El desenvolupament desigual de les estructures capitalistes a l’Espanya del segle XIX determina l’existència d’una Catalunya industrial dins d’una Espanya agrícola i pobra i una permanent incomprensió entre una burgesia industrial, que assumí la defensa del «mercat nacional» i del «treball nacional», i una oligarquia terratinent i financera poc sensible, i àdhuc hostil, al programa industrialista de la burgesia catalana. És Pierre Vilar qui ens ha ensenyat que aquestes diferencies estructurals han incubat el catalanisme burges contemporani, que la burgesia catalana, en veure refusat sistemàticament el seu projecte de «nació espanyola» i decebuda de la realitat de l’Espanya de finals del segle passat, es replega sobre Catalunya i que d’aquest replegament en sorgí la seva teoria nacional catalana de praxi contradictòria en el decurs d’aquest segle.

Pere Pasqual i Domènech, Ferrocarrils i industrialització a Catalunya, 1985.