Kiribati, a l’oceà Pacífic, és l’únic país del món que està en els quatre hemisferis del planeta.
Aquest país és molt conegut per la seva lluita contra el canvi climàtic, de fet dues de les seves illes ja han desaparegut. És petit en població i territori però enorme posat sobre l’oceà i pel que fa a la seva zona econòmica exclusiva. I és la nació del món més allunyada de l’hora de Greenwich (té el +14!). Abans era mes divertit, però, perquè la línia del canvi de dia travessava el país i cada meitat vivia en un dia diferent. Ho van canviar perquè no fos tan difícil tot però la veritat és que amb el canvi van perdre part del seu encant.
La revista Good Data ha fet un vídeo interessant que explica a través de gràfics il·lustratius com seria la societat mundial en el cas que només l’habitessin cent persones. En aquest hipotètic cas, que és representatiu del món en el qual vivim, 14 persones serien americanes, 11 europees, 15 africanes i 60 serien asiàtiques. O per exemple, 31 serien cristianes, 23 musulmanes, 15 hindús i 7 budistes. Les 16 restants, no professarien cap religió.
També ofereix dades que escandalitzen, com la que diu que 14 persones de cada cent no sabrien ni llegir ni escriure, només una guanyaria més de 90 dòlars al mes o 13 no tindrien aigua potable.
Ucraïna commemora avui el 30è aniversari de la pitjor catàstrofe del país i el pitjor accident nuclear de la història. El 26 d’abril del 1986, a la 1.23 de la matinada, esclatava el reactor número 4 de la central nuclear de Txernòbil. Una reacció descontrolada va fer esclatar el sostre i va desprendre un núvol de material radioactiu que va afectar zones d’Ucraïna, Rússia, Bielorrúsia, Finlàndia i Suècia.
A aquella mateixa hora, han repicat les campanes de l’església de Txernòbil a Kíev en senyal de dol. El temple serà també l’escenari dels actes oficials de record, amb presència d’ONG, associacions de víctimes, veterans de la planta nuclear, diputats del Parlament ucraïnès i altres autoritats.
La web nord-americana edmaps.com, especialitzada a elaborar mapes divulgatius sobre conflictes i canvis geopolítics, ha publicat un article en què explica quins motius històrics té l’independentisme per a reclamar que Catalunya sigui reconeguda com a nació. El text, titulat ‘La qüestió catalana: de Carlemany a Puigdemont’, explica resumidament la història del Principat i els Països Catalans. Ho il·lustra amb set mapes perquè tots aquells qui no coneguin el passat català puguin obtenir una visió transversal de l’origen de la identitat catalana. Molt interessant.