– Societat, Escola, Solidaritat

La societat ens demana que a l’escola s’eduqui en valors. Vol dir això que la societat aliena a l’escola no ho fa? La resposta és evident: tothom ho fa, tothom dóna models i pautes de comportament, els valors es transmeten contínuament a través dels mitjans més diversos; el problema no és tant de transmetre valors sinó de triar quins valors es transmeten. Aquesta societat té mala consciència perquè els valors que proposa, de vegades subliminalment i d’altres vegades sense amagar-se’n, són contradictoris. Hem de ser bones persones, solidàries, respectuoses, generoses… però sobretot, hem de tenir capacitat per augmentar la productivitat, per ser més competitius, més consumistes, més individualistes… encara que això signifiqui deixar milions de persones a la cuneta.

Una societat que vulgui persones que en unes situacions es comportin com a individus de sistema, però en d’altres es mostrin com a individus respectuosos, empàtics i amables, necessita netejar-se la consciència, i per això busca la complicitat d’institucions com l’escola per fer-se un rentat de façana, per aconseguir una coartada.


Davant de tanta hipocresia, l’escola no es pot permetre el luxe de ser ambigua. Ha de prendre partit amb decisió i fer evidents les contradiccions existents entre els valors que es viuen a l’escola i els valors predominants en una societat en la qual es pressuposa que ha d’estar integrada. En aquest context hem de sentir-nos orgullosos i orgulloses quan diem que la societat va per una banda i l’escola va per una altra. I tant! I que continuï fins que no aconseguim transformar aquesta societat.

Si per viure hem de donar un sentit a la nostra existència, una màxima que pot posar-nos d’acord és que hem vingut a aquest món per ser feliços i que hem de compartir aquesta felicitat amb tothom. El camí no és fàcil, perquè els obstacles per aconseguir aquesta felicitat són molts i de molt diversos àmbits, des dels econòmics fins als afectius. Així, si els sentiments fan moure el món, com nosaltres creiem, ens haurem d’endinsar en aquest món per veure quins sentiments cal potenciar i quins cal gestionar correctament perquè surtin dia a dia en les nostres accions i en les de les nenes i els nens de l’escola. És imprescindible que la nostra actitud com a persones adultes serveixi de model a la canalla i que allò que diem sigui allò que fem.

Un factor que els éssers humans tenim a favor nostre és la capacitat empàtica per compartir i alleugerir el patiment dels altres i, alhora, fer créixer en nosaltres sentiments de felicitat i donar sentit a les nostres vides. Només cultivant l’empatia podrem apropar-nos a qui està patint i compartir el seu dolor. No des d’una postura de llàstima, que ens col·locaria en un pla superior, sinó entesa com compartir el dolor i tractar d’alleugerir-lo, d’igual a igual. Però l’empatia no solament ha d’estar emmarcada en aquest compartir el patiment, cal que compartim la felicitat.


La solidaritat no ha d’ésser compartir només les penes sinó també les alegries, les satisfaccions, la tendresa, la felicitat, els èxits… no fem res perquè ningú ens ho agraeixi, busquem que la satisfacció sigui mútua. En tot cas, hem de donar les gràcies a tothom a qui puguem ajudar, perquè ens permet donar sentit a les nostres vides i ens fa ser més persones.

Conèixer les dificultats que tenen altres persones, altres col·lectius, altres pobles, ens ajuda a prendre consciència de la nostra fragilitat, personal i social, ens permet posar-nos al seu lloc, veure la realitat des de diverses perspectives i, a partir d’aquest coneixement, ser solidàries i solidaris, denunciar les injustícies i actuar.

– Per què el dijous llarder ?

Tradicionalment el dijous gras o dijous llarder, o dia de la berenada, era el primer dia del Carnaval, tot i que actualment en nombroses poblacions la festa s’ha ampliat en el nombre de dies de celebració. El refranyer fa referència a aquesta jornada “Per Dijous Llarder botifarra menjaré” i “Per Dijous Gras, botifarra fins al nas”. És tradició prendre la botifarra d’ou en aquest dia a més d’altres de semblants com la blanca o la negra. També és costum prendre truita de botifarra. A l’hora d’esmorzar, per postres o per berenar, en els carnavals més autòctons es menja la coca de llardons. Cau sempre en lluna nova. El 2013 se celebrarà el 7 de febrer.

El dijous anterior al Dimecres de Cendra, conegut, popularment, com a Dijous Gras, Jarder o Llarder, és el tret de sortida tradicional a les festes de Carnaval arreu del país. Aquest dia és costum celebrar àpats familiars que tenen per protagonista a tot tipus de menges que combinen els ous amb la carn. Antigament era molt comú que aquests dies els infants fessin captes d’ous per les cases, per elaborar les truites i la resta d’exquisideses de la jornada.

