– I això també és força destacat… com per a tornar a interrompre les vacances

 

Estem probablement davant del primer mapa de la història.

Però, què sabem d’ aquest manuscrit ? Sabem que el 1508 Celthes Konrad, un humanista vienès que treballava a la cort de Maximilià I d’Àustria el va donar a Konrad Peutinger, que era  canceller d’Aubsburg; va ser publicat el 1591 per Markus Welser i, des d’aleshores, ha estat conegut pel nom de Tabula Peutingeriana, és a dir, “Mapa de Peutinger”. El Manuscrit Colmar de les Taules Peutinger es troba avui a la Biblioteca Nacional de Viena i està dividit en seccions per poder estudiar-lo millor.

El manuscrit medieval  tenia segurament 11 fulls, però era incomplet ja que hi mancava una gran part de les Illes Britàniques, Hispània,  i una part del nord d’Àfrica. L’original medieval sembla que va ser una còpia feta per un monjo agustí, Konrad de Colmar, vers el 1265. És un pergamí de 6,75 metres de llarg per només 34 cm d’ample. D’ on ho va copiar el monjo ? Realment no se sap, encara que segurament el bon monjo tenia una versió d’un mapa dels voltants del 500 dC; això se sap perquè es van incorporar al mapa algunes modificacions i noms nous, que abans no hi eren. Amb tot, els que ho han investigat a fons creuen que el mapa original es va fer vers el 250, copiat tal vegada d’un d’època d’August, com veurem mes endavant.  Això es pot saber perquè s’esmenten com a destacades les tres ciutats que van ser les capitals en les que Constantí hi va posar a cada un dels seus tres fills en un intent de repartir l’imperi: Roma, Constantinoble i Antioquia.
El mapa mostra un total de 70.000 milles romanes ( uns 104.000 quilòmetres )  i prop de 300.000 topònims. D’algunes ciutats com Roma es detallen molt totes les vies d’ entrada, els rius són de color marró; també surt igualment Òstia, el seu port. Per fer el mapa segurament es va tenir en compte que els missatgers recorrien unes  50 milles romanes al dia ( uns 74 quilòmetres ).
Una altra característica del mapa és que registra molts llocs petits, les mansions o parades de nit, (mansions)  les estacions per fer els canvis de cavalls (mutationes), banys termals, etc. Malgrat la deformació del dibuix, les distàncies són del tot precises, almenys les de les grans ciutats.
Aquest mapa era del tipus “pintat”, és a dir, il·lustrat amb dibuixos; així, la categoria de les ciutats es representava amb símbols; les tres capitals o ciutats de primer nivell, senyalades amb grans cercles i figures al mig i que ja hem esmentat; sis ciutats són considerades de segon nivell, representades sota la forma de fortaleses amb torres, bastions, etc. Són Aquila (amb set torres) Ravenna, Tessalònica  (amb cinc torres cada una), Nikomedeia (amb vuit torres), Nicea (amb sis torres) i Ankara (amb set torres). Es van deixar Alexandria, on hi ha un gran far però hi manca el nom, probablement per un oblit del copista. Les ciutats de tercer ordre, capitals de província i centres comercials importants es representen amb dues torres. Vint ciutats s’esmenten específicament com a ports; d’altres ciutats es representen fonamentalment com a temples.
Finalment cal dir que el mapa obvia les divisions administratives però, sense dubte, és una primera mostra de fins on van arribar els coneixements cartogràfics del món antic. 

 

– Epppp, això és molt interessant… cal interrompre les vacances

Arqueólogos descubren el calendario más antiguo del mundo

 

Fins ara es creia que la invenció dels calendaris datava de l’Edat del Bronze, a Mesopotàmia, fa 5.000 anys. Però un descobriment realitzat per arqueòlegs britànics suggereix que en realitat el calendari més antic del món podria haver estat dissenyat fa 10.000 anys a Escòcia. Investigadors liderats per la Universitat de Birmingham han excavat un camp amb 12 forats que tenien com a funció imitar les fases del calendari lunar. De corroborar-se aquesta teoria, la troballa podria canviar molts fets històrics tal com i els coneixíem fins ara.

El descobriment s’ha realitzat a Aberdeenshire, Escòcia. En unes conclusions publicades a Internet Archaeology, els investigadors asseguren que els 12 forats, alguns amb 2 metres de diàmetre, contenien un pal de fusta al seu interior i servien en realitat per seguir els mesos lunars. Podeu veure a la imatge un esquema de com funcionaria aquest sistema de comptatge del temps.

– Comiat personal als alumnes de 4t d’ESO

Estimats alumnes:

És la primera vegada que faig un comiat d’aquest tipus. M’agradaria pensar que és útil pels que avui em deixeu i pels centenars d’alumnes que ho han fet abans que vosaltres.

Ha arribat el moment de deixar el col·legi definitivament. Heu crescut, ja està aquí l’hora d’experimentar, de posar en pràctica el que heu après, d’allunyar-vos dels mestres que heu tingut, inclòs jo mateix. Ara comença el moment de viure en el món dels adults, de jugar el seu joc, de sentir les seves passions.

Us voldria fer una darrera reflexió: Quan eduquem a un altre, ens eduquem a nosaltres mateixos. Vosaltres heu estat l’ocasió per continuar educant-me a mi mateix i no trobo cap destí més interessant en la vida de l’ésser humà que fer progressos en la seva educació, un repte que no acaba mai i del qual ens examinem cada dia. Enteneu això? Us ho diré amb altres paraules. He reflexionat molt sobre l’educació. I tot i que en certs aspectes les meves conclusions són provisionals, en molts d’altres he arribat a conclusions definitives. Una d’aquestes conclusions és que l’educació se’ns presenta com un assumpte difícil mentre vulguem educar els nostres fills o els nostres alumnes sense haver-nos educat a nosaltres mateixos. No conec cap capítol de l’educació dels joves que no impliqui la nostra pròpia educació.

