– La pàgina del Tricentenari

Logotip 1714 2014

 

300 anys dels fets de 1714: recordant la nostra història amb la vista posada al futur. 
El Tricentenari es fonamenta en quatre grans pilars: commemorar, reimaginar, cohesionar i projectar.

La commemoració dels fets de 1714 és una oportunitat magnífica tant per celebrar la persistència d’un poble ―i les raons d’aquesta persistència― com, sobretot, per aprendre dels errors i dels encerts.

En aquest context, emergeixen dues funcions fonamentals del Tricentenari: promoure la memòria dels orígens i les causes del present a través de fets clau de la nostra història, per una banda, i, per l’altra, aprofitar la commemoració per suscitar un debat sobre el nostre present i futur col·lectius.
Per aconseguir-ho, el Tricentenari es fonamenta en quatre pilars: commemorar, reimaginar, cohesionar i projectar .

 – Commemorar una sèrie de fets històrics que expliquen una part del que som avui i afecten què podem ser en el futur. Les commemoracions són llocs i moments de la consciència, d’afirmació cívica. Però també són moments de compromís democràtic i crític. Recordem el passat per ser conscients de la nostra identitat i crear una consciència comuna, per al present i el futur.

– Reimaginar el futur de Catalunya per expressar la nostra voluntat de prendre part activa en el repte de dissenyar un horitzó desitjable en tots els aspectes. És una oportunitat única per repensar el nostre futur col·lectiu en un context de gran efervescència social. El Tricentenari és el pretext per invocar tot el talent i la creativitat perquèrepensem junts el nostre model social, econòmic, cultural i tecnològic.

– Cohesionar els ciutadans convocant-los a un procés de reflexió col·lectiva i a un projecte de futur compartit. La commemoració és un pacte intergeneracional, un punt de trobada per al conjunt de Catalunya, l’àgora on cap opinió és exclosa.

Projectar Catalunya satisfent la curiositat d’un món que ens està mirant. És la nostra oportunitat, com a país, per aprofitar i donar noves respostes a les preguntes que el món ens planteja i per mostrar el millor de nosaltres mateixos.

 

” El Tricentenari obrirà espais de diàleg per decidir col•lectivament el millor futur per als catalans ” 

El Tricentenari contribuirà a reforçar els fonaments d’una societat indiscutiblement inclusiva, però els vincles de la qual estan sent qüestionats i debilitats per la pressió del moment.

Servirà també per ampliar els límits de la nostra identitat nacional, incorporant al relat històric tots els que som ara i aquí, i elevant, en la mesura que sigui possible, la nostra autoestima col·lectiva. Sense triomfalismes, però sense vergonya.

El Tricentenari posarà en relleu el vincle persistent entre 1714 i 2014, el fil que uneix qui érem, qui som i qui serem.

Accés a la pàgina:

http://tricentenari.gencat.cat/ca/ElTricentenari/

 

– Canvis en el mapa europeu des de fa 1000 anys

La història d’Europa és la d’innombrables guerres, conquestes i aliances. Durant mil anys les fronteres del vell continent s’han fos i tornat a forjar desenes de vegades amb el pas dels anys. A continuació us ofereixo una impressionant animació en video que, tot i tenir algunes errades històriques, mostra com han canviat aquestes fronteres en l’últim mil·lenni. Encara amb aquestes petites imprecisions, per al comú dels mortals, el vídeo és una extraordinària manera d’apreciar 1.012 anys d’història en només quatre minuts.

El vídeo està basat en animacions i mapes d’una aplicació educativa anomenada Centennial Historical Atlas creada per Frank Reed. 

Ves-hi: Història de les fronteres europees

– I això també és força destacat… com per a tornar a interrompre les vacances

 

Estem probablement davant del primer mapa de la història.

Però, què sabem d’ aquest manuscrit ? Sabem que el 1508 Celthes Konrad, un humanista vienès que treballava a la cort de Maximilià I d’Àustria el va donar a Konrad Peutinger, que era  canceller d’Aubsburg; va ser publicat el 1591 per Markus Welser i, des d’aleshores, ha estat conegut pel nom de Tabula Peutingeriana, és a dir, “Mapa de Peutinger”. El Manuscrit Colmar de les Taules Peutinger es troba avui a la Biblioteca Nacional de Viena i està dividit en seccions per poder estudiar-lo millor.

