Voldria dedicar un article, vinculant-lo al món de l’educació, al meu equip, el Barça. Un equip que en els darrers anys ha acumulat una victòria  darrere d’una altra victòria.

El millor de tot és que no és tan sols una victòria del futbol, sinó de la fe en l’equip i el valor el treball grupal, que màgicament esdevé superior al de cadascun dels individus. No és tan sols la victòria d’uns homes que practiquen un joc vistós amb una esfèrica, sinó l’èxit de la confiança en les persones. És el triomf de la creença en unes idees i de la coherència en la seva aplicació. És la perseverança, la regularitat en les tasques diàries. És no baixar mai la guàrdia, estar atent al defalliment i assajar noves opcions quan una de les peces sembla no funcionar. És creure-hi amb tota la força i alhora mantenir la senzillesa dels inicis. És no imposar l’ego per damunt dels altres, sinó fer partícips els altres de cadascuna de les passes donades. És mantenir la disciplina i saber inculcar l’autodisciplina: preservar l’autoritat sense semblar autoritari. És deixar una empremta de bonhomia en cadascun dels mots. És respectar l’adversari i reconèixer les seves virtuds. És entendre que de les errades presents provenen grans satisfaccions futures. És romandre amagat en els moments de glòria perquè els altres rebin tots els afalacs.

És el treball dels bons mestres, que lideren un grup humà i el dirigeixen al mateix objectiu de manera sostinguda i pacient. És la saviesa dels bons mestres, que eduquen amb fites clares, estimen els seus deixebles i saben que aquests són els únics protagonistes.