Arxiu diari: 17 març 2013
– Extraordinària troballa arqueològica
L’equip encarregat de les excavacions a la Vall dels Reis (Alt Egipte) encapçalat per Susanne Bickel, ha recuperat un rellotge d’uns 3500 anys d’antiguitat. Es tracta d’un dels rellotges més antics del món, el qual estava situat a l’entrada d’una de les tombes.
– No és dolent equivocar-se, dolent és persistir en l’error
Què és un error? Com vivim els errors? Què pensem de nosaltres quan ens equivoquem? Com ens sentim? Quant temps dediquem a sentir-nos malament per haver comès un error? Què podem aprendre dels nostres errors?
Segons el diccionari de la llengua catalana, s’entén l’error com abatiment, humiliació, manca d’ordre, confusió, etc. A partir d’aquesta definició, es pot arribar a la conclusió que hi ha moltes sensacions negatives. Certament, la por pot bloquejar la llibertat d’acció alhora d’enfrontar-nos a reptes sense valorar l’oportunitat d’aprenentatge que hi ha després de l’error.
Per tant, què té de positiu un error? Quan una persona s’equivoca, apareix un sentiment desagradable ja que no esperava aquesta decepció. De totes maneres, els errors són una font d’aprenentatge. El més important és assumir l’actitud més idònia per obtenir-ne un aprenentatge ja que aquest no arriba per si sol. És necessari una actitud d’escolta, comprensió i reflexió. Només cal mirar enrere i recordar alguns errors històrics com, per exemple, el descobriment casual de la penicil·lina per part d’Alexander Fleming o el descobriment dels cereals Kellogg’s per part dels germans Kellog.
Cal tenir present que tota persona té dret a equivocar-se. Pretendre ésser una persona perfecta és un entreteniment erroni que condueix a sentiments de fracàs, frustració i impotència. L’error és un recordatori que els superherois sempre són personatges de ficció. Per tant, la solució passa per reconvertir l’error en una oportunitat per la reflexió i el canvi.
Com es pot fer aquesta reconversió? Us proposo un petit exercici: penseu en cinc errors que hagueu viscut durant el temps que portem del 2013. Quan els hagueu detectat, escriviu-los en un full descrivint les situacions, les persones implicades, les emocions que van aparèixer, el que vau pensar de vosaltres,… i, posteriorment, contesteu a la següent pregunta en temps passat: Què he après d’aquests errors? Si teniu dificultats en detectar quelcom que hagueu après d’aquest error, observeu l’oportunitat que podeu tenir d’aprenentatge i transformeu la pregunta a un temps futur: Què en puc aprendre d’aquest error?
Una persona aprèn més dels seus fracassos que dels seus èxits. Un mètode d’aprenentatge comú s’anomena assaig i error. Apunteu-vos aquesta frase cada vegada que experimenteu un error: No deixo d’equivocar-me perquè no deixo d’intentar millorar i d’aprendre. A més, si no n’heu après en aquests moments, la vida us continuarà regalant totes les oportunitats necessàries per aprendre més endavant.
Ja ho veureu ! Assumir la responsabilitat de l’error us permetrà connectar amb la nostra honestedat i, al mateix temps, reconèixer els vostres límits.