El manuscrit medieval  tenia segurament 11 fulls, però era incomplet ja que hi mancava una gran part de les Illes Britàniques, Hispània,  i una part del nord d’Àfrica. L’original medieval sembla que va ser una còpia feta per un monjo agustí, Konrad de Colmar, vers el 1265. És un pergamí de 6,75 metres de llarg per només 34 cm d’ample. D’ on ho va copiar el monjo ? Realment no se sap, encara que segurament el bon monjo tenia una versió d’un mapa dels voltants del 500 dC; això se sap perquè es van incorporar al mapa algunes modificacions i noms nous, que abans no hi eren. Amb tot, els que ho han investigat a fons creuen que el mapa original es va fer vers el 250, copiat tal vegada d’un d’època d’August, com veurem mes endavant.  Això es pot saber perquè s’esmenten com a destacades les tres ciutats que van ser les capitals en les que Constantí hi va posar a cada un dels seus tres fills en un intent de repartir l’imperi: Roma, Constantinoble i Antioquia.
El mapa mostra un total de 70.000 milles romanes ( uns 104.000 quilòmetres )  i prop de 300.000 topònims. D’algunes ciutats com Roma es detallen molt totes les vies d’ entrada, els rius són de color marró; també surt igualment Òstia, el seu port. Per fer el mapa segurament es va tenir en compte que els missatgers recorrien unes  50 milles romanes al dia ( uns 74 quilòmetres ).
Una altra característica del mapa és que registra molts llocs petits, les mansions o parades de nit, (mansions)  les estacions per fer els canvis de cavalls (mutationes), banys termals, etc. Malgrat la deformació del dibuix, les distàncies són del tot precises, almenys les de les grans ciutats.
Aquest mapa era del tipus “pintat”, és a dir, il·lustrat amb dibuixos; així, la categoria de les ciutats es representava amb símbols; les tres capitals o ciutats de primer nivell, senyalades amb grans cercles i figures al mig i que ja hem esmentat; sis ciutats són considerades de segon nivell, representades sota la forma de fortaleses amb torres, bastions, etc. Són Aquila (amb set torres) Ravenna, Tessalònica  (amb cinc torres cada una), Nikomedeia (amb vuit torres), Nicea (amb sis torres) i Ankara (amb set torres). Es van deixar Alexandria, on hi ha un gran far però hi manca el nom, probablement per un oblit del copista. Les ciutats de tercer ordre, capitals de província i centres comercials importants es representen amb dues torres. Vint ciutats s’esmenten específicament com a ports; d’altres ciutats es representen fonamentalment com a temples.
Finalment cal dir que el mapa obvia les divisions administratives però, sense dubte, és una primera mostra de fins on van arribar els coneixements cartogràfics del món antic. 

 

– Epppp, això és molt interessant… cal interrompre les vacances

Arqueólogos descubren el calendario más antiguo del mundo

 

Fins ara es creia que la invenció dels calendaris datava de l’Edat del Bronze, a Mesopotàmia, fa 5.000 anys. Però un descobriment realitzat per arqueòlegs britànics suggereix que en realitat el calendari més antic del món podria haver estat dissenyat fa 10.000 anys a Escòcia. Investigadors liderats per la Universitat de Birmingham han excavat un camp amb 12 forats que tenien com a funció imitar les fases del calendari lunar. De corroborar-se aquesta teoria, la troballa podria canviar molts fets històrics tal com i els coneixíem fins ara.

El descobriment s’ha realitzat a Aberdeenshire, Escòcia. En unes conclusions publicades a Internet Archaeology, els investigadors asseguren que els 12 forats, alguns amb 2 metres de diàmetre, contenien un pal de fusta al seu interior i servien en realitat per seguir els mesos lunars. Podeu veure a la imatge un esquema de com funcionaria aquest sistema de comptatge del temps.

– Per què l’1 de maig ?

El Dia Internacional dels Treballadors, el Primer de Maig, és la gran festa reivindicativa dels obrers del món.

Aquesta jornada de lluita pels drets dels treballadors fou establerta al congrés obrer socialista celebrat a París el 1889. Es decidí que, en homenatge als Màrtirs de Chicago, l’1 de maig seria el dia de les grans protestes i reclamacions obreres. La Revolta d’HaymarketIncident d’Haymarket va ser un fet històric que va tenir lloc a Haymarket Square (Chicago, EEUU) el 4 de maig de 1886 i que va ser el punt culminant a una sèrie de protestes obreres que, des de l’1 de maig, s’havien estat fent per la reivindicació de la jornada laboral de vuit hores. Durant una manifestació pacífica, una persona desconeguda va llançar una bomba a la policia, que intentava dissoldre l’acte violentament. Això va desembocar en un judici – anys després qualificat d’il·legítim i deliberadament malintencionat – cap a vuit treballadors anarquistes, cinc d’ells van ser condemnats a mort mentre que els altres tres van ser reclosos; foren els anomenats Màrtirs de Chicago pel moviment obrer. La vaga va ser l’instrument que es decidí d’emprar cada 1 de maig per forçar la patronal d’empresaris i els Estats liberals a acceptar la jornada de 8 hores. La campanya tingué molt d’èxit i, a poc a poc, prengué importància i es consolidà com a jornada de lluita de tot el moviment obrer mundial, més enllà de les tendències i faccions ideològiques.

