Advertia Lluís Vives que, quan arriba l’alegria, la festa i els banquets, ningú vol sentir parlar de la pobresa (De l’ànima i la vida, VIII.4). Parlem, doncs, d’un banquet.

Imaginem que vostè està en el menjar o en el sopar de Nadal. A la taula hi ha deu persones i a vostè li correspon fer el repartiment. Primer hi ha una sopa. A la meitat dels convidats els serveix una vegada amb el cullerot i a l’altra meitat tres vegades a cada un. De segon tenen un xai rostit o un gall d’indi amb prunes. Els dóna mitja tallada de carn a dos convidats i als altres els posa tres trossos de vianda al plat. Després ofereix torró. A un convidat li posa un tros de torró dur i als altres els omple el plat amb una dotzena de trossos de tota mena. Finalment, li toca repartir les estrenes als dos petits. A un li dóna un euro i a l’altre cinquanta. Què pensarien els convidats?

Doncs, precisament, així estan repartits els ingressos a Espanya. La meitat de la població amb menys ingressos suma només un 27,8% del total, que és la tercera part dels ingressos de la meitat de la població que té més, que en conjunt recull el 73,2%. Aquesta era la proporció que suposadament aplicava vostè al repartiment de la sopa. En segon lloc, la cinquena part de població que té més ingressos suma el 40,2% del total, que és més de sis vegades el que aconsegueix la cinquena part de la població que menys ingressos té, que sumen només el 6,3% del total. Aquesta desproporció, que ens fa una de les societats més desigualitàries de la Unió Europea, era exactament la que aplicava en repartir la carn. A més, els ingressos de la desena part de la població que menys té no arriben al 2% del total, mentre que els ingressos de la desena part de la població que més té superen el 24% del total, és a dir, la mateixa relació 1 a 12 amb què vostè repartia torrons i confits. Finalment, si comparem els ingressos del 5% de la població que té menys ingressos i el 5% de la població que té més, la proporció és 1 a 50, és a dir, la mateixa relació amb la qual vostè distribuïa les estrenes.

I hem parlat d’ingressos; si considerem la riquesa acumulada, les desigualtats serien encara més grans.

Sí, benvinguts als àpats de Nadal.

Prenem-nos temps per a fer alegres els altres,

és la joia de l’ésser humà.

Prenem-nos temps per a comprendre,

és la font de la fraternitat.

Prenem-nos temps per a escoltar,

és un enriquiment sense preu.

Prenem-nos temps per a descansar,

és una ajuda per al cos i l’ànima.

Prenem-nos temps per a sortir i viatjar,

és la possibilitat de conèixer.

Prenem-nos temps per a expressar-nos,

som una veu per als altres.

Prenem-nos temps per ajudar els altres,

és la font de la convivència.

Prenem-nos temps per a donar gràcies,

és prova d’humilitat.

Prenem-nos temps per a dialogar,

és la manera d’entendre’s.

Prenem-nos temps per a somniar,

és la ruta cap a la fantasia.

Prenem-nos temps per a callar i escoltar,

aprendrem dels altres.

Prenem-nos temps per a riure,

és la font de l’alegria.

Prenem-nos temps per a superar-nos,

tenim l’obligació si ens respectem a nosaltres mateixos.

Prenem-nos temps per a la pobresa,

és la felicitat de molta gent.

Prenem-nos temps per a caminar,

descobrirem nous camins.

Prenem-nos temps per a realitzar-nos,

arribarem a ser persones increïbles.

Prenem-nos temps per a construir,

serà un profit per a tothom.

Proverbi medieval 

La massacre de l’escola de nens de Peshawar, al Pakistan, per part dels talibans, és el punt més baix de la depravació en la qual la ment humana pot caure. Què defensen aquesta gent, què ? Quina idea es pot defensar matant ?. Res és defensable mitjançant la violència, RES.

Avui, com a professor, és un dia trist per a mi, molt trist. Espero que les ànimes d’aquests infants descansin en pau i que les dels seus assassins no puguin descansar en tota la eternitat.

Sí, estic absolutament indignat.