Avui es celebra el segon aniversari del terratrèmol de Tohoku, Japó, que va ser seguit d’un tsunami de proporcions gegantines. És el terratrèmol més gran mai ocorregut al Japó i un dels cinc més importants del món, des que es tenen estadístiques fiables. Sis minuts va ser la seva durada.
El balanç és esgarrifós: 15.881 persones mortes, 6.142 ferides, 2.668 persones desaparegudes, 129.225 edificis esfondrats totalment, 254.204 mig esfondrats i 691.766 amb alguna mena de dany. 4,4 milions de cases es van quedar sense electricitat i 1,5 milions, sense aigua, segons el balanç fet públic per les autoritats japoneses el setembre passat.
La central atòmica de Fukushima va quedar col·lapsada i va provocar el desplaçament de centenars de milers de persones. La radiació va afectar les persones i el medi ambient. El Banc Mundial estima en 235 bilions de dòlars el cost del desastre.
L’energia alliberada pel terratrèmol va ser 600 milions de vegades la de la bomba Little Boy deixada anar sobre Japó a les acaballes de la segona guerra mundial. La durada del dia s’ha fet més curta en 1,8 microsegons i algunes àrees del nord de Japó estan avui 2,4 metres més a prop d’Amèrica del Nord.
Els que vivim lluny del Japó hem oblidat el terratrèmol que ens va tenir amb l’ai al cor durant dies. La memòria és dèbil, però el dany provocat encara és evident: 315.000 persones viuen desplaçades en ubicacions provisionals.
La distància i el temps afebleixen el record. O gairebé. Qui es recorda de Síria, o Haití, o dels milers i milers de nens que encara moren per manca d’aliments o d’higiene i tants i tants exemples que hom podria posar. Cadascú va tirant com pot, oblidant què passa en altres racons d’aquest planeta.
I no cal distanciar-se ni en el temps ni en l’espai: a tocar nostre passen desgràcies cada dia i fem com si no les veiéssim.