La nit havia caigut ja, però el petit nen feia grans esforços per romandre despert. El motiu bé valia la pena; estava esperant al seu pare. Els entremaliats ulls anaven caient pesadament quan es va obrir la porta.
Fill: ” Papa, ¿ puc fer-te una pregunta ? “
Pare: ” Sí, és clar , què és ? “
Fill: “Papa , ¿ quants diners guanyes en una hora ? “, va dir amb ulls molt oberts.
El seu pare entre molest i cansat, va ser molt contundent en la seva resposta.
” Això no és assumpte teu, ni la teva mare ho sap, per què em preguntes això? “
Fill: ” Només vull saber, si us plau digues-m’ho, quant guanyes per una hora ? “.
El pare contrariat va contestar amb un simple: ” 100 euros per hora “.
Fill: ” Oh ” – El nen amb tristesa ajup el cap cap avall …
” Papa, ¿ puc demanar prestats 50 euros ? “
El pare es va posar furiós: ” Si l’única raó per la que vols saber el que guanyo és per demanar prestats diners per comprar-te alguna joguina ximple, llavors queda’t a la teva habitació, no surtis i pensa per què estàs sent tan egoista. Jo treballo massa dur cada dia com per haver de tolerar aquest comportament tan infantil “.
El nen, en silenci, va tancar la porta de la seva habitació. L’home es va asseure i va començar fins i tot a posar-se més enutjat sobre la pregunta del petit. Com s’atreveix a fer aquestes preguntes només per obtenir una mica de diners ?. Després d’una hora o així, l’home es va calmar i va començar a pensar: Potser hi havia alguna cosa que realment necessitava comprar amb aquests 50 euros, després de tot, el nen no demanava diners molt sovint. Així doncs, es va acostar a la porta de l’habitació del nen i va obrir-la.
Pare: ” Estàs adormit, fill ? “.
Fill: ” No pare, estic despert ” .
Pare: ” He estat pensant, potser he estat massa dur amb tu. Ha estat un dia llarg i he descarregat la meva frustració en tu. Ho sento, aquí tens els 50 euros que m’has demanat… “.
El nen es va aixecar , somrient.
” Oh , gràcies pare ! ” – va murmurar el nen mentre ficava la seva maneta sota el coixí i treia diverses monedes i uns bitllets arrugats . L’home va veure que el noi ja tenia diners i va començar a enfadar-se de nou. El nen va comptar a poc a poc els seus diners, i després va mirar al seu pare.
Pare: ” Per què vols més diners si ja en tens prou ? “.
Fill: ” Perquè abans no tenia prou, però ara sí. ” – va contestar entusiasmat.
” Papa, ara tinc 100 € i ja puc comprar una hora del teu temps ? Si us plau, demà vine a casa d’hora, m’agradaria sopar amb tu. “
El pare es va sentir angoixat. Va posar els seus braços al voltant del seu petit fill, i li va suplicar perdó.
Recordem sempre, que la millor inversió del nostre temps és en la família que tenim, en les persones que estan al nostre costat i en els nostres cors. Si el dia de demà morim, en tot just uns dies haurà algú substituïnt-nos en el treball, en canvi, per a la família i amics que deixarem enrere, la pèrdua serà eterna.
Valorem el temps que passem amb els nostres, perquè no hi ha res més valuós .
