Molts anys esperant aquest moment. Molt de temps d’esperança en un futur que ja és present. Un munt de records segur que es dibuixen en les vostres ments anheloses de vida i plenes de joventut, la memòria d’uns cursos que semblava que no acabaven mai però que al final han passat com un sospir. Les amistats que heu trobat s’han emmirallat en vosaltres i us han ofert uns anys intensos de convivència i de somriures compartits. Els professors i les professores s’han esforçat per transmetre els valors, les actituds i les normes necessàries, i alhora us han guiat al llarg del camí apassionant del saber. Éreu fulls en blanc en la innocència primigènia i ara ompliu pàgines de gran bellesa en el vostre llibre de l’existència, aquell que només vosaltres escriviu. Mireu que les lletres dels dies es combinin amb harmonia i que els accents s’escampin amb seny i coherència. No defalliu mai, sigueu perseverants i lluiteu pels vostres projectes.

 Sempre és difícil el comiat, perquè hem compartit moltes coses i heu deixat empremta en el meu cor: potser crèieu que vosaltres éreu els únics que apreníeu i que jo simplement us donava les claus del coneixement. Era fals, perquè mai he deixat d’aprendre: m’heu ofert lliçons d’humanitat, m’heu transmès sentiments, emocions i m’heu ajudat a comprendre que tots som fills del nostre temps.

Ara arriba el moment d’escollir, d’enfrontar-vos amb un horitzó de possibilitats, a la recerca de la vostra utopia, el territori ignot que de mica en mica s’anirà desvetllant davant la vostra mirada encuriosida. Comença el viatge d’ Ulisses a la recerca d’ Ítaca: pel camí hi trobareu obstacles, però amb l’ajut de la llibertat, la igualtat i la justícia podreu construir el vostre món. No perdeu mai la il·lusió ni la capacitat de sorpresa.

Molta sort, i com us vaig dir el darrer dia, bon estiu i bon futur !