Un dia sereu adults i formareu una família. Vindran els fills i amb ells aquestes preguntes: Com inculcar-los bons hàbits?, Com ensenyar-los a distingir allò que és important del que no ho és? I us dic: amb el vostre exemple. Quan us vegin sacrificar el vostre temps d’oci, la vostra hora de descans, per ajudar-los a aprendre una petita lliçó, els vostre fills aprendran el valor i la importància d’aquest esforç, i ho aprendran no per allò que els hagueu dit, sinó per allò al qual heu estat disposats a renunciar per ells. Però, compte, aquest moment encara ho ha arribat, vosaltres encara sou fills. Per tant, com defraudar als qui sacrifiquen els seus somnis per ajudar-vos a vosaltres? Senzillament, no podeu fer-ho.

De les emocions m’heu sentit parlar en moltes ocasions. I he de reconèixer que en algunes emocions viscudes he descobert el sabor de la vida però us recomano de viure-les amb moderació.

També hem parlat sovint de la importància de mostrar valor davant l’adversitat, dels mals moments, que poden vindre… o no. Voldria dir-vos que heu de prendre tota adversitat, per dura que sigui, com una prova per superar-vos a vosaltres mateixos, tot creient que la virtut es fa palesa quan demostra el que és capaç de resistir. Considereu tota adversitat com una oportunitat per demostrar el vostre valor. Sigueu exigents, molt exigents amb vosaltres mateixos, i condescendents amb els altres. I no oblideu mai que ningú no us pot treure la dignitat, no tingueu por de res que us pugui fer perdre-la perquè la dignitat només la podeu perdre vosaltres mateixos amb els vostres actes.

I acabo. La meva més sincera gratitud per tots els reptes que m’heu plantejat. Acompanyar-vos ha estat una bona experiència. Ignoro si he aconseguit l’objectiu d’ajudar-vos en la vostra maduració personal; però si sé que m’heu donat moltes ocasions per educar-me jo. Viviu feliços. Deixo a criteri de tots vosaltres el record i l’opinió que tingueu de mi…no és quelcom que jo pugui controlar. El que sí crec que compartirem és la sinceritat de l’afecte des del qual estan escrites aquestes paraules. Quedeu-vos com a promoció que acaba el 4t d’ESO amb el meu apreci com a professor que ha compartit amb vosaltres aquests darrers anys. I si en alguna ocasió no l’he sabut expressar, espero em sapigueu disculpar: no és fàcil estar sempre a l’alçada correcta… i entendré que alguns recordeu fets que no us hauran agradat ja que no he d’oblidar que l’adult sóc jo, i vosaltres els adolescents.

Per la meva part, cada any queden cicatrius en el cos i en l’ànima, però que curen ràpidament, perquè els moments bons superen infinitament els dolents. Qui em coneix veritablement sap que, tot i que tinc molts defectes, no he canviat en la convicció, que dia a dia he tingut, que la meva veritable felicitat rau en la pràctica de l’educació i l’ensenyament, virtut de la qual he procurat no allunyar-me malgrat tot. He intentat aportar seny on no n’hi havia, he tractat d’educar amb principis morals correctes, en definitiva, ho he fet tan bé com he pogut. Podeu estar segurs que cap tasca és tan important a la meva vida com la de fer-vos arribar l’experiència que he acumulat per estalviar-vos els meus errors.

Amb afecte,

Miquel

– Reserva de la Biosfera

Les Terres de l’Ebre han estat declarades reserva de la biosfera. El Comitè Internacional del Programa Home i Biosfera de la Unesco ho ha decidit en el debat d’inclusió de nous espais en aquesta categoria. De fet, les Terres de l’Ebre, amb el Delta com a principal atractiu, ja tenien la recomanació del comitè i, per tant, s’esperava la decisió favorable. Es tracta d’una zona de 367.729 hectàrees de superfície, que compta amb una població de 190.000 habitants i abraça el delta i la conca de l’Ebre, el riu més cabalós de la Península.

La nova reserva de la biosfera de la Unesco allotja “nombrosos ecosistemes tant interiors com costaners”, ha destacat l’entitat. Això és important perquè les reserves de la biosfera són llocs en els quals, en concertació amb les poblacions locals, s’apliquen pràctiques innovadores perconciliar l’activitat humana i la conservació del medi ambient. Aquestes activitats es concentren en ecosistemes particulars: muntanyes, bosc tropical, sistemes urbans, terres humits, illes o zones costaneres i marines. Llançat a principi dels anys 70, el programa sobre l’Home i la Biosfera afavoreix la investigació interdisciplinària, encoratja el reforç de capacitats i té com principals objectius reduir la pèrdua de la biodiversitat i tractar els seus aspectes ecològics, socials i econòmics, segons la Unesco.

L’any passat, la candidatura va ser rebutjada perquè comprenia l’espai d’influència de la central nuclear d’Ascó. Per això, aquesta vegada la candidatura ha exclòs aquesta àrea. Ara es creu que la distinció donarà un impuls als productes i el sector turístic de la zona.

D’aquesta manera la zona de l’Ebre es converteix en el segon territori de Catalunya en obtenir aquesta distinció, després del Montseny.

Vídeo informatiu