Alumnes de 4t, aquí teniu un document que us podria interessar.
Consisteix en un recull d’imatges fotogràfiques de la localitat de Móra d’Ebre durant la guerra civil, concretament durant la batalla de l’Ebre, i també d’altres llocs propers.
Gaudiu-lo… si voleu.
Accés: Arxiu fotogràfic
Us penjo un enllaç a un article que explica molt acuradament el per què de la guerra civil espanyola.
Atenció!!! Pot ser utilitzat com a material d’examen.
Accés: Per què la guerra civil ?
A 4t d’ESO n’hem parlat dels fets ocorreguts en aquest indret de les nostres terres.
Aquí teniu un altre accés a una descripció directa dels episodis viscuts, en commemoració aquest any passat del seu 75è aniversari.
Ara que a classe parlem de la batalla de l’Ebre i de la quinta del biberó, us poso aquest enllaç amb una entrevista feta algun temps a un membre d’aquella.
Ens permetrà fer-nos una idea de la situació d’aleshores.
Accés: Entrevista publicada a La Vanguardia
L’Organització de l’ONU per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) va presentar el passat 22 de novembre l’Any Internacional de l’Agricultura Familiar 2014. L’objectiu de l’any és destacar l’enorme potencial dels agricultors familiars per eradicar la fam i conservar els recursos naturals. Segons la FAO, tant en països desenvolupats com en desenvolupament, més de 500 milions d’agricultors familiars produeixen aliments que nodreixen milers de milions de persones. El director general de la FAO, José Graziano da Silva , va subratllar els governs ha de liderar el suport perquè l’agricultura familiar pugui assolir el seu potencial. Això inclou proporcionar assistència tècnica i polítiques que donin suport l’augment de la productivitat de les granges familiars; posar les tecnologies a l’abast d’aquests petits productors, així com millorar l’accés a la terra, a l’aigua, al crèdit i als mercats, va assenyalar el titular de la FAO.
Des del març del 2012, arran d’un discurs en un congrés de CDC, el president català Artur Mas ha fet referència habitualment al viatge a Ítaca d’Ulisses per a definir l’objectiu final del procés sobiranista català. Però si en voleu saber més coses, i ben gràficament, de l’Odissea, Gisèle Mounzer ha preparat un mapa interactiu que ressegueix el periple de deu anys i milers de quilòmetres del protagonista de l’obra d’Homer.
L’Odissea, escrita per Homer a la fi del segle VIII aC, explica les peripècies d’Ulisses per arribar a la seva illa, Ítaca, després d’haver participat en la llarga guerra de Troia.
Però la tornada d’Ulisses no fou gens fàcil atès que el déu dels mars, Posidó, els va fer navegar per tota la Mediterrània durant una dècada, on es van trobar amb personatges mitològics com les sirenes, la princesa Nausicaa i la bruixa Circe, que Mounzer situa al mapa a l’illa de Mallorca.
Hi ha més episodis del llarg viatge d’Ulisses col·locats per l’autora francesa al nostre país: l’Inframón és localitzat a la costa nord del País Valencià i l’illa d’Ogígia, habitada per la nimfa Calipso, la fa correspondre amb Eivissa.
Enguany hi ha moltes commemoracions.
A la ja anomenada del Tricentenari hem d’afegir-li la del centenari de la creació de la Mancomunitat de Catalunta l’any 1914.
Entra en aquesta pàgina i tindràs accés a tota la informació sobre la importància d’aquesta institució en l’esdevenir de la nostra història.
Accés a la pàgina:
http://mancomunitatdecatalunya.cat/commemoracio.html
La commemoració dels fets de 1714 és una oportunitat magnífica tant per celebrar la persistència d’un poble ―i les raons d’aquesta persistència― com, sobretot, per aprendre dels errors i dels encerts.
En aquest context, emergeixen dues funcions fonamentals del Tricentenari: promoure la memòria dels orígens i les causes del present a través de fets clau de la nostra història, per una banda, i, per l’altra, aprofitar la commemoració per suscitar un debat sobre el nostre present i futur col·lectius.
Per aconseguir-ho, el Tricentenari es fonamenta en quatre pilars: commemorar, reimaginar, cohesionar i projectar .
– Commemorar una sèrie de fets històrics que expliquen una part del que som avui i afecten què podem ser en el futur. Les commemoracions són llocs i moments de la consciència, d’afirmació cívica. Però també són moments de compromís democràtic i crític. Recordem el passat per ser conscients de la nostra identitat i crear una consciència comuna, per al present i el futur.
– Reimaginar el futur de Catalunya per expressar la nostra voluntat de prendre part activa en el repte de dissenyar un horitzó desitjable en tots els aspectes. És una oportunitat única per repensar el nostre futur col·lectiu en un context de gran efervescència social. El Tricentenari és el pretext per invocar tot el talent i la creativitat perquèrepensem junts el nostre model social, econòmic, cultural i tecnològic.
– Cohesionar els ciutadans convocant-los a un procés de reflexió col·lectiva i a un projecte de futur compartit. La commemoració és un pacte intergeneracional, un punt de trobada per al conjunt de Catalunya, l’àgora on cap opinió és exclosa.
– Projectar Catalunya satisfent la curiositat d’un món que ens està mirant. És la nostra oportunitat, com a país, per aprofitar i donar noves respostes a les preguntes que el món ens planteja i per mostrar el millor de nosaltres mateixos.
” El Tricentenari obrirà espais de diàleg per decidir col•lectivament el millor futur per als catalans ”
El Tricentenari contribuirà a reforçar els fonaments d’una societat indiscutiblement inclusiva, però els vincles de la qual estan sent qüestionats i debilitats per la pressió del moment.
