Abraham Lincoln va ser el setzè president dels Estats Units. Va introduir mesures que van donar com a resultat l’abolició de l’esclavitud i va aprovar la Tretzena Esmena a la Constitució l’any 1865. Va morir assassinat.

Adjunto una carta que va escriure al professor del seu fill el 1830. Tot i que va ser escrita fa més de 150 anys segueix sent una inspiració i sembla que es va escriure ahir.

” Estimat Professor, m‘agradaria que el meu fill aprengui que no tots els homes són justos ni tots són sincers, ensenyeu-li que per cada home dolent hi ha un heroi, i que per cada polític egoista hi ha un líder dedicat. També ensenyeu-li que per cada enemic hi ha un amic i que més val moneda guanyada que moneda trobada. Vull que aprengui a perdre i també a gaudir correctament de les victòries. Allunyi’l de l’enveja i que conegui l’alegria profunda de la feina ben feta. Feu que apreciï la lectura de bons llibres, sense que deixi d’entretenir-se amb els ocells, les flors del camp i les meravelloses vistes de llacs i muntanyes. Que aprengui a jugar sense violència amb els seus amics. Expliqui-li que val més una derrota honorable que una victòria vergonyosa. Que cregui en si mateix i les seves capacitats tot i que hagi de bregar contra tots. Ensenyi’l a ser bo i gentil amb els bons i dur amb els perversos. Proposi-li que no faci les coses perquè simplement altres ho fan, que sigui amant dels valors. Que aprengui a escoltar a tots però que, a l’hora de la veritat, decideixi per si mateix. Ensenyi’l a somriure i mantenir l’humor quan estigui trist i expliqueu-li que, de vegades, els homes també ploren. Ensenyi’l a ignorar els crits de les multituds que només reclamen drets sense pagar el cost de les seves obligacions. Tràctil bé però no el mimi, deixi’l que es faci fort ell solet.  Parli amb ell del valor i del coratge però també de la paciència, la constància i la sobrietat. Entenc que li estic demanant molt, però faci tot el que pugui “.

Ben agraït,  Abraham Lincoln, 1830.

Una història sobre el veritable valor de les persones

Un noi s’acostà al seu mestre i li digué: ” Mestre, per què em sento tan poca cosa que no tinc forces per a fer res ? Em diuen que no serveixo, que no faig res bé, que sóc maldestre i bastant ximple. Com puc millorar? Què puc fer per a què em valorin més?”.

El mestre, sense mirar-lo, li va dir:

– ” Ho sento, noi. Ara no puc ajudar-te. He de resoldre primer el meu propi problema. Pot ser després “. I fent una pausa va afegir: ” si volguessis ajudar-me tu a mi, jo podria resoldre aquest tema amb més rapidesa i després tal vegada et podria ajudar “.
– ” Encantat, mestre ” – va titubejar el jove- però va sentir que una altra vegada era desvaloritzat i les seves necessitats postergades.
– ” Bé “- va assentir el mestre -. Es va treure un anell que portava al dit petit de la mà esquerra i donant-li al noi, va afegir: ” Pren el cavall que està allí fora i cavalca fins al mercat. He de vendre aquest anell perquè he de pagar un deute. Cal que obtinguis per ell la major suma possible, però no acceptis menys d’una moneda d’or. Vés i torna amb aquesta moneda el més ràpid que puguis “.

El jove va prendre l’anell i va marxar. Tot just arribar, va començar a oferir l’anell als mercaders. Aquests el miraven amb algun interès, fins que el jove deia el que pretenia per l’anell. Quan el jove mencionava la moneda d’or, alguns reien, altres li giraven la cara i només un vellet va ser tan amable com per prendre la molèstia d’explicar-li que una moneda d’or era massa valuosa a canvi d’un anell. En afany d’ajudar, algú li va oferir una moneda de plata i un trasto de coure, però el jove tenia instruccions de no acceptar menys d’una moneda d’or, i va rebutjar l’oferta. Després d’oferir la seva joia a tota persona que es creuava al mercat i, abatut pel seu fracàs, va muntar el seu cavall i va tornar. Quant hagués desitjat el jove tenir ell mateix aquesta moneda d’or. Podria llavors lliurar-la al mestre per alliberar-lo de la seva preocupació i rebre llavors el seu consell i ajuda.

El jove va entrar a l’habitació i li va dir al Mestre.
– ” Mestre, ho sento, no és possible aconseguir el que em vas demanar. Potser podria aconseguir dues o tres monedes de plata, però no crec que jo pugui enganyar a ningú respecte del veritable valor de l’anell “.
– ” Què important el que has dit, jove amic ” – va contestar somrient el mestre -.  ” Hem de saber primer el veritable valor de l’anell. Torna a muntar i ves al joier. Qui millor que ell, per saber-ho ? Digues-li que voldries vendre l’anell i pregunta-li quant donaria per ell. Però no importa el que digui, no li venguis. Torna aquí amb el meu anell “.

El jove va tornar a cavalcar. El joier va examinar l’anell ajudat pel llum d’oli, el va mirar amb la seva lupa, el va pesar i després li va dir: ” Digues-li al mestre, noi, que si el vol vendre ja, no puc donar-li més de 58 monedes d’or pel seu anell ” .
– “58 monedes?!!! ” – va exclamar el jove -.
– ” Sí ” -va replicar el joier -. ” Jo sé que amb temps podríem obtenir per ell prop de 70 monedes, però… “. El jove va córrer emocionat a casa del mestre a explicar-li el succeït.
– ” Seu “- va dir-li el mestre després d’escoltar-se’l -. ” Tu ets com aquest anell: una joia, valuosa i única. I com a tal, només pot avaluar-te veritablement un expert. I aquest expert només pots ser tú mateix. Què fas per la vida pretenent que qualsevol descobreixi el teu veritable valor ?”. I dient això, va tornar a posar-se l’anell al dit petit de la mà esquerra.

La revista Forbes publica cada any la seva famosa llista de milionaris. Aquest cop, Carlos Slim, Bill Gates i Amancio Ortega, per aquest ordre, són els tres primers. El curiós és que ara han afegit les dades sobre un mapa de manera que podem veure on són els milionaris d’aquest món. EUA és el país que acumula més milionaris, amb una fortuna total agregada de 1.872 bilions de dòlars, més que Rússia, Alemanya, Mèxic, Brasil, Índia i Xina  juntes.

Pots veure les dades en el gràfic de dalt, d’un cop d’ull es veuen bé les desigualtats geogràfiques. És igual que parlem de grans riqueses o no, la mateixa regla sempre es compleix. EUA i Europa acaparen el 73% de la fortuna dels milionaris a nivell mundial. Àfrica és el lloc pitjor parat, només el 5% de la riquesa total de les milionaris s’ubica allà.

Pot semblar una classificació frívola, però el nivell de milionaris i la seva fortuna per país, al final, és un indicador més de desenvolupament econòmic i empresarial i, de pas, de prosperitat. Encara que el realment trist és una altra qüestió: aquesta riquesa, aquests cercles, estan en mans de només l’1%, o menys, de la població de cada país. Aquesta és en realitat l’autèntica desigualtat. [Forbes].