– Dia de la mare
Respon
Arxiu mensual: maig de 2013
– Segona de jardineria, aire net dins de casa
Segons un estudi publicat per l’EPA (Agència del Medi Ambient d’Estats Units), l’aire de l’interior de les cases i oficines pot estar 10 vegades més contaminat que l’aire exterior, a causa de la manca de ventilació, els electrodomèstics, partícules presents en elements de construcció, productes de neteja i ambientadors, el consum de tabac o espores de fongs presents a zones amb excés d’humitat.
En el 1999, la NASA va fer un estudi sobre plantes aptes per interior que ajuden a eliminar substàncies tòxiques de l’aire com el formaldehid, el benzè i el tricloroetilè. Totes elles requereixen un baix manteniment, especialment si les sitúes a les zones més adients. A més, la majoria actúen com a humidificadors naturals, pel que podràs estalviar en electricitat en èpoques on la humitat ambiental relativa sigui inferior al 50%.
1. Palma de bambú (Chamaedorea seifrizii)
2. Ficus o Llorer de l’Índia (Ficus benjamina)
3. Sansevièria (Sanseviera laurentii)
4. Aglaonema perenne xinesa (Aglaonema modestum)
5. Dracaena marginata
6. Dracaena deremensis “‘Janet Craig”
7. Dracaena deremensis “‘Warneckei'”
8. Dracaena massangeana.
9. Margarida africana (Gerbera jamesonii)
10. Heura (Hedera helix)
11. Falguera de Boston (Nephrolepis exalta)
12. Crisantema (Chrysanthemum morifolium)
13. Lliri de la pau (Spathiphyllum “‘Mauna Loa'”)
Es recomana tenir dues d’aquestes plantes cada 10 m2, tenint en compte les necessitats bàsiques de reg, exposició a la llum del sol, humitat ambiental i corrents d’aire. Recorda netejar les seves fulles, ja que són les principals captadores de partícules voladores i no oblidis demanar consell sobre el reg, manteniment i ubicació ideal d’aquestes plantes allà on les compris!
SABIES QUE…?
El formaldehid és una substància química present a la majoria d’ambients interiors, a causa de les espumes (UFFI) i partícules en taulons o fustes premsades per fabricar mobles d’oficina. S’utilitza també en productes de paper tractats amb resines UF, que inclouen bosses, papers encerats, tovalloletes facials i tovalloles de paper. També està present en molts netejadors de la llar. Les resines UF s’usen per emmidonar, com repel·lents d’aigua, retardants de foc i ahesius, també a les cobertes de pisos, cobertes de carpetes i roba planzada permanentment. Altres fonts d’aquest component són els combustibles per escalfar i cuinar com el gas natural, el querosè i el fum de cigarretes. Aquesta susbtància pot irritar les membranes de mucoses d’ulls, nas i gola.
El benzè és un solvent molt emprat en tintes, olis, pintures, plàstics, benzina i gomes. S’utilitza en la fabricació de detergents, explosius i tints. Irrita la pell i els ulls.
El tricloroetilè (TCE) s’utilitza majoritàriament per desgreixar metalls i en les indústries de neteja en sec. També està present en les tintes d’impremta, pintures, lacats, vernissos i adhesius.
– Alumnes 3r d’ESO, comentari de text
Com a introducció al bloc de les unitats 7, 8 i 9, que tractarem de manera conjunta, heu de fer un comentari de text, pràctica que ja hem realitzat vàries vegades durant el curs. A continuació llegireu un fragment del discurs fúnebre de Pèricles, recollit per Tucídides en el seu llibre Història de la guerra del Peloponès. Aquest discurs va ser pronunciat per Pèricles, polític i orador atenès del segle V a. C. En ell presenta una visió idealitzada de la democràcia atenesa. Ha passat a la història com un dels textos fundacionals d’aquest sistema polític.
“Tenim un règim polític que no es proposa imitar les lleis dels veïns, sinó que més aviat és el model a seguir pels altres. I el seu nom, com que les coses no depenen d’una minoria, sinó, de la majoria, és Democràcia. A tothom assisteix, d’acord amb les nostres lleis, la igualtat de drets en els conflictes privats, mentre que per als honors, si es fa distinció en algun camp, no és la pertinença a una categoria, sinó el mèrit el que fa accedir a ells; al revés, la pobresa no té com a efecte que un home, sent capaç de rendir servei a l’Estat, es vegi impedit de fer-ho per la foscor de la seva condició. Governem liberalment allò relatiu a la comunitat, i respecte a la suspicàcia recíproca referent a les qüestions de cada dia, ni sentim enveja del veí si fa alguna cosa per plaer, ni afegim noves molèsties que, tot i no ser penoses, són lamentables de veure. I en tractar els assumptes privats sense molestar, tampoc transgredim els assumptes públics, més que res per por i per obediència a aquells que exerceixen càrrecs públics i a les lleis, i d’entre elles, sobretot, a les que estan pensades en pro dels injustament tractats.”
(Tucídides, Història de la guerra del Peloponès)