Arxiu mensual: març de 2016

– El castell de Móra i els Entença

Publicat el per
Respon

El castell de Móra, d’origen andalusí, és documentat per primera vegada al voltant del 1060, quan el cavaller Mir Geribert, net del comte Borrell IV, va fracassar en l’intent de conquerir la fortalesa musulmana i va morir durant l’atac. L’any 1153, el castell de Móra va ser conquerit per l’exèrcit del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. El 1174 és documentat en una donació de diferents fortaleses de Tivissa, Garcia i Marça, i entre elles l’esmentat castell, del rei Alfons I a en Guillem de Castellvell.

Des de l’any 1174 fins al 1837 Móra d’Ebre i el seu castell, van formar part del territori senyorial conegut amb el nom de baronia d’Entença i del qual també hi van formar part, entre altres, els actuals municipis de Falset, Tivissa, Masroig, Marçà, Garcia, Móra la Nova, Pratdip, Guiamets i Vandellòs. En un principi aquest territori pertanyia a la família Castellvell però l’any 1242, amb el casament d’Alamanda de Castellvell amb Guillem d’Entença, totes les propietats passen a la família Entença. L’any 1313, tota la baronia d’Entença passà al comte de Prades, l’infant Ramon Berenguer, fill de Jaume II.

El primogènit del tercer Comte de Prades va morir abans que el seu pare i la baronia fou heretada el 1414 per la seva filla Joana de Prades que es va casar amb Joan Folc de Cardona i entroncà, d’aquest manera, la Baronia d’Entença amb el llinatge dels Cardona. A partir de la segona meitat del segle XVII el matrimoni de Catalina Antònia d’Aragó Folc de Cardona XIIa comtessa de Prades i XIXa senyora de la baronia d’Entença, amb Juan Francisco de la Cerda Enríquez de la Ribera, faria que la baronia passes a propietat de la castellana casa dels Medinaceli. Els següents propietaris de la baronia foren els Fernández de Córdoba i la mantingueren fins l’abolició dels senyorius entre els anys 1837 i 1841 en que l’Estat espanyol passà a ser senyor jurisdiccional.

– Petita llegenda de Galbors d’Entença

Publicat el per
Respon

En el temps de reconquestes el rei va donar totes les possessions de la Ribera d’Ebre als templers menys el castell de Móra d’Ebre que el donaren als Entença. Els senyors de Móra i els templers no es portaven gens bé. Els senyors atacaven als templers destruint els pobles baix el seu control. Un dia del 1289 el senyor Berenguer d’Entença, el fill i tots els homes marxaren a la guerra amb el seu rei, al poble es quedaren quatre soldats i totes les dones i també la dona del senyor,  Galbors de Montcada. Els templers,  acompanyats pels Montcada d’Ascó, i aprofitant la absència dels homes morencs, van atacar la població. Aleshores, Galbors, no es va rendir i va enviar un missatge al seu marit i fins que no arribes ella organitzaria una defensa. Totes les dones es van armar i van fer front a la ofensiva templària, van aguantar fins que va arribar el senyor, que va arrasar amb els templers. Gràcies a Galbors aquests no van conquerir el castell de Móra. Galbors va salvar tota la gent, per això es tot un referent per les dones de Móra d’Ebre.

– Comentari de text, 4t ESO

Publicat el per
Respon
” 70 anys del gran desastre “
El 6 d’agost del 1945 un avió de la força aèria dels EUA va llançar una bomba nuclear sobre la ciutat d’Hiroshima. L’explosió va matar instantàniament entre 80.000 i 140.000 persones i en va ferir greument unes 100.000 més. Tot va quedar cremat en un radi de més de 7 km. L’explosió es va notar fins a 60 km de distància. Tres dies més tard, el 9 d’agost del 1945, un altre avió nord-americà va llançar una altra bomba nuclear sobre la ciutat de Nagasaki, que va matar entre 25.000 i 70.000 persones i va ferir-ne unes 70.000 més.
Les persones supervivents de les explosions (anomenades hibakusha ) han patit greus conseqüències sobre la seva salut (cremades, augment de la possibilitat de patir un càncer, malalties gastrointestinals, incidència en el sistema nerviós central, etc.), unes seqüeles que poden transmetre als seus fills pels efectes genètics de la radiació. Però, a banda del trauma de la seva experiència i de les repercussions sobre la seva salut, han patit la discriminació per part de la resta de la població, de manera que han tingut dificultats per trobar feina i fins i tot per casar-se.
Això va passar fa 70 anys. Actualment, l’arsenal nuclear mundial s’estima en unes 15.000 bombes nuclears, cadascuna amb una capacitat de destrucció molt superior a les llançades sobre Hiroshima i Nagasaki. Nou estats tenen armes nuclears: els EUA, Rússia, el Regne Unit, França, la Xina, Israel, el Pakistan, l’Índia i Corea del Nord. Els cinc primers han signat el Tractat de No-proliferació Nuclear (TNP) i són els membres permanents del Consell de Seguretat de l’ONU. Els altres quatre (Israel, el Pakistan, l’Índia i Corea del Nord) no han signat el TNP i, per tant, no estan sotmesos a les inspeccions de l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica. Els EUA i Rússia acaparen el 90% de l’arsenal.
Els estats amb armes nuclears defensen el fet de tenir-ne amb l’argument fal·laç de la dissuasió nuclear, però, de fet, només potencia una carrera armamentística sense sentit. A més, argumenten que aquesta política de la dissuasió nuclear ha evitat una possible guerra nuclear. Independentment de si això és cert o no, avui dia el punt clau és si volem córrer el risc de viure en un món amb armes nuclears.
Actualment, no es pot descartar que s’utilitzin de manera no intencionada o involuntària. Hi ha registrats molts casos d’accidents relacionats amb armament nuclear. Tampoc és descartable l’inici d’una guerra nuclear per error.
Estudis recents indiquen que l’explosió de menys de l’1% de l’arsenal nuclear mundial en aglomeracions urbanes podria provocar una modificació del clima a escala planetària, cosa que podria abocar més de 2.000 milions de persones a la fam. Els efectes d’una guerra nuclear local arribarien molt lluny del lloc del conflicte, inclús posarien en risc la vida al nostre planeta.
Xavier Bohigas i Teresa de Fortuny ,  Diari Ara  ,  6 Agost 2015