– Demà, eclipsi de lluna !
Respon
Arxiu de la categoria: ACADÈMICS GEOGRAFIA
– L’Eclipsi, en successions temporals
– Recurs pels de 1r, problemes del medi ambient
– Atenció !
La temperatura mitjana mundial global (sumant terra i mar) va ser de 0,69 graus per sobre de la mitjana del segle XX. És la temperatura més elevada des que es tenen registres, l’any 1880.
– Els 20 mapes més curiosos sobre els Països catalans
– Ai, ai, aquest Sol…
La taca gegant del Sol més gran dels darrers 25 anys continua creixent
Si mireu o fotografieu el Sol amb detall i veieu dins el disc solar una tapa, no us estranyeu, és una taca solar. Aquesta és una fotografia capturada des del Parc Astronòmic Montsec (PAM) a mitjans de la setmana passada i s’hi observa perfectament la taca solar. La taca, anomenada pel científics AR2192, és tan gran com 33 planetes Terra i es pot veure a ull nu quan el sol s’enfosqueix pels núvols o quan es troba a molt baixa altura com és el cas de l’alba o la posta. A mitjans de la setmana passada tenia una mida de 16 planetes Terra, segons Eduard Garcia, astrònom del PAM.
Les grans taques o grans erupcions solars acostumen a produir flamarades fortes i aquesta vegada no ha estat una excepció. En només 6 dies hi ha hagut 3 erupcions de tipus X i 8 de M, són les de més intensitat d’una classificació que té cinc nivells: A, B, C, M i X. Les erupcions més intenses són les que poden causar alteracions o apagades en les emissions de ràdio i produir trastorns en les comunicacions.
– Abocador espacial
El nombre d”escombraries espacials’ no para d’augmentar. Només entre els mesos d’abril i setembre s’ha produït un increment de 311 nous cossos, segons l’Oficina del Programa de la NASA de restes orbitals. És una mala notícia, ja que l’any 2013 va ser el primer en què es produís un descens en el nombre d’objectes. Amb aquestes 311 noves incorporacions, la xifra total d’objectes ha arribat als 16.994.
Però quines són aquestes ‘escombraries espacials’? La categoria inclou tota mena de ginys, alguns en servei però molts d’inservibles: antics satèl·lits, coets espacials, i tota mena de restes d’objectes que queden orbitant la Terra després d’una explosió…
La majoria dels 16.994 objectes que orbiten el planeta han estat enviats a l’espai per Rússia. Moscou és responsable de 6.385 objectes. A Rússia la segueixen els Estats Units, amb 5.028, i la Xina, amb 3.785. L’Agència Espacial Europea (ESA) segueix sent l’entitat que menys deixalles aporta a l’abocador en què s’ha convertit l’espai: 96 cossos, dels quals 50 procedeixen d’explosions i 46 són coets, cossos i altres restes.
Davant el volum d’objectes, la Nasa té en marxa un programa encarregat de controlar les escombraries espacials. Es tracta de ‘US Space Surveillance Network’ (SSN), l’objectiu del qual és detectar, controlar, catalogar i identificar aquests objectes. A més, s’encarrega de predir quan i on caurà un objecte a la Terra, quina és la seva posició en l’espai, i detectar nous cossos residuals en l’espai i a quin país pertanyen.
En teoria les agències espacials de tot el món cooperen per investigar els residus espacials. La iniciativa Clean, de l’ESA, té com a objectiu desenvolupar la tecnologia per recuperar i retirar de forma segura les escombraries espacials.
– Si el món tingués solament 100 habitants
Sovint nedem en un mar d’estadístiques que no ens permet veure la veritable dimensió del món que ens envolta. La inflació de dades fa que perdem el nord amb massa freqüència. Per això, el següent exercici permet veure d’una manera senzilla quines són les principals característiques o dimensions del món que ens envolta. Imaginem que tot el planeta fos el poble que tenim just a sota, a la imatge.
Bé, per a fer-nos una idea de com seria aquest món el millor és fer-ho a través del següent interactiu.
Accés a la gràfica interactiva
– La megalòpoli més gran d’Europa
El terme megalòpolis data de 1957, quan el geògraf Jean Gottman ho va encunyar per a descriure una zona amb una economia emergent en connexió, com el corredor Boston-Washington, als Estats Units. Així, el 1961 publicaria un llibre precisament sota aquest títol: “megalòpolis”. La paraula afegeix al mot polis, ciutat en grec, el prefix mega, també procedent d’aquesta llengua. D’aquesta manera una megalòpolis no és més que una ciutat gegantina en la seva traducció literal.
Bàsicament, les megalòpolis són conurbacions de ciutats, és a dir, unions de diversos nuclis urbans inicialment independents i contigus pels seus marges, que en créixer acaben formant una unitat funcional, si bé solen administrar-se de manera separada.
Podem trobar exemples de conurbacions en qualsevol punt del planeta, sempre en major nombre a les zones més densament poblades. Sovint, reben com a nom el de l’acrònim format per parts dels noms dels nuclis de població que formen la megalòpolis.
En el cas d’Europa, la megalòpoli més gran té l’acrònim Par-Am-Brus-Twerp. I té prop de 80 milions d’habitants. Ocupa, pel nombre de persones que hi viuen, el tercer lloc a nivell mundial ( solament per darrere del Triangle daurat del riu Iang-Tsé, a Xina, que té 105 milions d’habitants, i de Delhi-Laore, a l’ïndia, on hi viuen més de 120 milions de persones ). Està composta per la unió de ciutats i zones relativament contigües com París, Amsterdam, Rotterdam, la conca del Ruhr i Colònia (Alemanya) i l’eix Brussel·les-Anvers-Lille. Aquesta zona tan densament poblada produeix prop de 1,5 bilions de dòlars de PIB, el que excedeix la producció de països com Canadà o Itàlia.
– L’Antàrtida s’està morint
Ahir la NASA va donar a conèixer els resultats d’un estudi de quatre dècades sobre el desglaç a l’Antàrtida i les notícies no van poder ser pitjors. La placa occidental de gel de l’Antàrtida es fon. El procés ja és irreversible, i culminarà amb una pujada inicial d’al voltant de 1,2 metres en el nivell del mar.