” 70 anys del gran desastre “
El 6 d’agost del 1945 un avió de la força aèria dels EUA va llançar una bomba nuclear sobre la ciutat d’Hiroshima. L’explosió va matar instantàniament entre 80.000 i 140.000 persones i en va ferir greument unes 100.000 més. Tot va quedar cremat en un radi de més de 7 km. L’explosió es va notar fins a 60 km de distància. Tres dies més tard, el 9 d’agost del 1945, un altre avió nord-americà va llançar una altra bomba nuclear sobre la ciutat de Nagasaki, que va matar entre 25.000 i 70.000 persones i va ferir-ne unes 70.000 més.
Les persones supervivents de les explosions (anomenades hibakusha ) han patit greus conseqüències sobre la seva salut (cremades, augment de la possibilitat de patir un càncer, malalties gastrointestinals, incidència en el sistema nerviós central, etc.), unes seqüeles que poden transmetre als seus fills pels efectes genètics de la radiació. Però, a banda del trauma de la seva experiència i de les repercussions sobre la seva salut, han patit la discriminació per part de la resta de la població, de manera que han tingut dificultats per trobar feina i fins i tot per casar-se.
Això va passar fa 70 anys. Actualment, l’arsenal nuclear mundial s’estima en unes 15.000 bombes nuclears, cadascuna amb una capacitat de destrucció molt superior a les llançades sobre Hiroshima i Nagasaki. Nou estats tenen armes nuclears: els EUA, Rússia, el Regne Unit, França, la Xina, Israel, el Pakistan, l’Índia i Corea del Nord. Els cinc primers han signat el Tractat de No-proliferació Nuclear (TNP) i són els membres permanents del Consell de Seguretat de l’ONU. Els altres quatre (Israel, el Pakistan, l’Índia i Corea del Nord) no han signat el TNP i, per tant, no estan sotmesos a les inspeccions de l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica. Els EUA i Rússia acaparen el 90% de l’arsenal.
Els estats amb armes nuclears defensen el fet de tenir-ne amb l’argument fal·laç de la dissuasió nuclear, però, de fet, només potencia una carrera armamentística sense sentit. A més, argumenten que aquesta política de la dissuasió nuclear ha evitat una possible guerra nuclear. Independentment de si això és cert o no, avui dia el punt clau és si volem córrer el risc de viure en un món amb armes nuclears.
Actualment, no es pot descartar que s’utilitzin de manera no intencionada o involuntària. Hi ha registrats molts casos d’accidents relacionats amb armament nuclear. Tampoc és descartable l’inici d’una guerra nuclear per error.
Estudis recents indiquen que l’explosió de menys de l’1% de l’arsenal nuclear mundial en aglomeracions urbanes podria provocar una modificació del clima a escala planetària, cosa que podria abocar més de 2.000 milions de persones a la fam. Els efectes d’una guerra nuclear local arribarien molt lluny del lloc del conflicte, inclús posarien en risc la vida al nostre planeta.
Xavier Bohigas i Teresa de Fortuny , Diari Ara , 6 Agost 2015
