Molts anys esperant aquest moment. Molt de temps d’esperança en un futur que ja és present. Un munt de records segur que es dibuixen en les vostres ments anheloses de vida i plenes de joventut, la memòria d’uns cursos que semblava que no acabaven mai però que al final han passat com un sospir. Les amistats que heu trobat s’han emmirallat en vosaltres i us han ofert uns anys intensos de convivència i de somriures compartits. Els professors i les professores s’han esforçat per transmetre els valors, les actituds i les normes necessàries, i alhora us han guiat al llarg del camí apassionant del saber. Éreu fulls en blanc en la innocència primigènia i ara ompliu pàgines de gran bellesa en el vostre llibre de l’existència, aquell que només vosaltres escriviu. Mireu que les lletres dels dies es combinin amb harmonia i que els accents s’escampin amb seny i coherència. No defalliu mai, sigueu perseverants i lluiteu pels vostres projectes.

 Sempre és difícil el comiat, perquè hem compartit moltes coses i heu deixat empremta en el meu cor: potser crèieu que vosaltres éreu els únics que apreníeu i que jo simplement us donava les claus del coneixement. Era fals, perquè mai he deixat d’aprendre: m’heu ofert lliçons d’humanitat, m’heu transmès sentiments, emocions i m’heu ajudat a comprendre que tots som fills del nostre temps.

Ara arriba el moment d’escollir, d’enfrontar-vos amb un horitzó de possibilitats, a la recerca de la vostra utopia, el territori ignot que de mica en mica s’anirà desvetllant davant la vostra mirada encuriosida. Comença el viatge d’ Ulisses a la recerca d’ Ítaca: pel camí hi trobareu obstacles, però amb l’ajut de la llibertat, la igualtat i la justícia podreu construir el vostre món. No perdeu mai la il·lusió ni la capacitat de sorpresa.

Molta sort, i com us vaig dir el darrer dia, bon estiu i bon futur !

Estimats alumnes:

És la primera vegada que faig un comiat d’aquest tipus. M’agradaria pensar que és útil pels que avui em deixeu i pels centenars d’alumnes que ho han fet abans que vosaltres.

Ha arribat el moment de deixar el col·legi definitivament. Heu crescut, ja està aquí l’hora d’experimentar, de posar en pràctica el que heu après, d’allunyar-vos dels mestres que heu tingut, inclòs jo mateix. Ara comença el moment de viure en el món dels adults, de jugar el seu joc, de sentir les seves passions.

Us voldria fer una darrera reflexió: Quan eduquem a un altre, ens eduquem a nosaltres mateixos. Vosaltres heu estat l’ocasió per continuar educant-me a mi mateix i no trobo cap destí més interessant en la vida de l’ésser humà que fer progressos en la seva educació, un repte que no acaba mai i del qual ens examinem cada dia. Enteneu això? Us ho diré amb altres paraules. He reflexionat molt sobre l’educació. I tot i que en certs aspectes les meves conclusions són provisionals, en molts d’altres he arribat a conclusions definitives. Una d’aquestes conclusions és que l’educació se’ns presenta com un assumpte difícil mentre vulguem educar els nostres fills o els nostres alumnes sense haver-nos educat a nosaltres mateixos. No conec cap capítol de l’educació dels joves que no impliqui la nostra pròpia educació.

Un dia sereu adults i formareu una família. Vindran els fills i amb ells aquestes preguntes: Com inculcar-los bons hàbits?, Com ensenyar-los a distingir allò que és important del que no ho és? I us dic: amb el vostre exemple. Quan us vegin sacrificar el vostre temps d’oci, la vostra hora de descans, per ajudar-los a aprendre una petita lliçó, els vostre fills aprendran el valor i la importància d’aquest esforç, i ho aprendran no per allò que els hagueu dit, sinó per allò al qual heu estat disposats a renunciar per ells. Però, compte, aquest moment encara ho ha arribat, vosaltres encara sou fills. Per tant, com defraudar als qui sacrifiquen els seus somnis per ajudar-vos a vosaltres? Senzillament, no podeu fer-ho.

De les emocions m’heu sentit parlar en moltes ocasions. I he de reconèixer que en algunes emocions viscudes he descobert el sabor de la vida però us recomano de viure-les amb moderació.

També hem parlat sovint de la importància de mostrar valor davant l’adversitat, dels mals moments, que poden vindre… o no. Voldria dir-vos que heu de prendre tota adversitat, per dura que sigui, com una prova per superar-vos a vosaltres mateixos, tot creient que la virtut es fa palesa quan demostra el que és capaç de resistir. Considereu tota adversitat com una oportunitat per demostrar el vostre valor. Sigueu exigents, molt exigents amb vosaltres mateixos, i condescendents amb els altres. I no oblideu mai que ningú no us pot treure la dignitat, no tingueu por de res que us pugui fer perdre-la perquè la dignitat només la podeu perdre vosaltres mateixos amb els vostres actes.

I acabo. La meva més sincera gratitud per tots els reptes que m’heu plantejat. Acompanyar-vos ha estat una bona experiència. Ignoro si he aconseguit l’objectiu d’ajudar-vos en la vostra maduració personal; però si sé que m’heu donat moltes ocasions per educar-me jo. Viviu feliços. Deixo a criteri de tots vosaltres el record i l’opinió que tingueu de mi…no és quelcom que jo pugui controlar. El que sí crec que compartirem és la sinceritat de l’afecte des del qual estan escrites aquestes paraules. Quedeu-vos com a promoció que acaba el 4t d’ESO amb el meu apreci com a professor que ha compartit amb vosaltres aquests darrers anys. I si en alguna ocasió no l’he sabut expressar, espero em sapigueu disculpar: no és fàcil estar sempre a l’alçada correcta… i entendré que alguns recordeu fets que no us hauran agradat ja que no he d’oblidar que l’adult sóc jo, i vosaltres els adolescents.

Per la meva part, cada any queden cicatrius en el cos i en l’ànima, però que curen ràpidament, perquè els moments bons superen infinitament els dolents. Qui em coneix veritablement sap que, tot i que tinc molts defectes, no he canviat en la convicció, que dia a dia he tingut, que la meva veritable felicitat rau en la pràctica de l’educació i l’ensenyament, virtut de la qual he procurat no allunyar-me malgrat tot. He intentat aportar seny on no n’hi havia, he tractat d’educar amb principis morals correctes, en definitiva, ho he fet tan bé com he pogut. Podeu estar segurs que cap tasca és tan important a la meva vida com la de fer-vos arribar l’experiència que he acumulat per estalviar-vos els meus errors.

Amb afecte,

Miquel