Una bona elecció i organització d’activitats pot ser la diferència entre un treball reeixit i gratificant o un fracàs. Si els alumnes no s’enganxen a les activitats, l’ambient s’espatlla ràpidament i la classe es descontrola .
Quan comences en aquest món aprens ràpidament que algunes activitats funcionen bé i altres no. Aquest és el primer criteri que segueix un docent a l’hora de fer la seva selecció. La incertesa arriba quan una activitat que havia funcionat en una classe, en una altra fracassa sense que l’alumnat sigui substancialment diferent, és quan descobrim la importància d’una correcta seqüencialització.

Per saber quin és el valor intrínsec d’una activitat només cal analitzar el grau de participació de l’alumne. A major implicació activa de l’alumne, major aprenentatge. En canvi si dediquem més temps d’explicació no aconseguim necessàriament major grau d’aprenentatge, ja que l’alumne s’apalanca en una situació passiva que li fa oblidar aviat el que sent. La piràmide de l’aprenentatge ho mostra clarament :

Ensenyar amb qualitat convida a plantejar la nostra actuació intentant reduir cada vegada més el temps d’explicació i intentar retardar-lo el màxim possible. L’alumne aprèn més fent i molt poc escoltant. Les explicacions han d’anar reduint-se en favor de l’aprenentatge autònom a través de les activitats. Si l’explicació deriva d’una necessitat pràctica a l’hora de fer les activitats serà molt més fructífera que si es realitza abans de les activitats. L’explicació a posteriori és més eficaç perquè permet a l’alumne solucionar els problemes que li han sorgit durant la pràctica. L’alumne comprèn l’explicació ja que amb ella resol la incògnita que se li ha presentat. La intervenció inicial del professor s’ha de limitar a motivar, donar unes idees generals i plantejar reptes. S’ha de fomentar l’aprenentatge autònom retardant l’explicació per al moment en què la pràctica així ho demani.

” Digues-m’ho i ho oblidaré, ensenya-m’ho i ho recordaré, involucra-m’ i ho aprendré “

Benjamin Franklin