 

– Estudiar a Canadà

Becas Estudia en Canadá

El Programa “Beques Estudia a Canadà” de la Fundació Amancio Ortega neix amb la intenció d’estimular els joves estudiants del nostre país a perfeccionar els coneixements de la llengua anglesa, a través de l’aprenentatge, l’adaptació i la convivència en un nou entorn.

Les Beques Estudia a Canadà són una iniciativa que intenta promoure la internacionalització, l’intercanvi de coneixements, cultura i l’ampliació en la formació integral dels nostres joves.

Aquí us deixo l’adreça perquè us pugueu informar:

Accedir al Programa de Beques

 

– Alumnes de 4t d’ESO, segon comentari de text

” Mentre pugui triar, només viuré en un país on hi hagi llibertats polítiques, tolerància i igualtat de tots els ciutadans davant la llei. La llibertat política implica la llibertat d’expressar les pròpies opinions polítiques verbalment i per escrit, la tolerància implica el respecte per totes i cadascuna de les creences individuals. Aquestes condicions avui no existeixen a Alemanya “.

Albert Einstein. Declaració d’idees i opinions. Març de 1933.

 

– Alumnes de 3r d’ESO, segon comentari de text

Aquest comentari ha de ser lliurat el dia 4 de febrer.

El desaparegut Julius Nyerere, exmestre d’escola i venerat primer president de la República Unida de Tanzània, va dir: «L’educació no és una manera d’escapar-se de la pobresa del país; és una manera de combatre-la». Sabem que més de 110 milions d’infants en edat escolar del món en desenvolupament no van a escola i que la majoria d’ells treballen. També sabem que cada any que un nen va a escola es redueixen notablement les probabilitats que acabi en un estat de servitud econòmica. L’educació és un dret de cada nen; res no pot comparar-s’hi ni competir-hi i, quan és de bona qualitat i apropiada a les vides infantils, pot realment combatre la pobresa. L’educació amplia els mitjans d’acció, ja que obre noves possibilitats i oportunitats perquè els nens i nenes participin i contribueixin, en la mesura que puguin, sense obstacles per raons de classe o de sexe. En el Conveni sobre l’eliminació de les pitjors formes de treball infantil, es reconeix plenament el poder de l’educació i s’assenyala que la solució a llarg termini per a l’explotació infantil està en el creixement econòmic sostingut, que condueix al progrés social, i, en particular, en la mitigació de la pobresa i en l’educació universal. […] En la lluita contra el treball infantil i l’explotació dels infants, l’educació ha d’obrar d’acord amb mesures mundials per esmorteir les pressions sobre els països pobres, mitjançant accions com un intercanvi comercial més equitatiu, una assistència més àmplia, millors polítiques d’inversió i uns preus més estables dels productes bàsics.

UNICEF. Progrés de les nacions. 2000.

– Creure fins al final

Voldria dedicar un article, vinculant-lo al món de l’educació, al meu equip, el Barça. Un equip que en els darrers anys ha acumulat una victòria  darrere d’una altra victòria.

El millor de tot és que no és tan sols una victòria del futbol, sinó de la fe en l’equip i el valor el treball grupal, que màgicament esdevé superior al de cadascun dels individus. No és tan sols la victòria d’uns homes que practiquen un joc vistós amb una esfèrica, sinó l’èxit de la confiança en les persones. És el triomf de la creença en unes idees i de la coherència en la seva aplicació. És la perseverança, la regularitat en les tasques diàries. És no baixar mai la guàrdia, estar atent al defalliment i assajar noves opcions quan una de les peces sembla no funcionar. És creure-hi amb tota la força i alhora mantenir la senzillesa dels inicis. És no imposar l’ego per damunt dels altres, sinó fer partícips els altres de cadascuna de les passes donades. És mantenir la disciplina i saber inculcar l’autodisciplina: preservar l’autoritat sense semblar autoritari. És deixar una empremta de bonhomia en cadascun dels mots. És respectar l’adversari i reconèixer les seves virtuds. És entendre que de les errades presents provenen grans satisfaccions futures. És romandre amagat en els moments de glòria perquè els altres rebin tots els afalacs.

És el treball dels bons mestres, que lideren un grup humà i el dirigeixen al mateix objectiu de manera sostinguda i pacient. És la saviesa dels bons mestres, que eduquen amb fites clares, estimen els seus deixebles i saben que aquests són els únics protagonistes.