Ja ho sé, a vosaltres també us passa.
Arxiu diari: 13 abril 2013
– Em ve de gust
No fa massa temps vaig escriure un article sobre els meus gossos.
Avui, a les 7 de la matinada, assegut al jardí, em venen molts records i em ve de gust escriure des del cor, des del que sento, per la meva necessitat de compartir el que moltes persones sentim pels animals.
El cas és que fa poc va fer un any de la mort de la gosseta que ha format part de la meva vida durant més de 8 anys, la Mel, i s’amunteguen les imatges dels moments viscuts. Com moltes vegades, la mort ve així, sense avisar, deixant-nos amb aquesta sensació d’irrealitat, de no pot ser possible, de no creure el que ha passat.
La relació que desenvolupem amb les mascotes és molt important i molt valuosa, és diferent de la que tenim amb familiars o amb amics però, en definitiva, també és amor i ens enriqueix. Els animals no jutgen els seus amos, sinó que els accepten i els volen tal com són. Per això és tan especial el vincle que desenvolupem amb ells, per això i perquè ens permeten esplaiar les nostres emocions, perquè ens acompanyen i ens aprecien sense condicions. Saben emocionar sense dir-te “t’estimo”, donant salts d’alegria quan et veuen, despertant-te al matí amb la poteta, seient a veure la tele amb tu, buscant-te quan veuen que t’estàs vestint per sortir o esperant a veure qui és l’últim a marxar al llit per dormir tranquil… Això és amor sense paraules. Sí, ells donen veritable afecte, et sorprenen, et parlen amb la mirada, et busquen quan volen jugar o que els acariciïs.
De vegades pensava, solament li falta parlar; però no li faltava, es feia entendre sense necessitat d’articular una sola paraula. Ella em va ensenyar tot el que significava aquesta relació especial entre animal i persona. No em sembla gens curiós que se’n digui animal de companyia, perquè saben acompanyar sense condicions.
Sé que et continuaré trobant a faltar i que sempre estaràs en la meva vida i en la de les persones que hem estat amb tu. Gràcies pel que em vas donar, pel que em vas ensenyar, pel valenta i col·laboradora que vas ser, pel bonic que va estar compartir amb tu tants i tants dies.
I això que dic val exactament pels dos gossets que ara encara estan amb mi… i per molts anys.