Servirà també per ampliar els límits de la nostra identitat nacional, incorporant al relat històric tots els que som ara i aquí, i elevant, en la mesura que sigui possible, la nostra autoestima col·lectiva. Sense triomfalismes, però sense vergonya.
El Tricentenari posarà en relleu el vincle persistent entre 1714 i 2014, el fil que uneix qui érem, qui som i qui serem.
Accés a la pàgina:
http://tricentenari.gencat.cat/ca/ElTricentenari/
Una bona elecció i organització d’activitats pot ser la diferència entre un treball reeixit i gratificant o un fracàs. Si els alumnes no s’enganxen a les activitats, l’ambient s’espatlla ràpidament i la classe es descontrola .
Quan comences en aquest món aprens ràpidament que algunes activitats funcionen bé i altres no. Aquest és el primer criteri que segueix un docent a l’hora de fer la seva selecció. La incertesa arriba quan una activitat que havia funcionat en una classe, en una altra fracassa sense que l’alumnat sigui substancialment diferent, és quan descobrim la importància d’una correcta seqüencialització.
Per saber quin és el valor intrínsec d’una activitat només cal analitzar el grau de participació de l’alumne. A major implicació activa de l’alumne, major aprenentatge. En canvi si dediquem més temps d’explicació no aconseguim necessàriament major grau d’aprenentatge, ja que l’alumne s’apalanca en una situació passiva que li fa oblidar aviat el que sent. La piràmide de l’aprenentatge ho mostra clarament :
Ensenyar amb qualitat convida a plantejar la nostra actuació intentant reduir cada vegada més el temps d’explicació i intentar retardar-lo el màxim possible. L’alumne aprèn més fent i molt poc escoltant. Les explicacions han d’anar reduint-se en favor de l’aprenentatge autònom a través de les activitats. Si l’explicació deriva d’una necessitat pràctica a l’hora de fer les activitats serà molt més fructífera que si es realitza abans de les activitats. L’explicació a posteriori és més eficaç perquè permet a l’alumne solucionar els problemes que li han sorgit durant la pràctica. L’alumne comprèn l’explicació ja que amb ella resol la incògnita que se li ha presentat. La intervenció inicial del professor s’ha de limitar a motivar, donar unes idees generals i plantejar reptes. S’ha de fomentar l’aprenentatge autònom retardant l’explicació per al moment en què la pràctica així ho demani.
” Digues-m’ho i ho oblidaré, ensenya-m’ho i ho recordaré, involucra-m’ i ho aprendré “
Benjamin Franklin
Ara que comença un nou any és bonic que un professor recordi quan d’important és la seva tasca. Amb aquestes frases s’intenta exclusivament inspirar a tothom que tingui l’oportunitat de llegir-les.
Espero que us agradin.
1. Si los niños vienen a nosotros de familias fuertes, saludables y funcionales, hacen nuestro trabajo más fácil. Si ellos no vienen a nosotros de familias fuertes, saludables y funcionales, hacen nuestro trabajo más importante.
—Barbara Colorose
2. Los profesores afectan a la eternidad; nadie puede decir donde se termina su influencia.
—Henry Brooks Adams
3. La enseñanza no es un arte perdido, sino la consideración de una tradición perdida.
—Jacques Barzun
4. El hombre o mujer que pueda hacer las cosas difíciles fáciles es el educador.
—Ralph Waldo Emerson
5. Los niños son como cemento fresco, cualquier cosa que caiga sobre ellos deja una huella.
— Haim Ginott
6. Enseñar a niños a contar es bueno, pero enseñarles lo que realmente cuenta es mejor.
—Bob Talbert
7. El profesor mediocre dice. El profesor bueno explica. El profesor superior demuestra. El profesor excelente inspira.
—William A. Ward
8. Si enseñamos a los estudiantes de hoy como enseñamos ayer, les estamos robando el mañana.
—John Dewey
9. La docencia es la única profesión que crea a todas las otras profesiones.
—Autor desconocido
10. Es el supremo arte del profesor despertar la alegría en expresión creativa y conocimiento.
—Albert Einstein
11. La educación no es para reformar estudiantes o entretenerlos o hacerles unos técnicos expertos. Es para inquietar sus mentes, abrir sus horizontes, encender sus intelectos, enseñarles a pensar correctamente, si es posible.
—Robert M. Hutchins
12. Si un niño no puede aprender de la manera que enseñamos, quizá debemos enseñarles de la manera que ellos aprenden.
—Ignacio ‘Nacho’ Estrada
13. Los profesores enseñan mejor por lo que son y hacen que por lo que dicen.
—Autor desconocido
14. Nunca hagas algo por un estudiante que sea capaz de hacerlo por si mismo.
—Howard Hendricks
15. Desde los primeros pasos de su educación el niño debe experimentar el placer del descubrimiento.
16. Educar es formar personas aptas para gobernarse a sí mismas, y no para ser gobernadas por otros.
—Herbert Spencer
17. El arte de enseñar es el arte de ayudar a descubrir.
—Mark Van Doren
18. El maestro que intenta enseñar sin inspirar en el alumno el deseo de aprender está tratando de forjar un hierro frío.
—Horace Mann
19. La buena didáctica es aquella que deja que el pensamiento del otro no se interrumpa y que le permite, sin notarlo, ir tomando buena dirección.
—Enrique Tierno Galván
20. La educación es al alma lo que la escultura es a un bloque de mármol.
—Joseph Addison