Advertia Lluís Vives que, quan arriba l’alegria, la festa i els banquets, ningú vol sentir parlar de la pobresa (De l’ànima i la vida, VIII.4). Parlem, doncs, d’un banquet.
Imaginem que vostè està en el menjar o en el sopar de Nadal. A la taula hi ha deu persones i a vostè li correspon fer el repartiment. Primer hi ha una sopa. A la meitat dels convidats els serveix una vegada amb el cullerot i a l’altra meitat tres vegades a cada un. De segon tenen un xai rostit o un gall d’indi amb prunes. Els dóna mitja tallada de carn a dos convidats i als altres els posa tres trossos de vianda al plat. Després ofereix torró. A un convidat li posa un tros de torró dur i als altres els omple el plat amb una dotzena de trossos de tota mena. Finalment, li toca repartir les estrenes als dos petits. A un li dóna un euro i a l’altre cinquanta. Què pensarien els convidats?
Doncs, precisament, així estan repartits els ingressos a Espanya. La meitat de la població amb menys ingressos suma només un 27,8% del total, que és la tercera part dels ingressos de la meitat de la població que té més, que en conjunt recull el 73,2%. Aquesta era la proporció que suposadament aplicava vostè al repartiment de la sopa. En segon lloc, la cinquena part de població que té més ingressos suma el 40,2% del total, que és més de sis vegades el que aconsegueix la cinquena part de la població que menys ingressos té, que sumen només el 6,3% del total. Aquesta desproporció, que ens fa una de les societats més desigualitàries de la Unió Europea, era exactament la que aplicava en repartir la carn. A més, els ingressos de la desena part de la població que menys té no arriben al 2% del total, mentre que els ingressos de la desena part de la població que més té superen el 24% del total, és a dir, la mateixa relació 1 a 12 amb què vostè repartia torrons i confits. Finalment, si comparem els ingressos del 5% de la població que té menys ingressos i el 5% de la població que té més, la proporció és 1 a 50, és a dir, la mateixa relació amb la qual vostè distribuïa les estrenes.
I hem parlat d’ingressos; si considerem la riquesa acumulada, les desigualtats serien encara més grans.
