” Parlar, contrastar les idees i defensar les pròpies no és la causa dels conflictes, sinó un primer intent per resoldre’ls. La pluralitat és inherent a les societats democràtiques i lliures i el conflicte és una expressió d’aquesta pluralitat. Malgrat la pluralitat d’idees i d’interessos, hi ha un valor fonamental i superior, que és el de la convivència. I la convivència necessita el diàleg, la confrontació d’arguments i l’establiment de procediments, no per resoldre els conflictes, sinó per gestionar-los.”

“Si tu tens una poma, i jo tinc una poma, i les intercanviem, ambdós continuem tenint una poma. Si tu tens una idea, i jo tinc una idea, i les intercanviem, tindrem dues idees cadascú.”

“La llum viatja més ràpid que el so. Per això, algunes persones semblen brillants… fins que les sents parlar.”

“No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida.”

“La vida és com un examen: creus que el controles i ho saps tot sobre ell… fins que te’l tornen corregit.”

“No et subestimis mai, ja hi haurà d’altres que ho faran per tu.”

La revista Good Data ha fet un vídeo interessant que explica a través de gràfics il·lustratius com seria la societat mundial en el cas que només l’habitessin cent persones. En aquest hipotètic cas, que és representatiu del món en el qual vivim, 14 persones serien americanes, 11 europees, 15 africanes i 60 serien asiàtiques. O per exemple, 31 serien cristianes, 23 musulmanes, 15 hindús i 7 budistes. Les 16 restants, no professarien cap religió.

També ofereix dades que escandalitzen, com la que diu que 14 persones de cada cent no sabrien ni llegir ni escriure, només una guanyaria més de 90 dòlars al mes o 13 no tindrien aigua potable.

Accés a document

L’escola com a bé comú, sigui quina sigui la seva estructura, ha de partir d’un referent poderós: els punts aprovats en la Convenció dels drets de l’Infant, ara fa 25 anys, els quals regeixen els principis bàsics de protecció, acompanyament i creixement personal de tots els infants del món. Els drets preferents on s’ha d’inspirar la comunitat educativa, per definir els espais, la dedicació i l’acompanyament com a garantia de futur.

És clar que de l’escola i de l’educació, per la importància que tenen totes dues se n’ha escrit i experimentat abastament, tant per part d’experts a nivell mundial com pels experts del nostre país, però també per part dels docents, que a partir de l’observació quotidiana a les aules contemplen, dins la seva tasca, l’anàlisi dels canvis socials que experimenten les seves comunitats, les condicions de vida de les famílies i l’ impacte de la desigualtat sociocultural dels seus alumnes. I no flaquegen a l’hora d’ innovar i contrastar noves experiències pedagògiques encaminades a la millora acadèmica per potenciar les destreses , les relacions, els valors i per preservar la igualtat d’oportunitats.