inversió del nostre temps és en la família que tenim, en les persones que estan al nostre costat i en els nostres cors. Si el dia de demà morim, en tot just uns dies haurà algú substituïnt-nos en el treball, en canvi, per a la família i amics que deixarem enrere, la pèrdua serà eterna.
Valorem el temps que passem amb els nostres, perquè no hi ha res més valuós .
