PROVES DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES
FEBRER 2014
Alumnes de 4t, aquí teniu un document que us podria interessar.
Consisteix en un recull d’imatges fotogràfiques de la localitat de Móra d’Ebre durant la guerra civil, concretament durant la batalla de l’Ebre, i també d’altres llocs propers.
Gaudiu-lo… si voleu.
Accés: Arxiu fotogràfic
Us penjo un enllaç a un article que explica molt acuradament el per què de la guerra civil espanyola.
Atenció!!! Pot ser utilitzat com a material d’examen.
Accés: Per què la guerra civil ?
A 4t d’ESO n’hem parlat dels fets ocorreguts en aquest indret de les nostres terres.
Aquí teniu un altre accés a una descripció directa dels episodis viscuts, en commemoració aquest any passat del seu 75è aniversari.
Ara que a classe parlem de la batalla de l’Ebre i de la quinta del biberó, us poso aquest enllaç amb una entrevista feta algun temps a un membre d’aquella.
Ens permetrà fer-nos una idea de la situació d’aleshores.
Accés: Entrevista publicada a La Vanguardia
L’Organització de l’ONU per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) va presentar el passat 22 de novembre l’Any Internacional de l’Agricultura Familiar 2014. L’objectiu de l’any és destacar l’enorme potencial dels agricultors familiars per eradicar la fam i conservar els recursos naturals. Segons la FAO, tant en països desenvolupats com en desenvolupament, més de 500 milions d’agricultors familiars produeixen aliments que nodreixen milers de milions de persones. El director general de la FAO, José Graziano da Silva , va subratllar els governs ha de liderar el suport perquè l’agricultura familiar pugui assolir el seu potencial. Això inclou proporcionar assistència tècnica i polítiques que donin suport l’augment de la productivitat de les granges familiars; posar les tecnologies a l’abast d’aquests petits productors, així com millorar l’accés a la terra, a l’aigua, al crèdit i als mercats, va assenyalar el titular de la FAO.
Des del març del 2012, arran d’un discurs en un congrés de CDC, el president català Artur Mas ha fet referència habitualment al viatge a Ítaca d’Ulisses per a definir l’objectiu final del procés sobiranista català. Però si en voleu saber més coses, i ben gràficament, de l’Odissea, Gisèle Mounzer ha preparat un mapa interactiu que ressegueix el periple de deu anys i milers de quilòmetres del protagonista de l’obra d’Homer.
L’Odissea, escrita per Homer a la fi del segle VIII aC, explica les peripècies d’Ulisses per arribar a la seva illa, Ítaca, després d’haver participat en la llarga guerra de Troia.
Però la tornada d’Ulisses no fou gens fàcil atès que el déu dels mars, Posidó, els va fer navegar per tota la Mediterrània durant una dècada, on es van trobar amb personatges mitològics com les sirenes, la princesa Nausicaa i la bruixa Circe, que Mounzer situa al mapa a l’illa de Mallorca.
Hi ha més episodis del llarg viatge d’Ulisses col·locats per l’autora francesa al nostre país: l’Inframón és localitzat a la costa nord del País Valencià i l’illa d’Ogígia, habitada per la nimfa Calipso, la fa correspondre amb Eivissa.
Enguany hi ha moltes commemoracions.
A la ja anomenada del Tricentenari hem d’afegir-li la del centenari de la creació de la Mancomunitat de Catalunta l’any 1914.
Entra en aquesta pàgina i tindràs accés a tota la informació sobre la importància d’aquesta institució en l’esdevenir de la nostra història.
Accés a la pàgina:
http://mancomunitatdecatalunya.cat/commemoracio.html
La commemoració dels fets de 1714 és una oportunitat magnífica tant per celebrar la persistència d’un poble ―i les raons d’aquesta persistència― com, sobretot, per aprendre dels errors i dels encerts.
En aquest context, emergeixen dues funcions fonamentals del Tricentenari: promoure la memòria dels orígens i les causes del present a través de fets clau de la nostra història, per una banda, i, per l’altra, aprofitar la commemoració per suscitar un debat sobre el nostre present i futur col·lectius.
Per aconseguir-ho, el Tricentenari es fonamenta en quatre pilars: commemorar, reimaginar, cohesionar i projectar .
– Commemorar una sèrie de fets històrics que expliquen una part del que som avui i afecten què podem ser en el futur. Les commemoracions són llocs i moments de la consciència, d’afirmació cívica. Però també són moments de compromís democràtic i crític. Recordem el passat per ser conscients de la nostra identitat i crear una consciència comuna, per al present i el futur.
– Reimaginar el futur de Catalunya per expressar la nostra voluntat de prendre part activa en el repte de dissenyar un horitzó desitjable en tots els aspectes. És una oportunitat única per repensar el nostre futur col·lectiu en un context de gran efervescència social. El Tricentenari és el pretext per invocar tot el talent i la creativitat perquèrepensem junts el nostre model social, econòmic, cultural i tecnològic.
– Cohesionar els ciutadans convocant-los a un procés de reflexió col·lectiva i a un projecte de futur compartit. La commemoració és un pacte intergeneracional, un punt de trobada per al conjunt de Catalunya, l’àgora on cap opinió és exclosa.
– Projectar Catalunya satisfent la curiositat d’un món que ens està mirant. És la nostra oportunitat, com a país, per aprofitar i donar noves respostes a les preguntes que el món ens planteja i per mostrar el millor de nosaltres mateixos.
” El Tricentenari obrirà espais de diàleg per decidir col•lectivament el millor futur per als catalans ”
El Tricentenari contribuirà a reforçar els fonaments d’una societat indiscutiblement inclusiva, però els vincles de la qual estan sent qüestionats i debilitats per la pressió del moment.
Servirà també per ampliar els límits de la nostra identitat nacional, incorporant al relat històric tots els que som ara i aquí, i elevant, en la mesura que sigui possible, la nostra autoestima col·lectiva. Sense triomfalismes, però sense vergonya.
El Tricentenari posarà en relleu el vincle persistent entre 1714 i 2014, el fil que uneix qui érem, qui som i qui serem.
Accés a la pàgina:
http://tricentenari.gencat.cat/ca/ElTricentenari/