Actualment, gairebé a tots els països occidentals, encara és un dia amb forta càrrega reivindicativa.

Als Països Catalans, el Primer de Maig és celebrat amb diverses manifestacions pels carrers de Barcelona i d’altres ciutats, on hi discorren els blocs de sindicats obrers, i també es fan protestes anticapitalistes.

– Arqueologia a Tortosa

Un equip d’arqueòlegs de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha trobat restes d’un edifici públic romà al casc antic de Tortosa, d’entre els segles I i II d. C.

Les restes s’han localitzat a la seu de l’Hospitalitat de Lurdes, un edifici annex al palau episcopal, i correspondrien a un mur de tres metres d’alçada i 80 centímetres d’amplada que, per la tècnica constructiva utilitzada, formarien part de l’estructura d’un edifici públic, possiblement un temple o les restes d’un fòrum.

Segons els tècnics que treballen en l’excavació, encara no s’ha pogut determinar amb exactitud de quin tipus de construcció es tracta perquè no s’ha pogut arribar a la base de l’estructura, que estaria formada per una base de formigó, pedra arenosa i carreus.

Aquesta estructura s’hauria utilitzat després com a espai funerari, com ho demostra el descobriment d’una inhumació infantil al mateix lloc, que possiblement dataria del segle V d. C. Els arqueòlegs han qualificat d'”excepcional” aquesta troballa, que demostra ” la importància política i econòmica de la ciutat de Tortosa en l’època de l’Alt Imperi Romà “, ha dit el director de l’excavació, Ramon Ferré. Ferré ha assegurat que aquestes restes del que va ser una ciutat romana posen en evidència que ” Tortosa era l’urbs més important de tot l’arc mediterrani entre Tarragona i Sagunt “. ” Si abans només teníem textos o monedes que ratificaven aquest passat tan antic, ara tenim la demostració arquitectònica”, ha explicat Jordi Diloli, arqueòleg del grup universitari responsable d’aquestes excavacions.

” A partir d’aquí, hem de començar una tasca d’investigació per descobrir més restes del ric patrimoni que amaga aquesta ciutat “, ha continuat Diloli, que també ha recalcat que els últims anys la investigació arqueològica a la capital del Baix Ebre no ha estat fàcil a causa de la poca predisposició de les diferents administracions. Els responsables del bisbat, com a promotors de les obres, han assegurat sentir-se ” molt orgullosos del descobriment ” i han mostrat la seva predisposició a seguir col·laborant amb l’equip d’arqueòlegs de la URV.

– Tornen els romans

Els propers dies 1 i 2 de març se celebraran a Amposta les “Jornades de recreació històrica romana”, organitzades pel Museu de les Terres de l’Ebre, a càrrec de la Legio VII Gemina de Tarraco Viva.

Durant aquestes jornades hi ha previstes diverses activitats adreçades al gran públic per donar a conèixer el llegat dels romans a les Terres de l’Ebre. Aquests actes commemoren la batalla de les Boques de l’Ebre (207 aC), en la qual la victòria dels romans sobre els cartaginesos consolidà el seu control del territori al nord del riu Ebre, moment en que s’inicia definitivament l’hegemonia de Roma en l’àmbit del Mediterrani.

 

– Per què el dijous llarder ?

Tradicionalment el dijous gras o dijous llarder, o dia de la berenada, era el primer dia del Carnaval, tot i que actualment en nombroses poblacions la festa s’ha ampliat en el nombre de dies de celebració. El refranyer fa referència a aquesta jornada “Per Dijous Llarder botifarra menjaré” i “Per Dijous Gras, botifarra fins al nas”. És tradició prendre la botifarra d’ou en aquest dia a més d’altres de semblants com la blanca o la negra. També és costum prendre truita de botifarra. A l’hora d’esmorzar, per postres o per berenar, en els carnavals més autòctons es menja la coca de llardons. Cau sempre en lluna nova. El 2013 se celebrarà el 7 de febrer.

El dijous anterior al Dimecres de Cendra, conegut, popularment, com a Dijous Gras, Jarder o Llarder, és el tret de sortida tradicional a les festes de Carnaval arreu del país. Aquest dia és costum celebrar àpats familiars que tenen per protagonista a tot tipus de menges que combinen els ous amb la carn. Antigament era molt comú que aquests dies els infants fessin captes d’ous per les cases, per elaborar les truites i la resta d’exquisideses de la jornada.