Passejar pel carrer no hauria de ser, en principi, perillós. És clar que, atès que circulem alhora vehicles i vianants, cal que tothom respecti unes regles. El codi de circulació i la preceptiva atenció de tots i totes asseguren que la via no es converteixi en un caos perillosíssim. I així com abans de creuar un carrer cal mirar a dreta i esquerra, en endinsar-nos a Internet cal que també anem amb els quatre intermitents encesos i que respectem els altres elements.

És necessari advertir a joves i menors que a la xarxa, com en qualsevol altre lloc del món, cal estar atent/a. El lema ‘Connecta’t amb respecte’ incideix en els drets però també en les responsabilitats que assumim quan utilitzem Internet. Un toc d’atenció que, després de les notícies sobre l’extensió de les eines per a difondre rumors en entorns educatius, sembla més que adient.

I és que conèixer els nostres drets, però també quines són les nostres responsabilitats en la relació que establim amb els altres, és fonamental per a garantir un ús òptim d’Internet. De la mateixa manera que escampar rumors sobre companys de l’institut a les portes dels lavabos pot fer molt de mal a la persona sobre la qual es bolquen aquestes xafarderies, encara es poden multiplicar més els danys si les tafaneries s’escampen a través de la xarxa per la seva alta capacitat de transmissió… El consell: pensa-t’ho dues vegades abans de publicar alguna cosa, tant sobre tu mateix/a com malparlant d’altres persones (o simplement donant-te detalls massa personals).

I com que allò que fem a Internet no passa desapercebut i és objecte de molts maldecaps i de moltes reflexions, hi ha molts decàlegs, guies i manuals que recullen idees i consells bàsics perquè l’ús d’aquesta tecnologia sigui segur i responsable, tant per nosaltres mateixos com per als altres. Et proposem que donis un cop d’ull al ‘Manual de bons usos digitals’ , una guia del Cesicat (Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya) adreçada especialment al col•lectiu estudiant amb recomanacions i hàbits saludables a Internet. També et recomanem que, en el tema concret de les xarxes socials, segueixis algunes de les moltes recomanacions que trobaràs a la ‘Guia per a l’ús segur de les xarxes socials’ .

Alguns d’aquests suggeriments et remeten a mirar l’apartat de configuració del perfil que tens en una xarxa social per a limitar les persones que poden contactar amb tu, les que poden veure allò que penges o controlar la visibilitat en general que té el teu perfil. D’altres aspectes a tenir en compte, que resulten lògics però que et poden passar fàcilment si no vas amb compte, és evitar proporcionar dades de contacte com la teva adreça o el número de telèfon. No afegeixis contactes de forma indiscriminada i tingues també present que a Internet és fàcil que ens menteixin. Sigues selectiu/va i només accepta com a amic/ga, les persones que ho són a la vida real.

La classe és un espai ideal per aprendre conjuntament i ensenyar-nos mútuament, per tenir cura de les persones i que tinguin cura de nosaltres, per col·laborar i dialogar; en definitiva, un espai ideal per cultivar l’altruisme i l’autoestima. Un ambient com aquest ens pot facilitar enormement la vida, de fet, una classe no haria de ser res més que una llençadora cap a noves i grans experiències i aprenentatges, el mateix que fem amb les nostres famílies. Altrament, una classe hauria de ser com una família.

Quan a l’aula observem i prenem consciència de la pèrdua afectiva o familiar que ha patit el company o la companya del costat i compartim el seu dolor, ens hi estem solidaritzant. Quan aquella criatura té dificultats en una activitat i algú se li acosta per donar-li un cop de mà, estem trencant aquest cercle viciós que provoquen l’egocentrisme i l’individualisme.

Quan una classe està cohesionada i té un sentiment de grup important, quan el grup ha aconseguit estrènyer vincles, hem aconseguit una fita important. Però tampoc ens podem aturar aquí: cal compartir sentiments amb nens i nenes d’altres classes, amb persones d’altres col·lectius…, ja sigui ajudant a cordar sabates a la mainada més petita, ajudant a llegir nenes i nens que ho necessiten, compartint una sessió de psicomotricitat, acompanyant els nostres grans en activitats diverses o escoltant les experiències de persones amb vivències que ens ajudaran a aprendre i a entendre.